22/10/2019
M'aixeco bé. Però trigo una eternitat en recollir-ho tot perquè era humit i dubto entre portar-ho tot fora o dintre.
08:35 h. El Peral. Començo a caminar. És fàcil. El Camí fa baixada i resulta agradable. L'amo de la pensió m'ha recomanat anar per la costa en comptes de per la carretera. No em ve de gust anar per la costa i per ara em mantinc tot el que puc damunt de la carretera. Hi ha un vial ampli i còmode.
10:00 h. A l'altre costat de la carretera s'apropa una senyora gran, més que no pas jo, baixeta i carregada. Va cap a El Salvador. Ens saludem i seguim amb el nostre camí, jo cap a l'oest i ella cap a l'est.
10:25 h. Bucha. És una localitat realment petita. No acabo de veure si l'alberg està obert.
Pendueles. Sembla una localitat gran. Asseguda davant de l'església de santo Asciclu. Continuo el camí que veig marcat. Més tard vaig descobrir que era el Camí de la Costa.
Camping La Paz. He passat per un GR i jo no volia. No volia tornar a embrutar-me les sabates. He perdut més d'una hora.
12:25 h. Vidiago. Quan ja estava decidida a resignar-me i acabar el Camí de la costa em trobo amb un anunci: una pintada barroera, indicant "El Rincón de Urdrago" que està just al costat de la carretera. Si que m'ho va semblar 500 m. però l'alberg era tancat.
Sec a les escales d'entrada i em prenc un glop d'aigua i em cruspeixo la resta dels fruïts secs. Continuo el camí per la carretera. Hi ha una vorera prou ampla i no tinc intenció d'abandonar-la.
14:15 h. El Camí es desvia per a superar una rotonda, per sota. És una pista que corre paral·lela a la carretera. Es tracta d'una senda de vianants d'uns 12 Km., circular, anomenada "El Valle Invisible". M'aturo tot just al costat d'una petita capella anomenada "Capilla de las ànimas".
15:20 San. Roque. Surto de la Sidreria anomenada "El Llar" on he dinat d'allò més bé un menú compost de: -arròs amb mongetes (anomenat arròs amb negritos), pescaitos fregits semblats als saitons, flans casolà de xocolata.
18:30 h. Llanes. Ja he passat per l'Alberg "La Casona del Peregrino". He agafat una habitació privada. Abans havia anat a l'Alberg L'Estació i era tancat fins el maig del 2020. És una Xalet gran, rodejat d'un espai enjardinat i emmurallat. Gaudeix d'una ambient molt agradable. Tots aquests són peregrins? Ja he gaudit d'aquests tipus d'albergs on hi ha usuaris que són de la localitat i que s'apropen per l'ambient tan agradable que es gaudeix.
Tot just davant hi ha un lloc per a sopar. Però per avui ja s'han acabat les despeses. De moment aquest viatge m'està resultant gravós entre pensions i eixugadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada