Ha sorgit en mi la necessitat de fer el Camí de sant Jaume. És una necessitat física, real. Vital.
No només necessito airejar-me i sortir de casa. Es que torno a baixar les escales graó a graó.
Un dels molts avantatges que vaig gaudir quan en vaig fer el Camí al 2017 va ser que, a la tornada a casa, podia baixar les escales amb normalitat. Feia anys que baixaba amb por. Amb molta por.
Por de relliscar. Por de caure escales avall.
Però, Oh, miracle! En sóc capaç de baixar les escales d'una altra manera que no sigui posar el peu en el següent graó un cop he assegurat el graó anterior.
Vull recuperar el Camí del Nord que no vaig ser capaç de finalitzar al 2019.
Al 2019 em vaig quedar a Villalba. Només a 100 Km de Santiago. Estava farta de pluja i de marrades.
Vull acabar aquest Camí del Nord retomant-ho des de Ribadeo, aquesta meravellosa ciutat que no vaig gaudir llavors. Ho tinc programat per a Setmana Santa del 2022. Ara a l'octubre no hi vaig perque és tot tancat. La meva intenció és aprofitar l'apertura dels albergs que es produeix cap a Setmana Santa.
A veure si les farmacèutiques deixen de treure malalties per tal de guanyar diners.
