12/12/2025
Urgent: comprar billets de tren per el dia 22.
Intenció anar des de Vilanova de Cerveira fins a Sao Pedro de la torre on aconseguir segell i continuar caminant fins a Valença.
He passat molt mala nit. No em podia dormir i encara estava resentida per lo de la taula al migdia. A més m'he aixecat un munt de vegades a fer pipi. El fred s'ha instal·lat en mi i sempre vull fer pipi.
07:30 Vilanova de Cerveira. Aixecada. Quan he mirat el mòbil he vist que eren les 08:30 i m'he dit, que bé. Perquè volia aixecar-me tard. Entre la dutxa i l'esmorzar i alguna feineta que em busqui seràn les 10:00 i vaig cap a l'estació de tren. Però el que ha passat és que el mòbil ja s'havia posat a l'hora espanyola.
Quan m'he adonat, que ja estaa al vestíbul, no he sabut què fer. Dutxa.
Vaig a prendre l'esmorzar. Tot està molt bé endreçat però no m'abelleix res. D'una màquina de cafés trec una xocolata. És fastigós. Un tros de pa de pessic completen l'àpat. Tinc l'esperança de trobar un lloc on prendre el que sigui i aconseguir un segell.
08:00 Ja he acabat? Em venen ganes de tornar i fer un altre mos. Però no tinc gana.
08:30 Surto de l'habitació amb la motxilla i tot. Abans m'ha semblat veure personal de neteja. Abans estigui l'habitació lliure, millor. Em quedo uns minuts a la sala d'espera , fins el que em pensava que eren les deu del matí.
08:52 Convençuda que eren les 09:52 estic fora i comprovo el rellotge que porta a la hora portuguesa. Començem malament el dia. Amb tot m'adreço a l'estació per saber on estic.
A l'estació no parla del tren de les 10:35 i és que els trens en vaga ni se'ls menciona. Del tren de les 12:30 diu que va amb retard. Els plans es poden canviar. Recordo l'insistència de la recepcionista perquè adoptes la ruta de l'ecovia.
Ahir ja havia comprovat que passa per allà mateix. I cap allà que hi vaig. És molt agradable. Fotografiable. Camino pel vial de les bicicletes. Un ciclista, enutjat, m'ho recorda. Després d'uns minuts m'avorreix tanta bellesa. Comprovo en el Maps per on va l'ecovia. El Camí de sant Jaume ha adoptat aquesta ruta com l'alternativa al Camí oficial.
M'agrada molt però no hi ha cap bar, cap pastisseria, cap forn. Em desvio cap a la carretera. Primer has de creuar un pont i ho faig, s'accedeix des de l'altre costat. Tot just que acavaba de creuar el pont sobre la carretera un ciclista que em diu que per allà no és.
09:50 Ciclista. Jo ja estava molesta només necessito aquests savis corretgint les errades de la gent.
- Ja sé que no és per aquí - replico.
- Disculpa.
Un altre cop he d'explicar el motiu pel qual vaig per la carretera. A banda de tenir els peus detrossats per les llambordes et trobes que el Camí hi té el maleït costum d'evitar tots els nuclis de població.
Després de això estava desorientada. Em descoloquen aquestes discussions. Em vaig cap a la carretera i només arribar m'adono que abans de la discussió mirava una cafeteria. Torna enrere. Trobo la cafeteria. Tenen segells. No els funciona els lavabos. Xerro amb una de les senyores. L'hauria d'haver demanat pel lavabo Mal fet. Després ho he patit.
10:10 Surto de la cafeteria. Mentrestant vaig per la carretera hi vaig bé. Decideixo anar a l'estació de Caravalha. Està a prop. I sempre en quedo prop de l'ecovia i del Camí original.
Només prendre aquesta decisió s'em escapen unes gotetes de pipi. Només que deixo la carretera i entro en la drecera cap a l'estació les gotetes es multipliquen. Sense control. Noto com el pipi regalima cames avall. Em toco i tot el pantaló està mullat.
Accelero el pas. Necessito un lloc on canviar-me. Així no puc pujar al tren. Arribo a l'estació. Pel camí no he trobat cap bar. cap refugi. Cap refugi. Res . A l'estació puc més. Una andana totalment al descobert. Cap arbre. Cap banqueta, cap seient on amagar-me darrera. No sé com he aconseguit posar-me damunt la brusa que em tapa el cul mentrestant em treia els pantalons. Encara tenia ganes de fer pipí. D'on surt tanta aigua? Tovalloletes húmides per a netejar-me i tovalloles per eixugar-me.
12:10 Estació de tren de Caravalha. Entaforada com puc la roba bruta, a correcuita dins de la motxilla. Cap a les 12:15 apareix un home i li pregunto i em diu que també va cap a Valença.
12:30 Doncs hauria de passar el tren i no passa. Espero 10 minuts i no passa. Li pregunto a l'home, d'origen hindú, si sap el telèfon d'un taxi. Em diu que no.
12:50 Comença a venir gent a l'andana. Em quedo esperançada. Pregunto:
- Van a Valença?
Però no van a Valença. Esperen el tren que ve des de Valença.
13:00 Marxo d'allà. Alí no sembla que porti enlloc. Maps deia que hi havia un tren a l'igual que a l'estació de Vilanova de Cerveira. Hi ha un bar propi a uns 50 m. fan dinars pero quan arribo fora diu que és un Kebbak. I quan entro veig que és un puticlub.
Així que continuo caminant. Tot és pla. Tot és el Camí de sant Jaume. Hi ha un parell de restaurants més enllà. Encara és l'hora de dinar. I per fi, després d'un poble anomenat Campos. És un senyal.
13:30 Arribo al restaurant. Té un nom estrany que no anoto. És ple a vessar. Igualment deixo la motxilla fora. No trobo cap racó on deixar-la dintre.
Sopa i pollastre amb amanida. Complementen moltes patates fregides i com un kilo d'arròs. Només em menjo la sopa, l'amanida i el pollastre. Ataco les patates no puc.
Després de pagar els demano per un taxi i em truquen un. Què amables. No he demanat segell. Mentrestant espero, fora, a les taules de fora, quatre espanyols, molt joves tot fent el Camí, dinen. Els saludo i el pregunto des d'on ho estan fent.
El taxi ve de seguida. I un cop ha vingut li pregunto si li fa res deixar-me a Tui. Com que no l'importa deixar-me a Tui cap a Tui que anem.
16:00 Tui. M'adreço cap a l'oficina d'informació. Em donen un llistat dels Albergs a Galicia. No sé perquè l'hospitalera de Sao Bento va pensar que això seria una bona idea.
16:30 Albergue Bon Caminho. No va bé la trobada. La senyora correcta però amb un ves a saber què que no funciona. Quan baixo amb la roba bruta a la rentadora hi veig un cartell on m'informa que he de parlar amb recepció i ells fan.
Recepció no età per la labor. Fora parla amb una amiga i diu que marxa. Jo que agafo la bossa de roba bruta i m'encamino cap a una bugaderia. De passada he tret diners perquè m'havia quedat sense efectiu i em compro Ibuprofeno.
De la bugaderia res a dir. Una senyora s'ofereix a eixugar la meva roba juntament amb la seva. No vull que les meves calces es puguin enredar amb els seus jerseis i les acabi perdent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada