dimarts, 21 de març del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 22: Pontecasures - O Milladoiro

 





01/11/2018

08:15 h. Sortida de l'Albergue. Ràpidament es troben les fletxes. Però no sé què em passa que a la sortida del poble m'equivoco de carrer. Boira espesa, no hi veig a més de tres metres.
Comprovo al Google Maps i em diu que la direcció és bona, només cal controlar  la carretera que va paral·lela al riu. Els Els carrers que trepitjo van rodejant una factoria sorollosa que el poble te. Continua la boira.
I totjust quan avaba a seguir un carrer hi veig una fletxa groga que m'indica la direcció contraria. Com que anava cabrejada vaig prendre la decisió equivocada. De cop i volta em vaig trobar al bell mig d'un complex esportiu a l'aire lliure. Una espècie d'illa artificial feta expressament per això. Estic perduda i ja cansada. Una parella de caminadors em va indicar que anava perduda però no em van dir fins que punt. 
No només aquell camí no portava enlloc sino que havia de fer una ruta en sentit contrari, girar 180 º. Tot per seguir unes fletxes grogues no que tenien res a veure amb el Camí. De qui va ser l'idea? Amb tres quilòmetres de més i un enuig que m'omplia completament vaig retornar al camí veritable.

09:30 h. El camí transcorre al costat del riu i aviat em trobo una cafeteria oberta, Café Bar Noreste. Després torno a caminar i arrivo ràpidament a Padrón. Tot està tancat. És festiu i ni tan sols les cafeteries són obertes.
Al bell mig de la plaça més important trobo un forn obert: pans massa grans i pastiseria industrial. Compro un croissant. 

09:50 h. Passo per davant del monument a Camilo José Cela. El saludo. Li pregunto si em pot dir el seu secret per a narrar tan bé els viatges, Si és cosa de viatjar molt o d'escriure molt. 
Torno a caminar.  Prenc la decisió d'acortar el Camí anant per la carretera. Però el desviament cap Iria Flàvia em pot. 
Adèu Padrón.
Iria Flavia. Molt important aquest lloc. Va ser la capital de la demarcació. És bonic que conservi el nom. I és un el lloc més important del Camí ja que va ser aquí on va començar tot, quan Santiago encara no era sinò quatre pedrote al bell mig del no res.
Trobo a un caminant. Va amb roba totalment impermeable.  Rebutjo com puc acompanyar-lo. Em resulta molt cansat anar-hi al pas dels altres i em talla molt obligar als atres a que hi vagin al meu pass. Més tard ens tornarem a trobar.
El cementeri és ple a vesar i dedicaria tot el dia a fotografiar aquest lloc tan encisador. Pero el pudor em pot i sóc incapaç de treure la càmara.

10:35 h.  Torno a la carretera. No em va de gust mantenir una conversació amb el caminant, un senyor d'origen    hindú que només parla anglès. 
Sec damunt una pedra i li dono l'oportunitat al sr. d'adelantar-me una miqueta.

Km. 20

Decideixo que, com a mínim, aquell tram el faré per la carretera. Segurament necessitaré passar pel lavabo.

11:10 h. Café Bar Gran Chaparral. M'aconsellen que hi vaig tota l'estona per la carretera ja que la distància és més curta. 

11:45 Escravitude. Aqui hi ha un albergue, i havia pensat que potser fora bona idea quedar-me aquii i deixar el 15 quilòmetres que falten fins a Santiago per a fer-los demà.
Una botiga oberta. Compro aigua. És Com si l'encarregat no fos l'habitual. No sap on són les coses. Compro una capseta que no necessito de record del Camí. Una botigueta amb un xic de tot. Continúo per la carretera.

12:55 h. Picaraña. 
Bar-Pensió-a Milagrosa. Al Google Maps indiquen que més endavant hi ha un restaurant-asador, el Xantares Galegos, amb molt bones qualificacions. Amb tot, decideixo quedar-me a   La Milagrosa que està just al començament d'un tram amb pedre i naus i botigues de mobles. Ben fet perquè el restaurant Xantares Galegos porta temps tancat.
Pot semblar  que era aviat però ja hi havia rastres de què abans que jo algú havia dinat. Això m'hauria d'haver alertat de que el servei no seria  el que es diu bo. 





Sopa, que em serveixen freda. Calamares amb amanida. Els tomaques de l'amanida congelats. On és la beguda? Postres: pinya en conserva gairebé congelada. Un mal dia?

14:10 h. torno a caminar. Bé, no recordo si vaig agafar el Camí o no. Se que he estat una estona en la carretera i sé que he estat un temps en el Camí. Però si ho he alternat o no, no ho sé.
Continuo caminant.

16:15 h. Km. 9. Enfadada davant la sensació que el Camí segueix la ruta més complexa, opto per arrivar fins a la carretera. Jo no m'he possat l'impermable però si  que he protegit la motxilla. Durant el recorregut un cotxe m'adverteix que m'he equivocat de Camí. Li dono les gràcies i continu o caminat per el ja és un carrer, una avinguda a les entrades de Santiago. Sé perfectament que el Camí que seguia era igual de llarg que el autèntic. Però plou. I no em ve de gust desfallir al bell mig del bosc.




Torno a la carretera a l'Alçada de Balcaide.

Galanes.


17:45 h. Milladoiro. Gairebé a la porta de l'Albergue he dubtat si continuar fins a Santiago. Per`un segon cap d'ull a la pista fins a l'Hotel m'ha mostrat que havia de passar per un parell de nusos de carretera. I plou.


Plovent i enutjada he arriva a un dels millors albergues que he vist. Em comenten que hi ha un petit hort prop i que, damunt la taula, trobaré pomes. 

No és ple a vessar però durant l'estona que hi sóc a la sala  comuna tot és ple. Una parella hi veuen el "Polonia". El grup que vam coincidir a  Redondela hi són aquí. Com que porten gossos acamparàn fora, en una espècie de cobert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada