2025 de Lisboa a Santiago dia 32: Redondela - Pontevedra

 

15/12/2025

Redondela. Previsió: caminar fins a Cesantes estació 1 hora. Intentar pujar al tren de las 09:30 fins a Pontevedra.  

08:20 Aixecada. He estat tota la nit aixecant-me per a fer pipi.  Al final em vaig allitar al sofè. La manta de pel, lleugera, molt millor per a mi. (odio la manera de "fer el llit" a Espanya, amb tanta roba que t'ofegues). Dutxa. 

09:00 Surto de l'apartament. Havia vist que l'avinguda de la porta de l'apartament porta directament a l'estació de tren de Cesantes. Plou.

Em fa l'efecte que he sortit abans de les nou. No estic mirant el rellotge tan sovint com abans. Quan estic prop em plantejo la possibilitat de pujar al tren. Que realment no havia tingut aquesta intenció quan em vaig aixecar. 

10:00 He vist com el tren marxava. Per minuts. Miro el Maps. Hi ha aun bus aviat. No m'agrada estar xopa per la pluja. 

10:11 Parada bus. La veritat és que ja estava a les 10. No m'he volgut entretenir al bar d'uns metres més enllà per por a què passes abans però el bus no passa.

Ni a les 10:11 h.

Ni a les 10:20 h.

Ni a les 10:30 h. 

Cansado o enfadada, no sé, me'n vaig al bar per un café. I pel que sembla, tot just que entrava en el bar el bus que  passava per la carretera/carrer principal rere meu. O això és el que em digueren els habituals del bar, asseguts fora, sense inmutar-se, sota la pluja. 

Demano un café llet i un croissant i me'ls cruspeixo tranquil·la. No soluciono res enfadant-me. Continua plovent i quan em poso la jaqueta tota molla faig de mi totess les ganes d'anar fins al següent poble a intentar pujar allà a l'autobús. 

Deixo enrera el bar Cesantes haburgueseria i camino vorera avall intentant que el reguitzell de camions no m'atropelli. He intentat creuar per continuar pel vial esquerre i per poc que no ho explico. Al bar m'han advertit que aquests autobusos passen gairebé cada hora. Entre l'esmorzar i la caminata no han fet una hora quan em trobo a la sortida del poble on hi ha el cartell de finalització territorial del poble i una marqueina per a esperar el bus. 

Aquell aturador no surt al Maps. Això demostra que sempre s'ha de contrastar tot preguntant. També passa que si a qui preguntes no utilitza el transport públic et pots trobar que la  seva informació sigui inútil. M'espero resguardada en la marquesina. 

Una senyora amb el seu gosset que viu a la casa vora la carretera, al costat, s'atura a xerrar amb mi. S'està una bona estona. Li dic que m'espero perquè em fa por intentar anar al següent poble  i  que no arribi  a temps per pujar a l'autobús. 

Què equivocada estava. Maps em diu que el bus passarà a les 11:20 h. La senyora ni ho confirma ni ho desmenteix i jo continuo sota la marquesina mullant-me. Què li passa al sostre, que sembla ple de forats?

11:50 L'autobús. Em quedo al primer seient. La motxilla no passa pel passadís. Sincerament, jo tampoc. Els fa gràcia alguna cosa que he dit i el recorregut fins a Pontevedra es amé. M'he passat comentant que vull anar a  Tokio. 

12:20 Estació de Pontevedra. Em quedo al bar. Necessito que les mans no estiguin mullades per a gestiona la recerca d'un hotel. Sé que no és necessari que les mans estiguin eixutes per a fer aquestes coses com em va passar quan buscava hotel a Viana do Castelo. Però estic farta d'estar incòmoda. Potser no hauria d'haver demanat el croissant. 

13:00 Hotel Ruas. Resulta que ja vaig estar en el mateix hotel, el mateix, al 2018. I que pujo a l'habitació també em sembla la mateixa. No per la forma de l'habitació, sinó quan miro per la finestra. 

Al vespre ho confirmaré perquè llavors vaig arribar que era quarts de vuit, pel cap baix. Quan pujo a l'habituació estan manegant les netejadores al pis. Encara que em puc quedar  a l'habitació prefereixo fer un vol. 

13:50 Restaurant Shibuya. És la proximitat a l'hotel la que em fa decidir aquest restaurant. No li veig menú. <he d'aprendre a no demanar tant. Bo. Car. Cobren per una categoria que no tenen. 

Abans d'anar a l'Hotel trec diners de Caixa Bank. Tot i demanar billets petits em dona dos billets de 50 que no podré bescanviar.  A l'hotel m'he quedat domida? No vull sortir. M'obligo.

  

17:30 Pontevedra. Papereria Carlin. He anat perquè la botiga semblava gran quan he passat aquest matí des de l'estació d'autobús camí de l'hotel. Gairebé  era l'hora de tancar i jo anava carregada amb la motxilla. És gran i hi ha molts clients actius. No trobo una secció de manualitats. 

A l'aparador, baix,  uns segells. Gairebé no hi reconec els dibuixos. Hi ha molts clients. Nens compren material escolar i oficinistes  comprant material d'arxiu. Faig una passejada. 

Entro en un parell de botigues.  M'aturo en una parada del mercat nadalenca. M'és dificil recordar que a casa estic llençant andròmines. Torno a passejar. Acabo entrant a l'Hotel.

20:00 h. Sopant. tenia unes mandarines, nous i tea. Per acabar, galetess amb xocolata. 

Demà fins a Caldes del rei serà complicat. És l'última de les jornades llargues, que justifiquin  l'autobús. Però jo conec els motius de perquè tan de bus. No només és el cansanci. És el cos que ja no pot estar fent-se pipi i no trobar un lloc on entrar. M'he esperat fins a la nit per a programar la jornada perquè és quan  trobo els horaris de l'endemà. 

Diari personal

 

29/04/2026

Sóc una persona tòxica. Potser fins i tot narcisista. No del tipus narcisista del  pare. O potser si. El narcisisme es transmet com la hemofília?

El cas és que el passat dia 21 d'abril la meva antiga amistat Marga Mallol em va enviar aquest missatge a través d'instagram:

- Hola Carmen, com estàs? Avui la Fini m'ha dit que necessita parlar amb tu.  M'ha dit si et puc demanar el telèfon perquè et pugui trucar. 

He de aclarir que Marga, a l'igual que Fini va decidir prescindir de la meva amistat fa uns 30 anys, sense explicacions. Els contactes es fan allargar uns anys més però era per a festes de  compromís, com els caps d'any, però després de l'any 2000 res de res. Alguna salutació pel carrer amb la frase 

- tinc molta pressa

i poc més. 

Tot llegint i rellegint el missatge, astorada, decideixo dir que no. La contestació surt de la meva rancúnia, i fins  i tot del meu dolor.  He de dir que no, ràpid, ràpid. Què pot ser tan important que m'envia un missatge a dos quarts d'onze de la nit? El cap em va tot accelerat. Sóc una persona tòxica. Vas decidir prescindir de la meva amistat per la meva toxicitat. 

I què vol la Josefina López? Una persona que es va negar a donar-me el seu número de telèfon perquè no em considerava amiga seva.

- Jo només dono el meu telèfon a la meva família i a les meves amistats. I jo no considero que tú siguis amiga meva. 

Aquí, m'anclaré a aquesta frase que em va ferir com una punyalada. No sé si Marga ho entendrà però utilitzaré la cicatriu d'aquesta ferida com escut. 

- No - replicant al missatge - Tal com ella va dir tan contenta un dia, "jo només dono el meu telèfon als meus amics i tú no ets amiga meva". No acceptaré una trucada d'ella perquè, saps? El seu número es podria quedar gravat en el  meu mòbil. I podria ser desastrós!

M'hagués agradat dir alguna cosa com: Si jo tingués el número de telèfon seu en tres dies s'acabaria el món o alguna frase  rimbombant. El cansanci guanyà i preferí acabar-ho tot. 

- No passa res. No et preocupis.

- Be

Així va acabar la conversa. Això és tot? Ja està? És  evident que allò del que volgués parlar no era important. Si hagués sigut importar l'hagués dit a la Marga:

- Escolta'm, Marga, tú que tens contacte amb la Carmen, digués-li que Fulanito s'ha mort, o que Menganito pregunta per ella. 

Si hagués sigut alguna cosa important no demanaria parlar amb mi, per telèfon, en privat, com si fos un secret d'estat. 

He d'aclarir que de les amistats d'aquella  época, a totes vaig proporcionar el meu telèfon, Totes tenen dos o tres targetes meves, amb el telèfon, perquè vaig cometre l'errada de imprimir un munt de targetes de presentació i ja no sabia que fer-ne amb elles excepte cremar-les per les fogueres de sant Joan. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 31: Vigo - Redondela

 

14/12/2025

Previsió de la jornada. Vigo. Diumenge bus X6817042 10:25 Fins a Chapela, 2ª aturada i des de Chapela fins a Redondela. Seguint el costum m'aixeco  massa aviat. Ha canviat l'hora però no acabo d'estar adaptada. Ara, a una setmana d'arribar a Santiago no faig res. 

07:30 Aixecada. Dutxa. He vist que hi  ha un autobús cap a les 09:00. Sempre igual. No estic segura que això sigui així, tan és. Vaig cap a l'estació d'autobusos igualment.

08:40 Estació d'autobusos. No entenc l'estació. Cap pla, cap plafó. Baixo fins on són les guitxetes i em comuniquen que no hi ha cap autobús que s'aturi en Chapela fins el de les 10:45. 

No em vull quedar a la ciutat. Busco on esmorzar. Cap lloc obert? No em sorprèn. No hi ha ningú pel carrer.  Quan caminava cap el nord, una avinguda que em portaria a Chapela segons el Maps, veig uns taxis. Els segueixo amb la mirada i tot just a un dels laterals de l'estació d'autobusos veig com s'aturen. 

Cap allà que hi vaig. Em deixa al terme municipal. És un bon lloc, prop d'un bar anomenat Rodeo, on hauria d'esmorzar. Però quan arribo a Rodeo la cafeteria encara és tancada. Necessito un segell. 

09:30 Benzinera. Hi ha algunes benzineres que tenen cafeteria dintre. Molt amable la mestressa que ho porta tot. Amable explicant els sortejos per compra. Amable amb   els clients de la barra de pa. Amable amb els clients de la bombona de propà. 

Continuo per la carretera. Hi ha un bon vial. Tot just que surto de la benzinera que la cafeteria Rodeo obren portes. Hi havia gent esperant. Aprofito per a fer un parell de fotos. La carretera és molt plana. Em trobo ciclistes. 

11:30 Taperia Patri Cafeteria. Està a tocar de Redondela. Em regalen un tros de pa de pessic. Faig temps sensse necessitat. Massa anat per a dinar. Estic segura que a Redondela trobaré llocs de sobre.

12:00 Surto de Taperia Patri. El Maps em treu de la carretera i m'envia al Camí. El segueixo, un tros molt bonic. Llegeixo que hi ha un alberg privat "A Darsena do Frances" lluny del nucli urbà, ja sortint. Em desvio perquè vull passar primer per un restaurant. El Restaurant es diu Casa Chano i demano una cerveza. És ple a vesar i la cambrera em demana que li pagui al moment perquè quan comenin els dinars no es podrà passar. Miro el Maps i l'alberg està a tocar. 

13:30 Marxo del bar. No vull còrrer. El Gronze diu que A Darsena do francés està disponible tot l'any. Quan arribo em trobo el mateix panorama que ja he vist abans: tota la pinta de portar setmanes tancat.  Entro en Booking ja que també s'ofereix així i Booking diu que està de baixa.  Què fer?

Reculo i torno al restaurant. Ara estan amb els dinars però un cop acabi tot el merder em poden demanar un taxi o alguna cosa. 

Quan arribo al restaurant sec damunt d'un rebost de pedra que hi ha a la façana. Només vull tenir cinc minuts per a pensar.  Al restaurant no deixa d'entrar gent. He de fer alguna cosa pel meu compte sense esperar que acabin. 

Miro Maps i em surten uns apartaments aquí mateix, al costat del restaurant. En el Camí, els diferents Camins, m'he trobat gent que els prefereix als albergs. Sobretot quan van en grups petits. Jo mai els he considerat com una opció. Encara és aviat i si no surt bé encara puc busscar-ne altra cosa. O caminar. O el que sigui. 

Envio un wassapp i em contesten. 50,00€. El preu barat d'una habitació d'hotel. M'envien la contrasenya i em diuen que pasaràn de seguida. 

14:40 Apartament Camió da Praia. Hi són al costat, costat del restaurant. Fa cantonada i l'apartament també.  M'espero dins de l'apartament i en uns minuts apareixen.  Em comenten que encara puc anar al bar d'aqui prop a dinar.

15:20 Restaurant - Bar Mapache. Menú del dia festiu: Ous al plat amb llagostins, bacallà amb coliflor i patata. Molt bé tot: 20 euros. 

16:30 Redondela. Torno a l'apartament. Em quedo clapada. He somniat malsons relacionats amb la gent que porta aquestes coses. Estic inquieta. 

18:30 M'aixeco. Poso una rentadora. Oblido posar detergent. No el veig i, no sé, he pensat  que ja anava carregada de detergent. 

21:30 Espernt l'eixugadora. Triguen dues hores. És una passada. 

23:00 Comprovant horaris. M'estic tornant ximpleta. L'entrada a Pontevedra des de una població propera sembla imposible. Si llegueixo l'experiència del 2018 no m'agradarà perquè sé que vaig arribar de nit i enfadada. 

He vist una població propera amb aparentment un munt de serveis tan de bus com de rodalies. Cesantes només està a una hora. La veritat és que m'agradaria visitar Pontevedra. I ja no ve d'un dia més en hotel. Imaginava que passaria així en el tram final.

2025 De Lisboa a Santiago dia 30: Tui - Vigo

 

13/12/2025

´No sçe què fer. És probable que en funció de com m'aixequi prengui la decisió d'anar fins a Vigo. No volia aixecar-me tan aviat aviat. Els dies passats a Portugal m'han deixat al cos el costum d'aixecar-me aviat. 

Comprovo els recorreguts. El tram d'avui seria Tui - Redondela. Com que no arribaria a Redondela ja havia decidit dividir en dos Tui - O Porriño - Redondela. 

Si vaig a Vigo el que realment faig és substtituir Vigo per O Porriño, perquè la població de després de Vigo és Redondela. 

07:00 Tui. Aixecada. Porto estona desperta fent voltes. No em ve de gust aixecar-me perquè el bus passa a les 09:30 h. Intento anar tot lo lenta que puc però els gust van de manera automàtica. Dutxa. 

Per fer temps, no pas per gana, em faig un tea i mengo une torrades amb mantequilla. El pa és de motlle industrial i no el vull torrar massa perquè és com de plàstic. 

A l'habitació hi eren tres dones i un home. Potser eren quatre dones. Totes quatre eren caminants. L'home, que parlava portugués, no era caminant. Ahir al vespre, mentrestant jo escrivia, es va seure a sopar. La veritat és que estava encuriosida per saber que feia en un alberg de pelegrins un home alt, negre i sense equipatge. Així que li preguntà cap on anava i em va dir que a Vigo.  Pel que sembla tenia família allà que li podien ajudar. Un cosí alguna cosa així. 

La conversa no va continuar perquè, quan li vaig comentar la possibilitat de pujar al mateix autobús em va dir que ell tenia mitjans propis. 

L'única dona que es va adreçar a mi va ser una senyora d'uns 40, asiàtica, que deia parlar anglès i que estava avorridisima.  Em digué que portava quatre dies caminant. A mi no em sortien els càlculs però com que sé no ser l'única en utilitzar el transport públic, no insistí en recopilar més informació. 

Al vestir-me totes havien marxat. Vaig anar a esmorzar després de vestir-me. Possiblement l'home encara era al llit. Entrada a Bookng i trobar hotel.

08:00 Ja ho tinc tot fet. La parada d'autobús està a  cinc minuts caminant. He passat pel lavabo i ja no sé què més fer. No vull quedar-me veient videos i gastar bateria. Encara tinc l'esperança de trobar un lloc obert dels que no surten al Maps camí de la parada de bus. 

08:30 Parada bus. És de nit. Nit tancada. És increïble com es nota la hora de diferència amb Tarragona. Hi ha cinc minuts des de l'alberg a la parada. A l'altre costat del carrer hi ha un seient i espero. 

Abans de les nou apareix una senyora i s'espera. Anirà a Vigo? Com és que s'espera tan aviat? 

09:10 L'home de l'alberg em troba. Va sense equipatge. Em pregunta si vull anar a vigo en Taxi. Em sorprèn la pregunta. No m'importa pagar un taxi però està a punt de passar un autobús. Quina necessitat tinc d'utilitzar un taxi? Li pregunto si ell necessita anar en taxi. Em fa una petició estranya. O sóc jo qui la malinterpreta? No estic segura però diria que em demana que li donés els diners del taxi a ell i que ell m'acompanyaria en un mitjà seu, d'una gent que coneix. 

Preferiria no demanar que m'ho torni a explicar i només sóc capaç de respondre que prefereixo anar en autobús a Vigo.  I llavor marxa, tot i haver-me ofert a pagar-li l'autobús. Perquè marxa?

Li pregunto a la senyora que hi ha a la parada si va a Vigo. Em diu que si. Va vestida com per anar a la feina i fins i tot porta una petita bossa amb un ampolla d'aigua i una mini-carmanyola.  També m'explica el motiu d'estar tan aviat a la parada. I és que, a l'igual que a Portugal, a vegades, arriben abans i  igual marxen abans. Tan és que l'hora oficial sigui a dos quarts de deu. S'havia trobat un parell de cops que passaven a les nou. 

09:20 Bus. Ves per on avui era un d'aquests dies. 

10:06 No només ha passat abans per la parada sino que l'arribada a Vigo era a les 10:30 i, si no fos pel transit, a le 10 ja estava baixant de l'autobús. 

L'estació d'autobusos tenen com petites subseccions i des de on para fins a l'hotel no hi ni 10 minutos. Quan he entrat a l'hotel encara hi havia gent esperant per a poder entrar a la sala d'esmorzars. Abans de necessitin explicar-me res els dic que només necessito deixar la motxilla. 

10:30 Vigo. Cafeteria Santa Fartura. No he entrat perquè tingués massa gana. Anava al Panda Boheme, molt a prop de l'hotel i aquest lloc era tot just al costat. En el camí havia trobat d'altres locals però no em van agradar. Aquest era l'últim local abans d'entrar a la papereria. 

Un café llet 2,60. A  Portugal és el preu d'un bon esmorzar. Fins a 5,40 em rollo de canela que sembla xicle.

- Vols toppins'

- No, por favor. 

Això només ja em deia quan de dolent devia ser.

11:00 aprox.  Papereria Panda Boheme. M'estic una bona estona. No vull comprar res. Només comprovo les agendes que m'agraden molt. Només que jo ja els havia comprat la que volia. 

Trobo genials les de pàgina/dia tant la mini com la normal però no tinc una vida tan estressada. I fa temps que em faig adonar que no m'acaba d'agradar convertir l'agenda en un diari. Surto de la zona de les agendes i intento trobar un autoregal i alguna cosa per a la Roser. M'agraden molt les llibretes per a pintar. Tenen com uns    DIN-A-4 i uns targeters. No és pintar amb número ni és zentage.

Són uns petits esbossos, subtils. Em quedo amb ganes d'emportar-me dos o tres. Miro les plomes però tinc les Pilot encara a casa. Completo la bossa de la compra amb xuxes per a mi i per a Roser.  Gairebé no pesa i espero no facin nosa a la motxilla. 

Quan surto em trobo amb el super-carrer principal comercial, a vesar de gent.  Entro en un parell de botigues. Fins i tot en un Occitanne on  em tempta un parell de productes i aconsegueixo sortir sense res. Tants dies a Portugal dinant a quarts d'una  (aquí quarts de dos) cap a l'una ja tenia gana. Em a la part antiga, a un lloc anomenat  Hiroki Sushi Bar que pago amb targeta. Un xic car. I em sorpren que entrin tants espanyols perquè la gerent només parla anglès. Un xic car. 

A la mateixa porta veig unes enganxines del Camí així que torno i els demano un segell. Ja tinc el segon segell del dia. Amb l'hotel en tindré les dues. Torno a l'Hotel directe. 

15:00 Hotel Celta. Habitació amb llit doble i un lavabo gegantí. i hi ha taula d'escriptori que és d'agrair. 

17:45 M'adono  que una cosa que volia fer i no ho he fet és comprar els billets de tren pel 22.  Miro  el Maps i m'envia dret a un  centre comercial fabricat damunt del que debia ser una estació de tren. Estan allà, tot ple de gent a vesar, em trobo que he d'anar al lavabo. 

18:00 Els lavabos s'anomenen "La movia" i intenten emular l'estil dels anys 80 amb música de llavor, unes lletres en  neó.  Qui té tanta enyorança? 

Hi ha una altra estació, més prop de l'aigua. El desnivell està sol·lucionat amb un parell d'ascensor. Hi ha una bona cua per a poder-los utilitzar. Realment a Vigo hi ha un munt de pujades vagis on vagis. Arribo a l'estació. És petita. Hi ha una finestreta oberta on venen billets. Compro els billets i són caríssim.s He d'anar primer a Madrid i des d'allà a Tarragona. 

Em fa una oferta però el temps a Madrid és massa curt: una hora i quart. Les estacions estan impossibles totes dues, Per anar d'un lloc a l'altre cal fer una veritable ginkana sobre forats i caminar per passadissos imposibles. Em fa una altra oferta. És molt més tard però el temps a Madrid és més llarg. Dos hores i mitja. Si arriba tard hi ha marge. Dinaré tard a Madrid. 

La tornada cap a l'Hotel ha sigut més fàcil. Abans d'entrar he anat al super prop d'aquí. Aigua i bossetes de maionesa per si de cas torno a demanar amanida. 

19:00 Supermercat Família. busco alguna cosa per a la set. Només trobo aigua. Ja em va bé. Pujo a l'habitació i escric. Hi ha  un autobús fins a Chapela. És la meitat del Camí. Cap allà que hi vaig. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 29: Vilanova de Cerveira - Tui

 

12/12/2025

Urgent: comprar billets de tren per el dia 22.

Intenció anar des de Vilanova de Cerveira fins a Sao Pedro de la torre on aconseguir segell i continuar caminant fins a Valença. 

He passat molt mala nit. No em podia dormir i encara estava resentida per lo de la taula al migdia. A més m'he aixecat un munt de vegades a fer pipi. El fred s'ha instal·lat en mi i sempre vull fer pipi. 

07:30 Vilanova de Cerveira. Aixecada. Quan he mirat el mòbil he vist que eren les 08:30 i m'he dit, que bé. Perquè volia aixecar-me tard. Entre la dutxa i l'esmorzar i alguna feineta que em busqui seràn les 10:00 i vaig cap a l'estació de tren. Però el que ha passat és que el mòbil ja s'havia posat a l'hora espanyola.

Quan m'he adonat, que ja estaa al vestíbul, no he sabut què fer. Dutxa.

Vaig a prendre l'esmorzar. Tot està molt bé endreçat però no m'abelleix res. D'una màquina de cafés trec una xocolata. És fastigós. Un tros de pa de pessic completen l'àpat. Tinc l'esperança de trobar un lloc on prendre el que sigui i aconseguir un segell. 

08:00 Ja he acabat? Em venen ganes de tornar i fer un altre mos. Però no tinc gana. 

08:30 Surto de l'habitació amb la motxilla i tot. Abans m'ha semblat veure personal de neteja. Abans estigui l'habitació lliure, millor. Em quedo uns minuts a la sala d'espera , fins el que em pensava que eren les deu del matí.

08:52 Convençuda que eren les 09:52 estic fora i comprovo el rellotge que porta a la hora portuguesa. Començem malament el dia. Amb tot m'adreço a l'estació per saber on estic. 

A l'estació no parla del tren de les 10:35 i és que els trens en vaga ni se'ls menciona.  Del tren de les 12:30 diu que va amb retard. Els plans es poden canviar. Recordo l'insistència de la recepcionista perquè adoptes la ruta de l'ecovia.

Ahir ja havia comprovat que passa per allà mateix. I cap allà que hi vaig. És molt agradable. Fotografiable. Camino pel vial de les bicicletes. Un ciclista, enutjat, m'ho recorda. Després d'uns minuts m'avorreix tanta bellesa. Comprovo en el Maps per on va l'ecovia. El Camí de sant Jaume ha adoptat aquesta ruta com l'alternativa al Camí oficial. 

M'agrada molt però no hi ha cap bar, cap pastisseria, cap forn. Em desvio cap a la carretera. Primer has de creuar un pont i ho faig,   s'accedeix des de l'altre costat. Tot just que acavaba de creuar el pont sobre la carretera un ciclista que em diu que per allà no és. 

09:50 Ciclista. Jo ja estava molesta només necessito aquests savis corretgint les errades de la gent.

- Ja sé que no és per aquí - replico.

- Disculpa.

Un altre cop he d'explicar el motiu pel qual  vaig per la carretera. A banda de tenir  els peus detrossats per les llambordes et trobes que el Camí  hi té el maleït costum d'evitar tots els nuclis de població. 

Després de això estava desorientada. Em descoloquen aquestes discussions. Em  vaig cap a la carretera i només arribar m'adono que abans de la discussió mirava una  cafeteria.  Torna enrere.  Trobo la  cafeteria. Tenen segells. No els funciona els lavabos. Xerro amb una de les senyores. L'hauria d'haver demanat pel lavabo  Mal fet. Després ho he patit. 

10:10 Surto de la cafeteria. Mentrestant vaig per la carretera hi vaig bé. Decideixo anar a l'estació de Caravalha. Està a prop. I sempre en quedo prop de l'ecovia i del Camí original. 

Només prendre aquesta decisió  s'em escapen unes gotetes de pipi. Només que deixo la carretera i entro en la  drecera cap a l'estació les gotetes es multipliquen. Sense control. Noto com el pipi regalima cames avall. Em toco i tot el pantaló està mullat.

Accelero el pas. Necessito un lloc on canviar-me. Així no puc pujar al tren. Arribo a l'estació. Pel camí no he trobat cap bar. cap refugi. Cap refugi. Res . A l'estació puc més. Una andana totalment al descobert. Cap arbre. Cap banqueta, cap seient on amagar-me darrera. No sé com he aconseguit posar-me damunt la brusa que em  tapa el cul mentrestant em treia els pantalons. Encara tenia ganes de fer pipí. D'on surt tanta aigua? Tovalloletes húmides per a netejar-me i tovalloles per eixugar-me. 

12:10 Estació de tren de Caravalha. Entaforada com puc la roba bruta, a correcuita dins de la motxilla. Cap a les 12:15 apareix un home i li pregunto i em diu que també va cap a Valença. 

12:30 Doncs hauria de passar el tren i no passa. Espero 10 minuts i no passa. Li pregunto a l'home, d'origen hindú, si sap el telèfon d'un taxi. Em diu que no. 

12:50 Comença a venir gent a l'andana. Em quedo esperançada. Pregunto:

- Van a Valença?

Però no van a Valença. Esperen el tren que ve des de Valença. 

13:00 Marxo d'allà. Alí no sembla que porti enlloc. Maps deia que hi havia un tren a l'igual que a l'estació de Vilanova de  Cerveira. Hi ha un bar propi a uns 50 m. fan dinars pero quan arribo fora diu que és un Kebbak. I quan entro veig que és un puticlub. 

Així que continuo caminant. Tot és pla. Tot és el Camí de sant Jaume. Hi ha un parell de restaurants més enllà. Encara és l'hora de dinar. I per fi, després d'un poble anomenat Campos. És un senyal. 

13:30 Arribo al restaurant. Té un nom estrany que no anoto. És ple a vessar. Igualment deixo la motxilla fora. No trobo cap racó on deixar-la dintre. 

Sopa i pollastre amb amanida. Complementen moltes patates fregides i com un kilo d'arròs. Només em menjo la sopa, l'amanida i el pollastre. Ataco les patates no puc. 

Després de pagar els demano per un taxi i em truquen un. Què amables. No he demanat segell. Mentrestant espero, fora, a les taules de fora, quatre espanyols, molt joves tot fent el Camí, dinen. Els saludo i el pregunto des d'on ho estan fent.  

El taxi ve de seguida. I un cop ha vingut li pregunto si li fa res deixar-me a Tui. Com que no l'importa deixar-me a Tui cap a Tui que anem. 

16:00 Tui. M'adreço cap a l'oficina d'informació. Em donen un llistat dels Albergs a Galicia. No sé perquè l'hospitalera de Sao Bento va pensar que això seria una bona idea. 

16:30 Albergue Bon Caminho. No va bé la trobada. La senyora correcta però amb un ves a saber què que no funciona. Quan baixo amb la roba bruta a la rentadora hi veig un cartell on m'informa que he de parlar amb recepció i ells fan. 

Recepció no età per la labor. Fora parla amb una amiga i diu que marxa. Jo que agafo la bossa de roba bruta i m'encamino cap a una bugaderia. De passada he tret diners perquè m'havia quedat sense efectiu i em compro Ibuprofeno.

De la bugaderia res a dir. Una senyora s'ofereix a eixugar la meva roba juntament amb la seva. No vull que les meves calces es puguin enredar amb els seus jerseis i les acabi perdent.

2026 Tokyo

 

Estic fent el preparatius per anar a Tokio aquest any. He estat acaronant aquest viatge des de la tornada del Camí des sant Jaume al desembre. El perquè he abandonat la vella idea de fer el Kumano Kodo és fàcil de contestar: el Camí de sant Jaume va posar el meu cos als límits i vaig trigar gairebé un mes en recuperar-me. Potser si l'hagués deixat enllestit abans de fer el Camí Portugués l'hagués intentat. Però com que encara havia de començar tots el preparatius ja era evident que seria molt difícil que aquest vell desig es realitzes.

Fa un mes que vaig començar a consultar com estar-me a Tokio uns dies. Ho havia intentar a través d'agencies de viatge i no resultà. També a través de diferents plataformes de lloguer d'apartaments. Fins i tot vaig consultar a l'IA de Google, el primer cop que ho feia, i em va remetre a les plataformes que ja havia estat consultant. Allò em tranquil·litzà, indicava que no ho estava fent tan malament, oi?

Però al final en vaig llogar un hostel a través de Booking, no la millor plataforma, però si a la que estic acostumada, ja que en el Camí de sant Jaume, és habitual utilitzar aquesta plataforma per reservar llits quan els albergs no hi són oberts a no ser que hi hagi pelegrins. 

Per alguna dificultat no he pogut comprar el billet de tornada a Espanya. Aquesta contrarietat m'ha permès pensar en la opció de comprar un billlet obert perquè, i si un cop estic allà, decideixo fer el Kumano Kodo?

Alguna cosa estic fent bé perquè el meu cos ja està reaccionant a aquest viatge i l'ansía. Els budells   treballen hores extra, com si el viatge fos la setmana vinent. 

Anit un missatge de text va estar a punt de malbaratar-ho tot i en vaig caure dins d'un pou de tristor. Els meus budells, savis, continuaren treballant indicant-me que tot està bé i que continués preparant-me per a aquest viatge. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 28: Seixas - Vilanova de Cerveira

 

11/12/2025

M'aixeco i sé que no seguiré les instruccions de l'hospitalera d'aquest alberg, Sao Bento. Anar per l'ecovia no m'abelleix gens. Tres punts en contra:

- Hi ha tolls.

- Hi ha fang.

- No vull anar per camins per on no passa ningú. 

El llit té un matalàs d'aquests de molles. Al meu cos no l'agraden els matalasos de molles perquè te la sensació de dormir sobre el terra.

L'objectiu d'avui és arribar a Vilanova de Cerveira i quedar-me a l'alberg Pausada de Joventude de Vilanova de cerveira. Tinc el carneet d'alberguista a descarregar al mòbil.

07:20 Aixecada. Durant la nit m'he aixecat un parell de vegades per a fer pipí i ara m'aixeco perquè el cos em demana no esperar. Dutxa. 

08:00 Surto de l'alberg. Comprovo primer que no em deixi res. Només vaig estar a la cuïna. Amb tot ho he volgut comprovar. Tot jusst davant de l'Alberg Sao Bento hi ha la pastelaria Sao Bento. Els pobles ja to tenen això. Demano café llet i un brioche farcit de queixo i fiambre. La televisió està encesa i confirma la informació que al Maps m'ha dit. Hi ha vaga de transport.

08:20 Surto a la carretera. Hi ha una boira espesa que recomana anar per vials tranquils. Continuo pensant que si la carretera té vials d'un metre d'amplada  per a mi n'hi ha prou. Em fan mal els peus i vaig arrossegant-los tota adolorida. 

09:30 Hi ha una petita població a l'esquerra, Lashelas.  La veritat és que cap a l'esquerra no hi ha res. La carretera va pegada a la via de tren, que va pegada a l'ecovia, que va pegat al Minho. Aquí encara és estuari. Triga un xic en ser riu.

Tocant la carretera m'havia trobat  un Spar i tenia l'esperança de poder entrar al lavabo. Però l'Spar és això un supermecat normal. Miro si a Leshelas hi ha alguna cosa.  Trobo un lloc que fan bolos artesanos. Serà una pastisseria?  

Creuant la carretera pujo pel poble, sóc interrogada per una veïna i arribo on los bolos. És un xalet i tornant a mirar el Maps em trobo que fan pastissos d'aquests guarnits per encàrrec. Però la senyora interrogadora m'ha fet entendre que hi havia un lloc on prendre café. 

Tornant enrera em trobo un local Sabores Nabuco.  Res indica que sigui un bar o cafeteria. Fins i tot he entrat i només he vist un grup de senyores arreplegades al voltant d'una taula on no hi havia res damunt. 

Quan marxava alguna de elles ha picat el vidre del finestral i m'ha fet tornar a entrar. La veritat és que ja no podia més i he entrat ràpidament al lavabo. 

09:30 Sabores Nabuco. Café llet sols. Mentrestant estic allà entra un venedor ambulant. És gran i va cansat. Porta dos paraigües i és el primer que intenta vendre. Després tornà als farcells i treu un regitzell d'andròmines que intenta convèncer a les dames per a que li comprin. Miro les caixes dins de les bosses. Realment són andròmines. 

M'ha vingut al cap la pel·lícula El Cebo on el personatge acusat de matar a les nenes és un venedor ambulant de frusleries com cistes pel cabell. M'agradaria poder dir que no conec  aquesta tristor de la venda ambulant però a casa vam viure això durant un parell d'anys. La mare, embarassada, anant caminant, casa a casa, amb les seves enormes bosses de llenceria, les faixes. Quina, quina tristor hi ha en aquesta desesperació, després de haver caminat i que ningú compri. 

Afortunadament quan  ja estava a punt de sortir del local he vist que posaven segells.  Ja tinc amb això el segon segell del dia. 

Torno a la carretera seguint un carrer aparentment paral·lel a la carretera i que, poc a poc, fa baixada fins trobar-la. El Maps em suggereix continuar  per un camí paral·lel fins després de trobar l'autovia. Però és un camí al camp i en la millor de les circumstàncies empedrat. Els descriptors dels camins a Portugal els descriuen com una tortura. Les llambordes no són planes, són lleugerament arrodonides. La carretera no és plana. El pas de tota mena de vehicles les fa com corbades i deixen els marges destrossats. Caminar per aquests vials és pitjor que caminar per camins de muntanya. 

11:00 Pingo Doce de Gandarem. Qual el veig no li faig cas però seguint la bona pensada de que si veus un super cal aturar-se, només arribar al lavabo ja tenia ganes. 

Un poc més tard de les 10:40 havia vist un tren. El mateix que havia agafat ahir. O sigui que si hi ha segons quins trens. 

12:00 Vilanova de Cerveira. Dons si que he arribat aviat! Entro en la Pousada i em posen el segell.  Em pregunten si vull deixar la motxilla perquè fins a dos quats de dos no obren. Els dic que no. Si al final no em quedo no vull haver de tornar per la motxilla. Molestar per a no res. 

Surto i comprovo opcions. Avançar un poble? No hi ha Albergs fins a Valença. Puc llogar una habitació de un hotel? Encara sóc a temps de pujar al tren de les dotze?

12:10 Estació de tren. Hi ha un panell informatiu avisant que degut a la vaga del tren de les que que per allà va a les 12:20 no circula. Igualment jo vaig fins a l'andana 2 i espero. Quan a les 12:20 l'altaveu diu: "Senyores viatgerus... el tren de les 12:20 no passa" m'adono que no,. Avui em quedo en la Pousada de Joventude. 

12:35 Marxo de l'estació. Busco un restaurant. Des de l'estació hi ha una ruta per arribar a un petit nucli urbà on, segons Maps, hi ha un munt de restaurants. Carregada amb la motxilla allà que hi vaig. Però si no feien descans setmanal feien tancament perquè és hivern. 

El cas és que en Maps hi sortien un munt d'ofertes però jo em preguntava si eren restaurants o clubs o tavernes. Torno a mirar Maps i aquest cop pregunto per restaurants asiàtics. I n'hi ha un parell. Un, no massa lluny, a l'altra costat de la carretera es de Suschi i cap allà que hi vaig. 

Tot pensant que les pecess de maki serien petites en comptes de demanar de 25 demano de 50 i em vaig deixar la meitat de menjar. Es van oferir a empaquetar per emportar però jo encara no sabia què faria i els vaig dir que no. 

Ja eren passades les dos de la tarda. Al lloc aquest Pousada de la Juvertude farien chek-in.

14:20 Alberg. Demano l'habitació privada. Els comento que em vaig treure el carnet d'alberguista però cal descarregar-se l'aplicació i que no la havia descarregat per mandra. No em ve de gust tenir una altra aplicació que no utilitzaré fins ves a saber quan. 

Li pregunto per la bugaderia i em diuen que no va amb monedes, que quan ho necessiti s'ho digui, pagui el 6 euros i ja està. No hi ha taula al dormitori i marxo a la sala en comú. Hi ha un munt de gent. D'on surt tanta gent. A banda d'un munt d'operaris amb les seves granotes blaves tacades, hi ha un munt de personal. Ja ha marxat l'equip de neteja. No hi ha hostes. Llavors perquè tanta persona?

A la sala comuna hi ha poques taules. Gairebé tot són sofàs i tauletes baixes.  En el seu temps hi havia un porxo i finalment van tancar els vanos amb vidreres. Molt agradable. Pràctic. 

Allà que hi sec, allà que començo a escriure. M'he adonat que en d'altres viatges em limitava a dir:

- Són les 10:30 i estic en...

Aquest cop volia que fos més diari a banda de dir on sóc i en quin alberg passo la nit. Gairebé ja estava acabant quan un dels homes, no sé si de la Pousada o dels contratístes, van començar a parlar per telèfon. Quina veu!

Estava en una altra sala i poc a poc va començar a passejar sortir d'on era i entra a la sala continua a la meva. Aquesta conversa no s'acabava mai. I ja el tenia entrant i sortir del porxo. Cada cop entrava més i sortia menys. El tenia damunt tota l'estona, fent voltes vora la taula on seia.  

Jo que volia esperar un xic a que es carregues el mòbil perquè últimament sempre ho porto descarregat i comprar els billets de tren, em vaig veure empesa a marxar d'allà. Jo que m'havia instal·lat al porxo per tal de no estar al bell mig de les maniobres dels manetes. Quina ràbia. He estat buscant d'altres racons per a seure. Hi ha unes taules al menjador. No em va semblar gaire adient ja que uns que una quants cartells avien de quin són els espais d'ús dels hostes. 

A l'habitació va passar el que em temia. Vaig estar tota l'estona mirant el mòbil, sense deixar que es carregués i vaig acabar enllitant-me. 

18:00 M'aixeco a la recepció i li comento lo de la bugada. Resulta que la rentadora està a la cuina que està al mig de l'espai d'ús dels hostes. I a l'espai d'ús comú hi ha cuatre o cinc joves brasilers, dels que viuen a l'alberg sempre, fent-se de dinar, o potser el sopar. No m'havia canviat tot pensant que seria un lloc més íntim. Allà, a la cuina, despullant-me per tal de rentar la roba que portava i aquests joves entrant i sortint d'allà. De debò que he passat un mal tràngol. 

I després resulta que no va l'eixugadora. De debó? Afortunadament la recepcionista entafora la roba en una bossa de plàstic i la porta a la bugaderia d'ús propi que tenen ells.

20:00  He intentat tornar a la sala comuna, a utilitzar les taules. Però el grup, ara molt més nombrós que abans, hi era allà i no em venia de gust, la veritat. 

Torno a l'habitació, obro l'armari. És buit. Un tauló, a una bona alçada, em farà d'escribania. Arrossego la cadira i  acabo el diari del dia. La balda de l'armari és prou llarga. No és còmoda però em fan el servei.