26/10/2018
Amb l'excusa de que fins que no és de dia no es veuen les fletxes, no aconsegueixo sortir de l'habitació abans de quarts de nou.
09:30 h. La clau em distreu durants uns minuts. On la puc deixar? Al final opto per tornar a la pensió i deixar-la damunt la porta.
Trobo percebeires. Estan asegudes prop dels seus cotxes, amb el vestit de neopré. De tard en tard, lluny, a la roques, es veuen grups de dones treballant.
10:00 Els locals que s'anuncien estan tots tancats. Finalment hi ha un edifici a l'altre costat de la carretera, Cafeteria O Peñasco. Desconfio. És pompòs i gairebé no té cotxes aparcats davant. Alguna cosa m'impulsa a creuar la carretera i entrar. Davant meu, un parell de dones entra pel segell. Jo demano un esmorsar. No tenen pa, no tenen croissants. En un país on tot es ven pr-cuit que un local, a les 10 del matí no tingui res és cutre. Perquè diuen que són una cafeteria si no tenen coses de cafeteria? l'ambient és fosc, antic, fora del temps.
Em serveixen un café llet gran (o sigui, normal) i un sobao. Sortosament encara conservaba un paquet de galetes, no massa esmicolades, que les vaig gaudir d'allò més.
Tot just al costat hi ha un camping-albergue portat per voluntaris. A l'entrada hi ha una botiga d'artesania encisadora. A la paret de la façana que dona a la carretera diverses petxines sota el cartell de DONATIUS.
També tenien un cistell de fruites. Més que res és la por de que el donatiu no arrivi a seva destinació i no pas les ganes d'agafar un plàtan el que m'ha frenat.
Com que la jornada d'avui havia de ser molt curta he anat a un ritme lent, lentíssim.
12:15 H. Boira o núvols baixos? El camí es desvia cap a la muntanya. Seguir la costa pot ser pla i plaenter però comprovo que la muntanya és un camí molt més curt. Poc abans del desviament un cotxe es para prop meu. Un senyor baixo i m'ofereix publicitat del seu alberg, a Baiona. Li dic que si, perquè havia confòs aquesta ciutat amb el final de la meva destinació d'avui.
Fa molta calor i començo a suar però com que està ennuvolat no goso treure'm el jersei.-
12:30 h. El troç de bosc s' acaba aviat. Població de Baredo, amb unes cases precioses però cap lloc on poder parar. Tot just passo pel Km. 132. Continuo ennuvolat. Ara tot és carretera i prou.
13:25 h. Davant del Manucho. Em sembla que el terme municipal és Percibilleiro. Ara tot fa baixada. Em preocupa el segon segell.
14:15 h. Arrivo a Baiona. És massa aviat per entrar en l'alberg. Amb tanta mala sort que el Sr. que m'ha donat la publicitat a la carretera em saluda pel carrer. Miro al Maps restaurants. Poc a poc, tot seguint el camí, descarto marisqueries i d'altres llocs semblants perquè jo no els disfruto. Arrivo a un restaurant, Casa Gallega, d'aquests que tenen un captador a la porta. No m'agrada el captador però el menú és raonable tan en preu com en productes ofertats. El menjar ho porten d'un restaurant veí però tot és correcte i les patates estan bullides i no pas fregides. Molt bé.
15:10 h. Començo a caminar. Aviat trobo el Camí. Passo del Port, espectacular, massa perfecte, però no em puc privar de fer una foto des de un carrer alt.
16:05 h. Sabaris. És una localitat tan petita!
16:15 H. Aturada técnica al Bar = Parque tot just alcostat del pont. No demano segell.
17:00 h. Quan reinicio el Camí una vaina de Romallosa m'indica una dreçera fins a la localitat. Estic en un tres i no res. Descanso uns minuts. Que vull fer? Les guies són confusses. Continuo caminant amb l'esperança d'aclarir-me més tard.
17:30 h. Paso de Pras. Hauria de ser aquí ja que he fet el mínim de quilòmetres, que volia fer. Demano el segell, que m'ho posa on vo i no pas on s'ho he demanat. Marxo sense intenció de quedar-me.
I ara comença la aventura. Resulta que segueixo el Camí, tot va bé, però de cop i volta hi apareix un cartell anunciant una de les pensions que surt al Gronze. Fins ara Gronze m'ha anat d'allò més bé però aquest cop hauria d'haver seguit el meu instint que em deia que no hauria de deixar el Camí.
Ja anava enfadada. Un conductor es para i malhumorada li pregunto: - ¿Què necessita?
Em pregunta si vull saber per on va el Camí i jo que li dic que vaig a l'Hotel. Però no l'Hotel, ni la pensió Alce, ni la Casa do Domo són oberts. I mira que ho havia comprovat abans.
He perdut dues hores. M'he fet pipi damunt. I tot per no seguir el meu instint. Mirava Maps i sabia on era i deia una adreça. Mirava Gronze i no sabia trobar on era jo respecte al Camí. Caminava un parell de passes. Em tornava a seure a mirar els plànols. I tot començant a vesprejar.
No sé com, per fi!, allà hi era, molla, suada, i tornant-me a fer pipi, que m¡encamino. Entro en un Mercadona, al lavabo. Em canvio de calces i de pantalons. Si he de caminar hores fora millor fer-ho amb alguna la roba neta.
El Camí passava tot just rere el Mercadona. Així que tot va bé si acaba bé. He arrivat a una pensió a Nigram. L'única clienta. No estaven ni preparats. Tot va bé si acaba bé. Però vaig curta de calces, altre cop. Demà hauràn d'anar pengim, penjam.
Ramallosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada