2019 de Santander a Santiago dia 12: San Martín - Muros de Nalón

 

 

28/10/2019

 

08:00 h. San Martin de Laspra. Vaig molt poc a poc quan m'aixeco però és que vull que el meu cos ho faci a primera hora.

 

08:30 h. Surto de l'Alberg. Fa sol. tot i el pronòstic, el cel no està gens ennuvolat. El camí fa tot baixada i tinc l'esperança de passar pel poble, però aquest queda a la meva esquerra. Tinc gana. Una gana ferotge.

 

10:30 h. Asseguda sobre una pasarel·la  de fusta em menjo un paquet de galetes. Encara no he arrivat a Santiago del Monte. Tota l'estona només  que faig baixar baixar i baixar. El viarany no està malament. A vegades ample, a vegades estret, presenta pocs folls i pocs trossos enfangats.

11:00 h. Santiago del Monte està una miqueta alt. Trobo un seient de berenar i m'estic una estoneta abans de començar a pujar. Un cop vaig passar. Santiago del Monte, un abandono la carretera, les cases i els prats, entro en un camí que sé és llarg, tot bosc, la majoria d'eucaliptus, però hi vaig tota tranquil·la.

Poca estona després em trobo rere uns arbres, un home mig nu.

- Estoy meando - crida. Com què estàs pixant? Mentider. Si hi ha una cosa certa és que jo, quan hi vaig pels camis, el que sóc és molt sorollosa.  Expressament. Les posibilitats de que jo sorprengui a qualsevol persona fent les seves coses és molt més que improbable. 

Dubto. Retrocedeixo fins a la carretera o continuo bos enllà? Continuo caminant. Però molt ràpid ell arriva fins a mi, dant meu es baixa els pantalons mentrestant intenta tocar-me. 

- Socorro, socorro.

- Fuego, fuego.

-Socorro, fuego.

I aixi una bona estona. com corria jo. Què lleugeres utilitzava les cames. Però les coses clares. Jo no puc còrrer molta estona amb una motxilla a sobre. I tampoc puc xisclar. Ja havia esgotat la meva veu quan mirava enrera,  a fi de comprovar si em seguia, i com que no era aixi, vaig continuar el viarany amb pas ràpid, aprofitant que fa baixada. Cap al final del camí, una noieta, amb un pom de flors a la mà, baixava feliç. Li pregunto i em diu que no ha vist ningú.

Un cop vaig arrivar a un petit lloc anomenat El Castillo, amb un carrer dedicat als pelegrins i una torre amb almenes, o sigui el Castell, ja havia passat tot. Aprofitant la pista paral·lela a la carretera arrivo fins a Soto del Barco. Em desvio de la ruta marcada. A Soto del Barco hi ha dos o tres llocs on dinar. En recomanen Sidreria-Bar-Ca Lolo. Un lloc senzill on fan plats combinats boníssims  per un preu mòdic. 

13:20 h. Soto del barco. Dinant a Sidreria-Bar-Ca Lolo. Patates fregides amb ous ferrats.

14:00 h. Espero a que carregui una miqueta més el mòvil. Continuo per la carretera. Hi ha un desviament o dos que obvio farta ja dels camins paral·lels a la carretera.

I finalment arrivo a Muros de Nalón que  en teoria té tres albergs. Però jo vull estar al poble i m'apropo al tercer: camino de la costa. Demà, al bar d'abaix, esmorsaré, i no aniré com avui, amb gana tot el matí.

Nota: M'he deixat el bastó a San Martín. Com que era tancat, tot i que podria haver tornat, no ho he fet. Aquest bastó sempre m'ho deixava arreu.

 

2019 de Santander a Santiago dia 11: Xixón - San Martin de Lasara

 

 

 

 

 

 

 27/10/2019

 

09:00 h. Surto de la cafeteria la casa del Café. I no sé què fer. Intento anar fins a Veriá, a les acaballes de la ciutat. Però sóc incapaç de trobar per on passa l'autobús urbà número 24. Començo a fonar voltes com una gallina sense cap. Acabo en la estació d'autobusos, a la mateixa cantonada d'ous sóc. Compro un billet fins a Veriña. Surt a les 10:30 h, Una hora encara. Què fer? Trobo, mentalment espero, la parada de l'autobús urbà, del número 24. Passa més tar de les 10:30 h.

 

Torno a l'estació Buses. Desesperada per poder arrivar a Avilés abans que faci de nit compro un nou billet de bus, aquest cop fins al mateix Aviles. En un tres i no res ja era Aviles. Em baixo en la primera parada que té la població. Prop és l'alberg però no obren fins tard. Camino per la ciutat. És plena de turistes, gaudeixo del seu centre històric i m'encamino cap a la sortida. És massa  aviat per anar a l'alberg i necessito caminar. Por a poc arrivo fins al final de ciutat oficial.

 

12:00 h. Avilés. Amb ganes d'anar al lavabo entro al bar Edillon? on oprofito per a cruspir-me un entrepà de pollastre amb enciam i tomaque.

Friso per sortir a Caminar, un camí de debó sense basses fins els genolls i fang arreu. Fa calor però de moment hi vaig bé.

12:35 h. Davant del Afuegolento.

12:45 h. Desviament per una pista a l'esquerra. Plena de fang. No podia ser de cap altra manera. Surto viva sense caure. quan surto del camí en tinc la sensació que hauria d'haver seguit per la carretera. Gairebé perquè per a trobar l'Alberg he reculat una miqueta. 

Quarts de tres. A l'Alberg de San Martin (Castrillón). He pogut posar una rentadora i tenen eixugadora. 

20:00 h. Ja he sopat. Fideus d'arròs. Són molt bons. He de tenir uns quants a casa quan torni. Fa un parell d'hores que plou. No gaire perquè han arrivat una parella d'alemanya i no semblaven mullats però si cansants.  Raonable perquè a quats de vui segur que portaven 12 hores caminant.

 

 

 

 

2019 de Santander a Santiago dia 10: Peón - Xixón

 

 

26/10/2019

 

08:00 h. Apremiada perquè m'esperen baix no m'he entretingut al lavabo. Vaig curta i m'amoina. No és natural en mi. I aquest cam´´i no m'ha deixat espai per a retirar-me i fer un pipi.

08:30 h. La mestresa m'ha deixat en el punt de trobada, al Restaurant Paquito. Em comentava que avui tocava aconseguit la tonelada de pomes. Una tonelada és el que porten els pagesos al lagar. Continuo poer la carretera. Hi ha una indicació però jo continuo per la carretera.

10:00 h. Estic dalt, a Curviellos. Vull anar al lavabo. Ara si, però no hi ha cap bar. Hi ha una vista preciosa de Gijón (Xixón). A partir d'ara tot es baixada i sembla que serà agradable.

 

Rest. El Pinar. És un referent. Tancat. Em saluda un jove que n'ha fet uns quants camins. I em confirma el que es veu. El restaurant està tancat.

La necessitat m'apremia. Tan inoportuna com jo la recordava. Deixo la carretera i segueixo la senda oficial amb l'esperança de que hi hagi un raconet. Però la pinta, a l'igual que la carretera, és plena de ciclistes aprofitant un dia tan bonic com el d'avui. Quan ja creia que em desmaiava hi veig un caminoi, un senderol de bèsties. Massa prop de la pista però ocult faig el que he de fer. Sortosament encara portava paper de diari, de quan els vaig posar a les sabates. Com va de bé aquestes coses. Embolcallant les tovalloletes vaig marxar a corre-cuita. Només esperava poder-me rentar ràpidament. Paso per davant del Camping de deva, on oficialment hi ha l'alberg de Gijón.

11:50 h. Gijón. Al Bar-Merendero El Cruce hi ha un munt de cotxes i un munt de canalla amb alguns adults. és com un punt de trobada de gent. Prop hi ha el parking del bar i és immens. Un munt de taules i seients  són fora i m'aprofito. Magdalena regalada i un xic d'aigua. Al Gronze no recomana agafar el bus i el passeig és tan agradable que continuo caminant un bon tros. Encara no estic cansada i encara no tinc gana. És prop de l'una. En una d'aquestes sentades comprovo els hotels del centre. Tot seguint  en línia recta són 45 minuts segons el Google Maps, o sigui tres hores per a mi, amb els meus passos.

 

 

 

 La meravellosa técnologia em permet comprovar que la línia 1 de deixa prop d'una estació. I al voltant de l'estació un munt d'hotels. Doncs agafo la línia 1. Xixón  és enorme, més del doble que Tarragona. Baixo en la parada del Port. Està preciòs.

a l'hotel m'han cobrat molt més del que em pensava però ho pago de gust, amb targeta. Em dutxo i surto a dinar. Molts lloc però la meitat tancats.

 

 

 

 

 

15:00 h. Dinant en la sidreria el Senderu. Bon preu. El primer plat, d'embutit, era massa fort per a mi.El segon, una amanida tébia, tot el vinagre de mòdena, estava molt bona. De tercer, lubina al forn, amb patates al natural, deliciòs. Després faig una passejada. He de passar per un supermercat. Al Hipercor compro fideus d'arròs que tan em van agradar i tovalloletes húmides, que les he gastat totes.

 

Torno a correcuita a l'Hotel. L'hauria d'haver fet al super. Ja em quedo a l'habitació. De cop i volta he perdut l'interès en veure la ciutat.  Vull veure comerços interessants i no galeries. Que faig anant al Tiger si no puc comprar res. Pel que sembla  els budells tornen  a la seva rutina. I la seva rutina és anar al lavabo tres o quatre cop al dia. He fet bé quedant-me a l'hotel?  Segrestada  pels meus  budells.

22:00 h. Tinc pomes. Soparé això.   He de mirar autobusos que em treguin de Gijón perquè no suporto les ciutats. No puc començar a caminar i estar cansada quan encara no he sortit de Xixón. 

Canvi d'hora.

 

2019 de Santander a Santiago dia 9: Villaviciosa - Peón

 

 

25/10/2019

Mala nit. No aconseguia agafar la son. Ni amb una pel·licula. Ni amb música, amb res. Surto de l'Alberg sense ganes. No he passat per lavabo i em fa por que a mig camí en tingui ganes.

08:45 h. Després de no trobar cap fletxa i si trobar-la tot just quan el camí es desvia de la carretera, opto per continuar en la carretera. He fet bé. Hi ha un bar amb entrepans preparats i demano un pepito de llom amb formatge. Efectivament, poc després, el desviament del camí torna a la carretera i és tot una durant un bon tram.

Entrant en Amandi noto la necessitat d'anar al lavabo. Retrocedeixo fins un bar tot just a la carretera i demano un café. De moment no plou.

09:30 Amandi. Surto d'aquest població i torno a la carretera. Sort que, aquest cop, la visita turística és curta.

Coquita. Aquest és el punt on es separan els camins, cap a la dreta Oviedo i cap l'esquerra va cap a Gijón. En el últim moment he dubtat. Però com que havia previst fer-ho per Gijón, allà que hi vaig.

11:20 h. El Camí em porta per una pista, com no!! amb uns quants tolls i troços plens de fang. Després d'un retrocès cap a Villaviciosa, que em pensava que tornava al poble. Pujada a Peón.

He acabat la pujada. Només seràn 400 m. però els he patit. Aparentment ja havia passat tot. Segons la guia, d'aqui no res,  hi ha un restaurant anoment Papito. Però no era al costat. A favor tot era carretera i fent baixada. No venia res. I jo, amb una gana....

Cap  a les tres arrivo al restaurant. Tancat. Ja comença a ser monòton. Hi ha unes màquines expenedores però necessito alguna cosa més que una ampolla d'aigua i una bossa de patates fregides.  Al Google Maps apareix, en un tres i no res, un altres restaurant. El Fresno.  Cap allà que hi vaig. Perquè pensant en Casa Paquito m'havia vingut molta gana.

 

 

 

 

 

 16:30 h. Estic al Fresno. Pregunto si en fan menjar. Em preparen un plat combinat. També em pregunten si vull quedar-me a la pensió que hi ha prop d'aquí. Encara no havia pres cap decisió. Només volia seure. I vet aqui que hi apareix un dels dos que et porten fins a l'alberg. Comença a parlar-me en anglès. Que semblo alemana, em diu. Quina gràcia. 

 

Però  després de dinar pregunto la distància real fins a Gijón: 17 Km. No em trobo amb cor, a les 5 de la tarda. No arrivaria mai o arrivaria de nit. La pensió és només a 2 km. d'aquí no res.

 

Estic a l'Alberg de Capion. Mentrestant venía caminant, a un costat i a l'altra de la carretera, als camps, als pomers, els pagesos amb les seves vares, golpegen els arbres a fi de que les pomes caiguin a terra.
D'aqui dos dies anuncien aigua de bell nou i cal fer la collita abans.
#anyjubilar

La passejada des de El Restaurant fins a la pensió ha sigut molt agradable. Els camps plens de pomers, amb les branques doblegades de tanta poma, hi són en plena collita de poma per a la sidra. Hi ha gent que paga per a gaudir de les vistes, l'experiència bucòlica que jo gaudeixo gratuitament.

La mestressa de la casa estava vareant els pomers. Cal aprofitar ara que no plou. D'aqui uns dies tornarà a ploure. M'estic replantejant deixar-ho estar amb això de tanta pluja. M'explica que han d'arrivar a un mínim, una tonelada, quan porten la collita a la cooperativa. Les cooperatives agrícoles funciones molt semblant arreu, tanta distància i tanta semblança.

 

2019 de Santader a Santiago dia 8: Ribadesella - Villaviciosa

 

 

 

24/10/2019

08:00 Ja estava vestida i he parat a esmorzar. Per no caure en la temptació d'anar a un altre lloc. Es tracta d'una taula amb brioixeria, uns cistells de fruita, cafè en thermos. Hi ha lloc on escalfar aigua i uns quants microones.

(Aviat van baixar els veïns d'habitació, una parella de belgues,  i els tenia ganes de parlar un xic, encara que fos per senyes, però aviat va aparèixer l'encarregat i es va oferir a traduir el que ells deien, sense molestar-se en  preguntar-te si jo coneixia el francés.  Molt desagradable perquè jo volia alguna frase senzilla, demanar disculpes si havia fet soroll, bromejar.... Però aquell entromès li va treure la gràcia. Sé, pels comentaris que va deixar al Google Maps que després de jo marxar van rajar de mi tot el que va voler). Ho sento Ribadesella però estas acabat per a mi.

 

09:20 h. La sortida por la porta de darrera m'ha confòs. El cas és que fins a les 09:20 ho he començat a caminar per la carretera. Que també és el camí. La carretera no té vial, només compensava el poc trànsit. Ha anat de manera plàcida preguntant-me si tots els plans d'ahir d'agafar un bus per a la pluja haguessin sigut més encertats.

10:25 h. Comença a ploure. A pocs metres es troba San Esteban de Leces. Em refugio en els porxos d'una església. Ni m'ha donat temps a decidir. Ha sigut refugiar-me que veig gent adreçar-se cap un cantó. Sospitant que es tracta de gent tot esperant un bus, agafo la motxilla i vet ací que el bus passa.

11:30 h. Villaviciosa. Passo per l'Alberg i em posen un segell. No em quedo. No encara. Plou o  no plou? En una cafeteria on em prenc un tea que es pot beure un tros generòs de coke d'ametlles. Mentrestant comprovo els alberg  que hi ha d'aqui fins a Gijon. De moment semblen tots tancats. Amandi, el més proper, contesta però em diu que està tancat. L'Albergue de Peón ni tan sols contesta.

són gairebé les 12 i no sé si plourà. No m'atreveixo a anar fins a Deva. són 20 Km.   Torno a l'alberg i em quedo. Deixo anar els fardells i faig una passejada. Encara estic marejada de l'autocar.

 13:25 h. Villaviciosa. Serà una ciutat però en dos patades està feta. Dino al Restaurant La Venta de Valvera. Amanida + sèpia amb arròs en tinta + compota de moma. Abans havia comprat un parell de cosetes i un llapis d'ulls a fi de substituir el llençat. Per la tarde m'estiro fins a quarts de sis.

17:30 h. Infusió a la cuina de l'alberg. Calculo el temps que necessitaré per a la bugaderia i em dutxo. La tovallola està neta però jo que hi veig ho faig tot. Començo a estar cansada d'aquests albergs eixugadora.

Bugaderia.

 

 

 

Villaviciosa. No era la meva intenció pero les noticies són confoses sobre què està tallat i què està transitable.
Si, a més, afegim la mala informació dels albergs,... doncs això.
He de trucar cada dia per que a Gronze hi diu una cosa pero la realitat és una altra. No és culpa del web @bronze.camino, es que els albergs, el primer día que no tenen clients, tanquen.

 

 

 

2019 de Santander a Santiago dia 7: Llanes - Ribadesella

 

 

23/10/2019

08:00  h. Llanes. M'aixeco bé i descansada. Recullo més aviat que ahir. Es notava que no estava tan atordida. Entro pel meu esmorzar. Només hi sóc jo a la sala comuna.

Començo a caminar. Plou molt. Em plantejo agafar el tren. Quan passo per davant de l'estació m'aturo. Al final continuo caminant. El camí passa per la carretera. Tot i que es veuen senyals indicatius jo continuo per la carretera. Fora del nucli urbà es veuen, de tarda e tard, un senyal confús. Quan ja portava un quart d'hora caminant ja era molla, xopa del tot, cap i peus. Res a perdre, així que continuo caminant i mullant-me. Però em trobo que a la carretera desapareix les voreres i també el vial.

Un parell de vegades passo per megatolls i friso per una alternativa. L'alternativa apareix en un camí prou atractiu com per a que jo  ho segueixi. Amb megatolls, un cop o dos. 

Arrivo a un nucli urbà. Hi ha un supermercat. Pregunto. M'indica que el camí no arriba fins a la platja, que està inundada. Però el camí passar per una ria, una espècie de monestir i tot veient el mar. Encara estic en Niembro.

11:30 h. Niembro. M'he pres un café en un bar, amb l'excusa de poder anar al water. Un gat dorm plàcidament damunt d'una cadira. Hi tenen brou però estic xopa fins a la samarreta interior. el que necessito es treure'm la roba el més aviat que pugui ser.
 

En Niembro decideixo que estic fins els nassos de tanta aigua. Pregunto i m'informen de que a Posada hi ha una estació.
M'adreço fins a la població i als cinc minuts em recull un taxi.
La vía ferria està tallada.

Ho comento que he estat a punt d'agafar el tren en Llanes. M'informen del fet que, prop, a Posada, hi ha una estació. En realitat el camí també va cap allà. Només al final en 300 m. he de desviar-me.

12:00 h. aprox. En Posada un senyor m'ha indicat on era l'estació. Fins i tot m'ha acompanyat un tram. 

A l'estació miro un tren. Fins a les tres no hi ha cap. Desesperació. Un viatger m'indica que venen amb retard. Que el de les 11:30 h. encara no hi havia passat. 

12:20 h. Estació de Posada. comprovo si hi ha una bugaderia prop. Si hi ha una pensió. Alguna cosa? El viatger m'indica no sé què d'un taxi. No l'entenc. No sé si és perquè és estranger, perquè parla bable, o simplement perquè la cigarreta que té als llavis fa que se li entengui res. 

12:30 h. Apareix un furgoneta. M'indiquen que pugi.

- On vas?

- A Rivadesella - contesto (deu n'hi do com va el cotxe).

- Anem amb retard - em comenta el copilot.

Per la ràdio, des de la centraleta, comenten on hi ha passatgers esperant. També comenten quines carreteres estan tallades, quines estan obertes.És com si fugissim del desastre. Em sembla sentir que les carreteres rere nostre ja no són viables.  No m'atreveixo ni a mirar el mòvil. Estic asseguda al seient de darrere, tota xopa, només preocupada per la mulladissa que deixo sobre el seient. Em deixan a la mateixa estació de Rivadesella. Em cobren el preu del billet de tren. No són meravellós els asturians? M'han salvat del bell mig del desastre, de la inundació, i només em cobren el billet de tren.

13:00 h. aprox. Rivadesella. És com si de cop i volta s'hagués de gastar tota l'aigua. M'equivoco de camí. Com no? d'un bar surt un cambrer que em senyala que és  a l'inreves.  Al Google Maps sembla com si fos una altra cosa.

- Has de passar un pont sobre la ria - em diu.

Albergue Juvenil Roberto Frassinelli. L'he trobat ràpid. Prop hi ha bugaderia.

Tot i que sense carnet d'alberguista no es pot utilitzar, m'admeten com clienta. (tot i que dins del preu va inclòs el preu del carnet). Deixo rere meu un reguer d'aigua que ho embruto tot. Com puc entaforo tot el que necessito i em vaig cap a la bugaderia. Apareixen els amos. Les meves sabatilles de caminar, que tenia intenció ficar-les dins de l'eixugadora, m'he  d'abstenir. A més, a més, decideixen fer reformes deixant-me la rentadora aturada ves a saber quanta estona. 

Tot ho porto mullat, fins i tot els billets que porto a la cartera. L'amo m'els canvia per diners dels seus.  Faig una bugada tot i que sé que la roba no està bruta i després l'eixugo. Però el jersei no s'eixuga. He d'engegar, fins i tot, tres eixugadores.

A la tornada cap a l'Albergue compro uns entrepans que em menjo al soterrani, on és el menjador. Un cop he acabat amb el que he de fer pujo a la sala de l'entrada. Hi ha llum natural i una taula. 

El vigilant em busca i em provoca. Hi caic de quatre grapes. Només sóc capaç de frenar-ho quan comença amb els insults personals. Va ser tan desagradable tot plegat que dies més tard encara arrossegava l'enuig i en vaig penjar un comentari negatiu al Google Maps.

Fora del menjador no hi ha taules i jo necessito una taula per a fer les meves annotacions i els meus càlculs. demà continuarà plovent i no em puc arriscar a mullar-me altre cop. M'estic deixant un fortuna en bugaderies. Marxo cap al llit amb por, aquest home patirà un rampell i m'atacarà.

De moment tots els bons records que tenia d'aquest alberg s'han esvaït.

 

 

2019 de Santander a Santiago dia 6: El Peral - Llanes

 

 

22/10/2019

M'aixeco bé. Però trigo una eternitat en recollir-ho tot perquè era humit i dubto entre portar-ho tot fora o dintre.

08:35 h. El Peral. Començo a caminar. És fàcil. El Camí fa baixada i resulta agradable. L'amo de la pensió m'ha recomanat anar per la costa en comptes de per la carretera. No em ve de gust anar per la costa i per ara em mantinc tot el que puc damunt de la carretera. Hi ha un vial ampli i còmode.

10:00 h. A l'altre costat de la carretera s'apropa una senyora gran, més que no pas jo, baixeta i carregada. Va cap a El Salvador. Ens saludem i seguim amb el nostre camí, jo cap a l'oest i ella cap a l'est.

10:25 h. Bucha. És una localitat realment petita. No acabo de veure si l'alberg està obert.

Pendueles. Sembla una localitat gran. Asseguda davant de l'església de santo Asciclu. Continuo el camí  que veig  marcat. Més tard vaig descobrir que era el Camí de la Costa.

Camping La Paz. He passat per un GR i jo no volia. No volia tornar a embrutar-me les sabates. He perdut més d'una hora. 

12:25 h. Vidiago. Quan ja estava decidida a resignar-me i acabar el Camí de la costa em trobo amb un anunci: una pintada barroera, indicant "El Rincón de Urdrago" que està just al costat de la carretera. Si que m'ho va semblar 500 m. però l'alberg era tancat.

Sec a les escales d'entrada i em prenc un glop d'aigua i em cruspeixo la resta dels fruïts secs. Continuo el camí per la carretera. Hi ha una vorera prou ampla i no tinc intenció d'abandonar-la.

14:15 h. El Camí es desvia per a superar una rotonda, per sota. És una pista que corre paral·lela a la carretera. Es tracta d'una senda de vianants d'uns 12 Km., circular, anomenada "El Valle Invisible". M'aturo tot just al costat d'una petita capella anomenada "Capilla de las ànimas".

15:20 San. Roque. Surto de la Sidreria anomenada "El Llar" on he dinat d'allò més bé un menú compost de: -arròs amb mongetes (anomenat arròs amb negritos), pescaitos fregits semblats als saitons, flans casolà de xocolata.

18:30 h. Llanes. Ja he passat per l'Alberg "La Casona del Peregrino". He agafat una habitació privada. Abans havia anat a l'Alberg L'Estació i era tancat fins el maig del 2020. És una Xalet gran, rodejat d'un espai enjardinat i emmurallat. Gaudeix d'una ambient molt agradable. Tots aquests són peregrins? Ja he gaudit d'aquests tipus d'albergs  on hi ha usuaris que són de la localitat i que s'apropen per l'ambient tan agradable que es gaudeix.

Tot just davant hi ha un lloc per a sopar. Però per avui ja s'han acabat les despeses. De moment aquest viatge m'està resultant gravós entre pensions i eixugadores.

 

2019 de Santander a Santiago dia 5: San Vicente de la Barquera - El Peral

 

 

21/10/2019

Aixecada tard. Volia sortit de la pensió amb tot fet i això aquests dies em costa.

09:20 h. Esmorsant al bar de l'estació del bus. Café llet petit amb croissant mixte. Miro al mòvil farmàcies on anar a comprar draps pel pipi. No surten. Cap ni una prop d'on sóc ni pel camí ni res.

09:45 h. Començo a caminar. Fa sol. Em poso les ulleres de sol i no hi veig res. A Comilles no vaig tenir la prevenció de treure les ulleres de la seva bossa i l'humitat acumulada les ha malbaratat. És com si hagues deixat una fullola en remull. les capes estàs inflades. Unes ulleres de sol graduades a la merda.

Busco un caramel per a treure'm el sabor del cafè llet. Estan enganxifosos. La humitat ha traspassat el plàstic.
 

 

 

10:40 La Acebosa. Hi ha una placa explicant que tinc dos opcions: carretera o pista forestal. Opto per carretera. Em perdo igualment. Arribo fins a via del tren on el vigilant del pas em diu que cal retrocedir. L'agraeixo. Retrocedeixo i veig un cartell que abans no havia vist indicant el Camí. Resulta que no és la pista forestal però està asfaltada. Fa pujada.

 

11:10 h. Davant del Cementiri. els Pics d'Europa ja tenen neu. Em passen uns quants caminants. Trec el pal.

 

Torre de l'Estrada.

 

12:45 h. Sardio.  Entro al  Restaurant  Gloria. Necessito descansar i anar al lavabo. Hi ha albergue però és massa aviat  encara. Demano cervesa i un sandwich mixte amb ou que em menjo sorollosament. San sorollós, més de l'habitual en mi, que crido l'atenció de una clienta propera. Estava deliciós.

Muñorrodero. Hi ha bar i jo necessito anar al lavabo. Està tancat.

Pesnés. M'aturo al bar La Barca. Al costat del riu Tina Menor. Tocant el pont sobre el riu. Demano un aigua i un cafè.

16:25 h. Unquera. M'estic davant de l'estació de bus que està al costat de l'estació  ferroviària. El poble està tan net que em fa cosa embrutar-la. Tot i trobar-me un parell de farmàcies passo d'entrar. Acabo de passar per un camí paral·lel a la via del tren tot enfangat i llefiscós.  Tolls i més tolls. En un, la sabata s'ha quedat enganxada en una massa negra i pudenta. M'ha embrutat el peu i l'ànima. Continuo cap a Colombres per la carretera. No hi ha altra alternativa.

 

 

 

 

 

18:00 Colombres. Intento tres cops entrar a l'Alberg El Cantu. No ho aconsegueixo. Fins i tot truco per telèfon i em diuen que està obert però quan hi torno fins a l'Alberg la porta és tancada i ningú m'atén. Al final de carrer hi ha una botiga i quan pregunto no em saben dir per on cau l'alberg. Una parella d'estrangers fins i tot em fan una mala passada tot dient-me que l'entrada està a la planta baixa, a la cantonada.  Però a la cantonada, la planta baixa, només és un espai d'acumulació d'andròmines i brossa.

Truco a Habitaciones La Arboleda. No obren fora de temporada. Plou una miqueta. Marxo cames ajudeu-me. A la sortida del poble un vell verd intenta lligar-se-me. Només m'insulta.

19:25 h. El Peral. Estic instal·lada a la Pensió Oyambre (com la platja). Potser sigui l'única usuària. Molt amables.

21:00 h. Sopant al restaurant de l'Hotel que tot just hi ha davant de la pensió.

2019 de Santander a Santiago dia 4: Comillas - San Vicente de la Barquera

 

20/10/2019

M'aixeco tard i marejada. Remoloneo durant una estona. Vull anar al lavabo i no hi ha manera. La roba està molla. Tota  la roba. Excepte la roba técnica.

09:00 Començo a recollir tota la roba separant la que anirà a l'eixugadora. 

10:00 h. Vaig cap a bugaderia. És lluny. Paso i m'aturo per l'Oficina de Turismo.  És lluny però ha pagat la pena la caminada fins a la platja. Llàstima no haver gaudit de la visita turústica. Ha sigut divertit despullar-me gairebé tota en la bugaderia a fi de ficar la roba dintre de les eixugadores. Una bugaderia en la platja de Comillas, a l'Hivern, una platja deserta i amb els únics veïns, el picoletos de la Caserna.

Comillas ben bé que es mereixia una visita.

11:00 h. aprox. Esmorsar a un lloc tot just al costat del Camí. Pa amb tomaca.

Començo a caminar amb desgana. Només saber que no serà llarg el dia m'anima una miqueta.

13:15 h. Cervesa i un mini de truita a la francesa. M'aturo perquè pensava que necessitava anar al lavabo. No és aixi peró em reconforta la truita la francesa calenta. Sortida del Merendero La Pradera. Moltes roulottes amb sourfistes aprofitant les onades. És agradable comprofar que durant l'hivern hi hagi un turisme agradable, que sap el què vol, capaç de mantenir els locals actius tot un any.

Gerra.

Aturada técnica al bar El Puntal. Tot just que ho havia passat quant he tornat enrera. Cervesa i mig de truita o alguna cosa així. 

15:45 h. San vicente de la Barquera. Final d'etapa per a mi. Aprofito els porxos de l'estació del bus per a mirar llocs on dormir. Cerco una habitació individual. Pensió La Tapuca. Molt a prop de l'estació del bus. A 25 metres hi ha bugaderia. 

20:00 Baixo al bar a sopar. Entrepà de llom amb pebrots cuits. Bo.

20:30 h. Massa aviat per a dormir He de païr l'entrepà. Aprofito per a la segona visita a la bugaderia. Porto la roba que duia quan he baixat el primer cop. 

La previssió del temps és pluja durant tota la setmana. Però entre eixugar la roba i rentar-la hi ha diferència. No m'agrada posar-me roba malpudent per molt eixuta que estigui. A la bugaderia hi ha un cridaner, un xic violent, discutidor. A la pensió una familia xisclava: pare, mare, nens, només pel plaer de xisclar.