15/10/2018
L'hotel és senzill fins a extrems minúsculs. L'esmorsar que entra dins el preu consistia en torrarte una llesca de pa Bimbo i en servirte un café tebi. Em sap greu però no l'he pogut gaudir ja que la parella d'alemanys s'ha dedicat a acaparar el taulell on eren les viandes i ni tan sols esperant-me a que acabessin he pogut esmorsar alguna cosa.
Començo a caminar tot seguint el senyal. No he comprovat per on va realment el camí. Si l'hagues comprovat hegués vist que aviat puja fins la carretera on segueix una pista apta per a la bicicleta.
09:25 h. Caminant. Sembla un camí de ronda. No és desagradable però començo a estar més que farta de les pedrotes relliscoses.
Entro en la carretera. A banda del voral hi ha aquesta pista d'un metre i mig d'amplada. És agradable: gravilla prensada.
10:30 h. Xiringuito - Bar. Aixi s'anomena el que hauria de ser un local amb terrassa amb vistes al mar. Aquí tot té vistes al mar. Espectacular.
11:45 h. Comprovo que si segueixo la carretera, tot i que a vegades la pista ciclista no hi és, arrivaré abans a la meva destinació. Amb tot, hi ha una variant que torna a la costa i decideixo agafar-la. El motiu és senzill, com que el Xiringuito-Bar no era obert i jo necessito fer coses... encara tinc l'esperança de trobar un boscoi, un forat, una paret que em doni una miqueta d'intimitat.
Poc després trobo l'entrada del que debia ser una casa. Es conserva part dels fonaments. Un crit o dos tot preguntant si hi ha algú i aprofito la part del final de la finca. Odio aquesta mena de situacions.
12:30 h. Passo pel Km. 150.
Paro per a dinar. El lloc no m'agrada. El lloc no m'agrada. Es diu Taperia A Camboa. Just abans havia passar per casa Enriqueta, atractiu. Però amb la televisió amb el vòlum molt alt. A la Tapera A Camboa disposen d'una preciosa terrassa amb un munt seients diferents.
Demano un plat combinat que portava amanida, patates fregides, un ou ferrat i pit de pollastre a la planxa. Aviat apareixen quatre gats petitons reclamant la seva part del botí. Quan em cobren em pregunten si vull el segell i li dic que si. Em destrossa la pàgina. un súpermega-segell ocupant la pàgina sencera deixant-me sense espai per a cap segell més. Carrer més enllà hi ha l'Oficina de Turisme on m'ofereixen un plànol del Camí en aquesta costa.
14:45 h. Continuo caminant. Segueixo la costa ja que tornar a la carretera és tornar per on he vingut.
15:15 h. Passo per davant de l'Hotel Glassgou què és evident que es fa notar. Davant de l'Hotel hi ha un alberg. Perrò jo encara no he fet 15 km. i aquest és el repte que m'he marcat
15:55 h. Maigas. Doncs si.He arrivat a aquesta localitat que disposa d'un albergue privat, Albergue Aguncheiro, i al costat una pensió. Potser és massa aviat però els talons no poden més. I ja he fet els 15 Km. que volia fer. M'ofereixen una habitació privada ja que seria l'única clienta.
17:15 h. Dutxada i amb la roba rentada decideixo estirar-me al llit. El peu dret em molesta. Hi ha com un plec sota el dit gruixut.
19:25 h. Baixo a sopar. Amanida que no em puc acabar.
Acabo el sopar i anoto tota aquesta retahila de coses obvies i em retiro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada