28/10/2019
08:00 h. San Martin de Laspra. Vaig molt poc a poc quan m'aixeco però és que vull que el meu cos ho faci a primera hora.
08:30 h. Surto de l'Alberg. Fa sol. tot i el pronòstic, el cel no està gens ennuvolat. El camí fa tot baixada i tinc l'esperança de passar pel poble, però aquest queda a la meva esquerra. Tinc gana. Una gana ferotge.
10:30 h. Asseguda sobre una pasarel·la de fusta em menjo un paquet de galetes. Encara no he arrivat a Santiago del Monte. Tota l'estona només que faig baixar baixar i baixar. El viarany no està malament. A vegades ample, a vegades estret, presenta pocs folls i pocs trossos enfangats.
11:00 h. Santiago del Monte està una miqueta alt. Trobo un seient de berenar i m'estic una estoneta abans de començar a pujar. Un cop vaig passar. Santiago del Monte, un abandono la carretera, les cases i els prats, entro en un camí que sé és llarg, tot bosc, la majoria d'eucaliptus, però hi vaig tota tranquil·la.
Poca estona després em trobo rere uns arbres, un home mig nu.
- Estoy meando - crida. Com què estàs pixant? Mentider. Si hi ha una cosa certa és que jo, quan hi vaig pels camis, el que sóc és molt sorollosa. Expressament. Les posibilitats de que jo sorprengui a qualsevol persona fent les seves coses és molt més que improbable.
Dubto. Retrocedeixo fins a la carretera o continuo bos enllà? Continuo caminant. Però molt ràpid ell arriva fins a mi, dant meu es baixa els pantalons mentrestant intenta tocar-me.
- Socorro, socorro.
- Fuego, fuego.
-Socorro, fuego.
I aixi una bona estona. com corria jo. Què lleugeres utilitzava les cames. Però les coses clares. Jo no puc còrrer molta estona amb una motxilla a sobre. I tampoc puc xisclar. Ja havia esgotat la meva veu quan mirava enrera, a fi de comprovar si em seguia, i com que no era aixi, vaig continuar el viarany amb pas ràpid, aprofitant que fa baixada. Cap al final del camí, una noieta, amb un pom de flors a la mà, baixava feliç. Li pregunto i em diu que no ha vist ningú.
Un cop vaig arrivar a un petit lloc anomenat El Castillo, amb un carrer dedicat als pelegrins i una torre amb almenes, o sigui el Castell, ja havia passat tot. Aprofitant la pista paral·lela a la carretera arrivo fins a Soto del Barco. Em desvio de la ruta marcada. A Soto del Barco hi ha dos o tres llocs on dinar. En recomanen Sidreria-Bar-Ca Lolo. Un lloc senzill on fan plats combinats boníssims per un preu mòdic.
13:20 h. Soto del barco. Dinant a Sidreria-Bar-Ca Lolo. Patates fregides amb ous ferrats.
14:00 h. Espero a que carregui una miqueta més el mòvil. Continuo per la carretera. Hi ha un desviament o dos que obvio farta ja dels camins paral·lels a la carretera.
I finalment arrivo a Muros de Nalón que en teoria té tres albergs. Però jo vull estar al poble i m'apropo al tercer: camino de la costa. Demà, al bar d'abaix, esmorsaré, i no aniré com avui, amb gana tot el matí.
Nota: M'he deixat el bastó a San Martín. Com que era tancat, tot i que podria haver tornat, no ho he fet. Aquest bastó sempre m'ho deixava arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada