27/10/2018
09:00 h. Surto de Nigram. Surto de la pensió. Estic sola i tot està tancat. Tam com vam acordar deixo les claus a la bustia.
Km. 120
09:45 Camino entremig d'una plantació d'eucaliptus. Hi ha trams que estàn en procès de la seva asfaltització. Adobar camins forestals com si fos pistes no sé si és el més adient.
10:20 h. Arrivo a Prego. Hi ha farmàcia on compro un paquet de tovalloletes húmides. Em regalen crema amb protecció solar.
Cafeteria-Bar-Falucha. Demano un café llet i unes llesques torrades. No recordava que anomenen "tostada" a aqualsevol llesca de pa incomible. M'estic una estona. He deixat el movil a carregar. No sé que he fet avui, aquesta nit, que no s'ha carregat.
Passo tot el que porto a la bossa de cintura a la motxilla petita. Moneder, mòvil, ulleres, mini-llibreta, boli, ... La bossa ja no podia més, amb el tirador de la cremallera trencat, i a mi em resultava incòmoda utilitzar-la.
Comprovo els quilòmetres fins a Vigo: La guia diu 15 però gronze diu 20.
Un altre cop he oblidat demanar el segell.
Lluny, les Illes Cies.
11:15 h. Caminant. Tot es pista, molt agradable. M'he trobat alguna baixada que l'he feta arrosegant-me pel terra. Un parell de senyores em diuen que Vigo és més a prop del que sembla. Sempre diuen el mateix. És com un mantra.
12:35 h. Em trobo un cartell amb indicacions de com arrivar a l'alberg Freixo. Mentrestant el contemplo em torno a trobar a les dues senyores d'abans, que ja estan de tornada i que tornen a indicar-me cap on cau Vigo.
Aquesta ruta no és encisadora però te molts llocs preciosos, miradors. Un d'ells, la panoràmica de les illes Cies.
13:25 A Xurela. Sortint de la localitat i després d'haver passat un seguit de locals em trobo amb aquest bar on sec amb més cansanci que gana. demano un plat combinat que consisteix en quatre filets de pit de pollastre, un munt de patetes fregides, dos ous ferrats i una amanida. Mentrestant el local es va omplint i no queda ni una taula buida. M'hagues quedat uns minuts més.
Torno a oblidar demanar el segell.
Pregunta que no he fet:
- ¿Com són de grans els plats combinats? .
14:25 H. Començo a caminar. Aviat hi ha un desviament a fi de salvar l'autovia que es presenta uns quilòmetres més endavant.
Aquí és on no vaig fer el que pertocava: demanar un taxi per a arrivar a un hostal de Vigo i poder gaudir de la ciutat, que li tenia ganes. Vigo és una ciutat llargueruda i sovint oblido que, en comparació amb Tarragona, gegantina.
15:10 h. Estic segura d'haver passat dos cop pel mateix carrer. M'estic fent pipi i entro a la Cafeteria Anxo. Aturada técnica. Demano un tallat. No em ve de gust aseure'm sota una gegantina bandera espanyola. Demano segell.
Aqui vaig desaprofitar, altre cop, el demanar un taxi. Tota la tarda va ser així, desaprofitant oportunitats a dojo.
15:45 h. Asseguda en un dels molt revols que aquest camí m'ofereix.
15:55 h. Plou.
16:15 h. Ja no plou.
16:35 h. Balaido. He tornat a perdre els senyals. Les ciutats ja ho tenen això, però aquesta entrada a Vigo m'està possant dels nervis.
17:05 Mini aturada al Café Runners. No demano res. Porto els pantalons motacats i plou ara si, ara no. Al carrer una munnió d'aficionats s'adrecen cap a l'estadi.
17:20 Miro al Maps quina és la millor opció per a anar fins a un dels Hostals que Gronze recomana. Contemplo la ruta del Camí que s'entosudeix en una espècie de ruta turística. Abandono el Camí tot just quan entra en el Parc. La ruta proposada per Maps fa drecera, tora recta, i em fa passar pel bell mig de la ciutat.
Plou.
Pipi. No puc parar i m'ho faig damunt.
Arrivo al Buenos Aires quan són cap un quart de vuit i ganes només de dutxar-me i rentar la roba. Un cop a l'habitació s´ñoc incapça de fer res. Habia comprat un entrepà pel camí que és el que sopo.
Canvi d'Hora: endererir els rellotges 1 hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada