dissabte, 25 de març del 2023

2019 de Santander a Santiago dia 2: Santander - Caborredondo

 




18/10/2019

🕗08:50 💩 Aixecar-se. Parlo amb el Sr. Encarregat de l'Hostal. Em recomana agafar el transport públic i estalviar-me Santander.  Em comenta que el trànsit de caminos durant tot el polígon és incessant i els marges de la carretera massa estrets.

Esmorsar al El Taller.  ☕🥐  Un café llet que no recordo haver demanat i un brioche boníssim tot just a la cantonada del Passeig. Tot just esmorsar m'adreço cap a l'estació de FEVE i agafo un dels trens. 





09:45 h. Sortida del tren. He agafat un billet fins a Boo de Pielagos, l'Alberg on, d'haver anat caminant, m'hagues quedat a passar la nit.

Boo de Pielagos. Només arrivar sé que no ho hauria d'haver fet. Ni tan sols comprovo si l'alberg està obert o no. Miro el plànol al Gronze i m'en torno cap a l'estació. Mentrestant esperava hi apareix un home amb motxilla i capa.  Intento no semblar antipàtica i li pregunto des d'on ve. En minuts diu no sé què sobre una pregunta al bar. Quan arriva el tren encara no ha tornat. suposo que ha agafat el camí oficial que passa per Arce. 

Jo decideixo baixar-me en Mar, que també és camí oficial. Amb aquesta maniobre m'he menjat una etapa. Aquesta és la primera marrada. Una decissió no encertada, de les moltes que faré durant aquest viatge.

10:55 h.  Mar. Començo a caminar. 

Polanco. Tot i estar bé senyalitzat he de vigilar molt en les cruïlles i davant d'un possible desviament.






11:25 h. Requejada

Bar El Quinto. La primera de les parades cervezeres. Un lloc encisador. Mini de pollastre, xupito de cervesa més confitat. 

14:00 h. A 2, 5 km. de Santillana del Mar.









15:10 h. Santillana del Mar. Casa Cassio. Cervesa i pinxo. No em quedo a dinar. Massa uniformat en la foscor. Què fan aquí, hi ha una convenció?

Santillana era plena a vesar de grups de jubilats francesos voltant arreu. Un parell de pintors aporten cert  "color" al paisatge. Molt caminador.  Un cop vaig arrivar no trobava cap fletxa, cap indicació, res que em digues per on continuar. Cap oficina de turisme. Cap plànol. Fins i tot he estat a punt de seguir un grup de maniobrers, per l'alçada G.C., que és ben segur que segueixen el camí en les seves maniobres.






Prop d'una hora he estat passejant cap amunt i cap avall sense trobar per on sortir del poble.  Afortunadament, uns senyors, d'aquells que fan el camí per trams, m'han pogut dir per on puc anar. 

Aquesta és descripció que fa el Gronze de la sortida:

"Arrancamos desde la plaza Mayor o del Ayuntamiento, donde tomaremos la calle de los Hornos, a mano derecha y en ascenso; al cabo de 500 metros de subida pasamos junto a la puerta de un camping...."

El problema és que res t'indica on és la  p....  Plaza Mayor i cap cartell ens diu si un edifici és l'Ajuntament.   Tots els edificis  són imponents, tots tenen portalades règies.  No ha sigut divertit. 





16:30 h.   Surto de Santillana. Només són 6 quilòmetres fins el proper alberg. Encara tinc temps. A la dreta una reixa encercla el "gheto", un regitzell de caravanes, a tocar unes de les altres, on viuen els treballadors. Hacinats, la quitxalla juga al terra. 

- Com gitanos...  - Hi ha certa tristesa en tot plegat. 

Families senceres. Els cordills per a estendre la roba lligats entre caravanes m'ho demostren. Algú ha de donar el sopar a la canalla mentrestant els adults treballes: L'àvia, potser?

17:55 Caborredondo.




18:30 h. Alberg Isarra. Alberg de donatiu. Amb normés d'aquelles: no es pot baixar la motxilla al llit, ni el sac dormir, ni les sabates, ni cap bossa. M'han obligat dormir tapada amb  una flassada que ves tu a saber qui l'havia utilitzar abans. Em diu l'encarregat que les renten cada dia. Com? No tens rentadora, ni  eixugadora, ni tan sols tens estenedors al pati. Amb els donatius no tens ni per a pagar el lloguer de la casa i ara em dius que les flassades les restes a diari. No li vull discutir i acepeto.  Havia oblidat aquesta menes de normatives pocasoltes

19:00  h. Dutxada i rentada. Amb tanta tonteria m'he deixat la tovallola dins de la motxilla. M'he eixugat amb la de la cara.

20:00  h. Sopar. Correcte. Em procupa que demà no sigui capaç de recordar deixar el pagament. I deixo més del que es mereixen, però com si tot hagues sigut adecuat.





 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada