2019 de Santander a Santiago dia 10: Peón - Xixón

 

 

26/10/2019

 

08:00 h. Apremiada perquè m'esperen baix no m'he entretingut al lavabo. Vaig curta i m'amoina. No és natural en mi. I aquest cam´´i no m'ha deixat espai per a retirar-me i fer un pipi.

08:30 h. La mestresa m'ha deixat en el punt de trobada, al Restaurant Paquito. Em comentava que avui tocava aconseguit la tonelada de pomes. Una tonelada és el que porten els pagesos al lagar. Continuo poer la carretera. Hi ha una indicació però jo continuo per la carretera.

10:00 h. Estic dalt, a Curviellos. Vull anar al lavabo. Ara si, però no hi ha cap bar. Hi ha una vista preciosa de Gijón (Xixón). A partir d'ara tot es baixada i sembla que serà agradable.

 

Rest. El Pinar. És un referent. Tancat. Em saluda un jove que n'ha fet uns quants camins. I em confirma el que es veu. El restaurant està tancat.

La necessitat m'apremia. Tan inoportuna com jo la recordava. Deixo la carretera i segueixo la senda oficial amb l'esperança de que hi hagi un raconet. Però la pinta, a l'igual que la carretera, és plena de ciclistes aprofitant un dia tan bonic com el d'avui. Quan ja creia que em desmaiava hi veig un caminoi, un senderol de bèsties. Massa prop de la pista però ocult faig el que he de fer. Sortosament encara portava paper de diari, de quan els vaig posar a les sabates. Com va de bé aquestes coses. Embolcallant les tovalloletes vaig marxar a corre-cuita. Només esperava poder-me rentar ràpidament. Paso per davant del Camping de deva, on oficialment hi ha l'alberg de Gijón.

11:50 h. Gijón. Al Bar-Merendero El Cruce hi ha un munt de cotxes i un munt de canalla amb alguns adults. és com un punt de trobada de gent. Prop hi ha el parking del bar i és immens. Un munt de taules i seients  són fora i m'aprofito. Magdalena regalada i un xic d'aigua. Al Gronze no recomana agafar el bus i el passeig és tan agradable que continuo caminant un bon tros. Encara no estic cansada i encara no tinc gana. És prop de l'una. En una d'aquestes sentades comprovo els hotels del centre. Tot seguint  en línia recta són 45 minuts segons el Google Maps, o sigui tres hores per a mi, amb els meus passos.

 

 

 

 La meravellosa técnologia em permet comprovar que la línia 1 de deixa prop d'una estació. I al voltant de l'estació un munt d'hotels. Doncs agafo la línia 1. Xixón  és enorme, més del doble que Tarragona. Baixo en la parada del Port. Està preciòs.

a l'hotel m'han cobrat molt més del que em pensava però ho pago de gust, amb targeta. Em dutxo i surto a dinar. Molts lloc però la meitat tancats.

 

 

 

 

 

15:00 h. Dinant en la sidreria el Senderu. Bon preu. El primer plat, d'embutit, era massa fort per a mi.El segon, una amanida tébia, tot el vinagre de mòdena, estava molt bona. De tercer, lubina al forn, amb patates al natural, deliciòs. Després faig una passejada. He de passar per un supermercat. Al Hipercor compro fideus d'arròs que tan em van agradar i tovalloletes húmides, que les he gastat totes.

 

Torno a correcuita a l'Hotel. L'hauria d'haver fet al super. Ja em quedo a l'habitació. De cop i volta he perdut l'interès en veure la ciutat.  Vull veure comerços interessants i no galeries. Que faig anant al Tiger si no puc comprar res. Pel que sembla  els budells tornen  a la seva rutina. I la seva rutina és anar al lavabo tres o quatre cop al dia. He fet bé quedant-me a l'hotel?  Segrestada  pels meus  budells.

22:00 h. Tinc pomes. Soparé això.   He de mirar autobusos que em treguin de Gijón perquè no suporto les ciutats. No puc començar a caminar i estar cansada quan encara no he sortit de Xixón. 

Canvi d'hora.