2018 de Coimbra a Santiago dia 19: Redondela - Pontevedra

29/10/2018

08:45 h. Començo a caminar. Fred. Surt molta gent de tot arreu. No m'he pres res calent i segur que no trobaré a faltar. 

11:15 h. Fent cap ni un de cas als revols que presenta el Camí, tiro pel mig. Primer vaig comprar un parell d'empanades a un forn, encara que hagués comprat més coses. Després, a pocs metres, hi havia una cafeteria i en vaig demanar un caféllet i un croissant. Ja que hi era, i em recordava, vaig passar pel lavabo i va anar d'allò més bé. Sortint vaig increpar a un paràsit que no em deixava prou espai per a poder passar. 

Km. 80

12:15 h.  Hi ha un supermercat i recordo que no tinc aigua. A més possen segells. 

12:35 h. Arcade és molt bonic i té un pont preciòs, del renaixement, en pedra, que  hauria de ser peatonal. Passant el pont, torno a tenir pages. I aprofito per a cruspir-me una de les dues empanades.

13:00 h. Torno a caminar. Passa molt gent. Potser no sigui temporada però passa molta gent.

Km. 76

14:30 h. A partir de Arcade tot va per pista, molt agradable. Si és veritat     que les pujades per a mi són terribles però les puc fer. I pas a pas... Aturada a beure aigua. Molta gent passant. Uns fins i tot semblava que corressin. 

 

15:15 h. Trobo a un senyor que abans m'havia adelantat geirebé corrent. És un racó encisador, dels molts que he trobat pel camí, amb bancs de pedre i una font amb aigua potable. Però el senyor no vol parlar i jo no insisteixo. 

A Canicouva, poblet.

16:00 h. Quan tot just l'havia agafat el ritme a caminar, ja molt cansada, hi ha un desviament que no acabo d'entendre i acabo en el camí de servei que té la via fèrria. La via  fèrria i la carretera  fins a Pontevedra van gairebé paral·leles   i l'únic que faig és comprovar si puc utilitzar el camí de servei perquè es presenta molt ampli.

Ben aviat trobo un passadís per sota la via fèrria. Sembla net i utilitzar. Abans comprovo si més em val continuar per la via de servei. No trobo cap avantatge.  El tunel és net. a l'Altre costat hi ha dos camins, a  esquerra i a dreta. El de l'esquerra és com si arrives a una casa. I és aixi. Pujo fins a la casa i després fins a la carretera on camino  amb l'esperança d'arrivar a un lloc amb lavabo.

16:15 h. Salcedo.

Un mini-centre comercial consistent en un xinès multipreu, un forn de pà i una fruiteria. El forn també és un bar. Demano un entrepà vegetal i una cervesa. M'ho acompanyen de mig pastís i un bocinet de truita. Aprofito per a fer aturada técnica. Quan pago el boss em comenta que si hagues seguit pel camí de servei hagués arrivat igualment. Jo li replico que si hagués fet això no hagués tastat el meravellòs sandwich vegetal ni el pastís.

16:55 h. Surto amb intenció de caminar però està tot ennuvolat i podria començar a ploure en qualsevol moment. Protegeixo la motxilla i jo em vesteixo per a l'ocasió. 

17:25 h. Cruïlla de Matalobos.

Torno a caminar. He vist al Maps que més endavant hi ha un carrer que tot i no ser el principal del porta directament al centre històric. Fora del que pot semblar un cop comences a caminar per aquest carrer t'adones que ja estàs a Pontevedra. Només és el desig de no creuar-la pel de matí el que em porta fins a la part històrica. 

M'adreço a un dels albergs privats. Tancat. Provo amb un altres. Tancat. Provo amb una pensió. És plena a vesar. Prop  hi ha l'Hotel Ruas. Habitació de primera amb dutxa, que és d'agrair i taula per a escriure.