2019 de Santander a Santiago dia 9: Villaviciosa - Peón

 

 

25/10/2019

Mala nit. No aconseguia agafar la son. Ni amb una pel·licula. Ni amb música, amb res. Surto de l'Alberg sense ganes. No he passat per lavabo i em fa por que a mig camí en tingui ganes.

08:45 h. Després de no trobar cap fletxa i si trobar-la tot just quan el camí es desvia de la carretera, opto per continuar en la carretera. He fet bé. Hi ha un bar amb entrepans preparats i demano un pepito de llom amb formatge. Efectivament, poc després, el desviament del camí torna a la carretera i és tot una durant un bon tram.

Entrant en Amandi noto la necessitat d'anar al lavabo. Retrocedeixo fins un bar tot just a la carretera i demano un café. De moment no plou.

09:30 Amandi. Surto d'aquest població i torno a la carretera. Sort que, aquest cop, la visita turística és curta.

Coquita. Aquest és el punt on es separan els camins, cap a la dreta Oviedo i cap l'esquerra va cap a Gijón. En el últim moment he dubtat. Però com que havia previst fer-ho per Gijón, allà que hi vaig.

11:20 h. El Camí em porta per una pista, com no!! amb uns quants tolls i troços plens de fang. Després d'un retrocès cap a Villaviciosa, que em pensava que tornava al poble. Pujada a Peón.

He acabat la pujada. Només seràn 400 m. però els he patit. Aparentment ja havia passat tot. Segons la guia, d'aqui no res,  hi ha un restaurant anoment Papito. Però no era al costat. A favor tot era carretera i fent baixada. No venia res. I jo, amb una gana....

Cap  a les tres arrivo al restaurant. Tancat. Ja comença a ser monòton. Hi ha unes màquines expenedores però necessito alguna cosa més que una ampolla d'aigua i una bossa de patates fregides.  Al Google Maps apareix, en un tres i no res, un altres restaurant. El Fresno.  Cap allà que hi vaig. Perquè pensant en Casa Paquito m'havia vingut molta gana.

 

 

 

 

 

 16:30 h. Estic al Fresno. Pregunto si en fan menjar. Em preparen un plat combinat. També em pregunten si vull quedar-me a la pensió que hi ha prop d'aquí. Encara no havia pres cap decisió. Només volia seure. I vet aqui que hi apareix un dels dos que et porten fins a l'alberg. Comença a parlar-me en anglès. Que semblo alemana, em diu. Quina gràcia. 

 

Però  després de dinar pregunto la distància real fins a Gijón: 17 Km. No em trobo amb cor, a les 5 de la tarda. No arrivaria mai o arrivaria de nit. La pensió és només a 2 km. d'aquí no res.

 

Estic a l'Alberg de Capion. Mentrestant venía caminant, a un costat i a l'altra de la carretera, als camps, als pomers, els pagesos amb les seves vares, golpegen els arbres a fi de que les pomes caiguin a terra.
D'aqui dos dies anuncien aigua de bell nou i cal fer la collita abans.
#anyjubilar

La passejada des de El Restaurant fins a la pensió ha sigut molt agradable. Els camps plens de pomers, amb les branques doblegades de tanta poma, hi són en plena collita de poma per a la sidra. Hi ha gent que paga per a gaudir de les vistes, l'experiència bucòlica que jo gaudeixo gratuitament.

La mestressa de la casa estava vareant els pomers. Cal aprofitar ara que no plou. D'aqui uns dies tornarà a ploure. M'estic replantejant deixar-ho estar amb això de tanta pluja. M'explica que han d'arrivar a un mínim, una tonelada, quan porten la collita a la cooperativa. Les cooperatives agrícoles funciones molt semblant arreu, tanta distància i tanta semblança.