31/10/2018
Sortida de l'Alberg. Problemes per a dormir ja que les cames no acaben de relaxar-se.
Acabament d'esmorsar a O Coberto. Necessito un esmorsar de pa amb tomaquet. Començo a fartar-me dels criossants estranys.
10:45 h. Caldes de Reis. És una població gran i potser si que hauria d'haver dormit aci. A vegades oblido que les decisions preses amb sentiments negatius no em beneficien. Em ve de gust fer una volta pel poble. En la mateixa localitat hi ha dos balnearis, que no hagi vist, i això significa una ciutat antiga i amb encant. Com que he sortit tan tard, desisteixo.
10:50 Travessant un dels molts ponts que hi ha . És de pedra i m'indica que ja surto.
Segon esmorsar. Abans de caminar pel camp sento la necessitat d'anar al lavabo i aprofito la cafeteria Luya. És una aturada técnica.
Km. 41
13:10 Carracedo. També surt com Cruceiro.
13:30 h. L'olor a menjar em porta fins al bar La Fariña, a la carretera. He deixat a banda el camí oficial perquè he comprovat que el camí i la carretera tornava a coincidir més endavant. He aprofitat l'avinentesa. Un cop dintre he vist que no hi ha menjar pels clients sinò per a la familia que tenien taula parada rere la barra. És posible que el formatge sigui el culpable però he necessitat anar al lavabo, altre cop. Acompanyant a la cervesa m'han regalat un boci de pà amb embotits. Mentrestant estic al bar comprovo que uns metres més endavant hi ha un restaurant.
13:50 h. Restaurant O Castro-Parrillad. Si la quantitat de camions que hi ha aparcats davant d'un restaurant és indici de la seva bona qualitat aquest deu ser de primera. I la veritat és que està molt bé.
El menú de 10 euros amb primer plat, segon de carn amb patates i postre. Jo he demanat Tarta de Santiago que, sortosament, m'ha servit sense nata i és d'agrair.
15:00 h. Sortida del restaurant. Cauen gotes. Dubto en si protegir la motxilla o no. Al final em poso tot el conjunt.
Musai Labriego. Un d'aquests llocs amb màquines d'autoservei i cadires. Dels millors. Amb lavabo. Tot envoltat d'eines del camp, totes en desús. Aprofito per a posar-me el segell. El camí s'està una estona paral·lel a l'autovia fins que hi ha un pont i saltem a l'altre costat.
15:40 h. Atravessant l'autovia pel pont.
M'he de treure l'impermeable ja que fa estona que no plou. Continuo per un sender de terra molt agradable. Tot el dia ha sigut una bona passejada per denders creuant boscos. Va paral·lel al riu Valga. Descarto quedar-me a l'Alberg O Pino perquè és massa d'hora.
17:00 h. Estic a punt de creuar el pont que hi ha sobre el riu Valga i que m'ha de portar a St. Miquel de valga. Hi ha uns agradables seients de fusta. Descanso una estona, no gaire.
17:15 h. No pot ser!! Un altre cop?? Hi ha un caminoi que va a parar al costat del riu, més enllà del pont, i allà que ho faig. És pura papilla, realment el meu estòmac no reté el menjar ni un quart d'hora. Si continuo així acabaré deshidratada. Torno enrera, cercant el pont, i on els seients hi ha un contenidor de la brossa on aprofito per llençar el paper.
17:30 h. St. Miquel de Valgo. No hi ha ningú pels carrers. Deixo una petita ofrena a una estàtua que representa l'apòstol. Fins a Pontecesures el camí és agradable però comença a enfosquir. Em preocupa no veure les fletxes. Un veí de la zona m'anima i em diu que ja falta poc fins a l'Albergue. M'ha parat perquè estava preocupat per si de cas volia arrivar a Padrón. Està jubilat i va passejant al seu gos, un vell Golden, que viu aquells mesos de la vellesa en els vols sortir però no pots amb la teva ànima.
19:40 h. Ja estic a l'alberg de Pontecesures. La roba s'està rentant i desprès passarà per l'eixugadora. Hem estat xerrant una estona l'encarregada i jo. Ha sigut molt agradable.
22:15 Acabat de sopar: poma i plàtan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada