dilluns, 27 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 9: Porto - Povoa de Varium

 



La rutina de rentar la roba.
No és rentar sino eixugar el problema. La roba interior no s'eixuga mai.

19/10/2018


08:40 h. / 07:40 h. Esmorsant. No és un hotel de "cites". Haver tingut experiències anteriors no em donava dret a mal pensar de mi mateixa només perquè era tard i estava encara tocada per la caiguda. Hi ha un munt de gent esmorsant. Tots turistes. 

10:10 h. / 09:10 h. M'arrivo fins una bugaderia. La roba put d'ahir i a l'habitació no es podia fer gran cosa. Estic al bell mig de Porto. Mentrestant la roba es neteja miro la gent. També hi ha molta inmigració magrebí. Quan acabo  amb la bugada ni m'ho plantejo,  directa cap el Metro, a l'estació central prop d'aquí, i surto de Porto, una ciutat gegantina que es mereix una bona visita per a gaudir-la.



11:40 h. / 10:40 h. Damunt de l'estació del Metro hi ha un centre comercial Per si de cas, entro i aprofito per a comprar un nou cable per a la bateria, una miqueta d'aigua, un pegat per a la motxilla amb la bandera de Portugal. I, com no, he de passar pel lavabo.

12:05 h. / 11:05 h. Entro al Metro. Un senyor, molt amablement, m'ajuda a comprar el ticket. No hi ha barreres i qualsevol podria pujar al metro sense billets. Compro amb intenció de baixar a Azuzara. Controlo cada estació a fi de no quedar-me dormida. I tot va com una seda.  De seguida ve un trambia. Perqué en un tres i no res el metro es converteix en un tramvia, abandonant el soterrani i regalant-me els paissatjes portuguesos.



Bacallà, amanida, i arrós. Una canya. Abans una sopa de carbassa. .

13:45 h. / 12:45 h. Azuzara. El camí és a prop. Passant pel mig del poble veig el forn Virgen del Valle. M'abelleix molt i decideixo quedar-me a dinar: sopa taronja, cervesa i un plat combinat que inclou bacallà, amanida, arròs i patates fregides, amb café tot per 6 €. Es ple de treballadors, i el servei es veu molt profesional. Encantada de la vida.

En un tres i no res estic creuant el riu Ave, abans de Vila do conde. Segueixo les fletxes per una llarga avinguda, que es surt de Vila de Conde i arriva a on vull arrivar.

16:20 h. / 15:20 h. Un lloc anomenat Pa de Kilo en dona l'oportunitat de tastar un d'aquells bolos d'arròs, magdalenes i prou.












La diferència un cop has passat Porto és aquesta.
I només és el començament.

17:00 h. / 16:00 h. Plaça do Almada, molt  agradable. Un cotxe entra en la plaça i un guardia li diu que tot ja marxi, la multa la té igual.

17:45 h. / 16:45 h. Arrivo a l'Albergue S. José de Ribamar. M'atenen dins un petit  bureau a l'entrada.  És de donatiu. Té unes quantes habitacions mitjanes, que ja es veu que seràn plenes al final del dia. L'encarregat es sorpren de la discrepancia en els segells. L'explico allò de la caiguda i li confeso que he agafat el metro a fi d'evitar  la ciutat i l'aeroport. 


19:25 h. / 18:25 h. A l'alberg hi ha cordes per a estenedor però  són justetes. Fora, al Mur, i a través de la finestra es pot estendre una peça o dos però jo he rentat tot el que portava posat.  Quan ha començat a venir gent rere meu m'he temut una maniobra estranya per part d'algú en la recerca d'alguna pinza. I si caigues fora, a un pati on ningú hi té accès?

He recollit la roba i he sortit al carrer a la recerca d'una bugaderia. M'ha costa però n'he troba una, no massa lluny. 

20:15 h. / 19:15 h. Sopant. Els albergs tenen això. La gent es recull molt aviat. He recollit abans de sopar per tal de no fer soroll després i he deixat carregant la bateria. M'ha anat d'allò més bé aquesta jornada de descans. I tenir tota la roba neta és una situació agradable. No vull anar a dormir abans de les 22:00 h. però no puc més Faré un últim cop d'ull a la jornada de demà.

dissabte, 25 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 8: Santa Maria de Feira - Porto

 



18/10/2018

08:00 H. / 07/10 H. He baixat  a esmorsar pero encara no ho tenen preparat. És negra nit i cerco per on continua el Camí, fins i tot  començo un tros per la part de darrere de la carretera. El carregador no va bé. Hi ha alguna peça que falla i no acabo d'endevinar quina.

09:15 h. / 08:15 h. Encara en l'habitació, després d'esmorsar. Quan surto de l'hotel ja es veu tot i començo a caminar.

11:00 h. / 10:00 h. Hi ha una d'aquests forns tan bons. Encara tinc l'esmorsar a la gola però necessito passar pel lavabo. Finalment surto sense consumir. 

11:15 h. / 10:15 h. Vila de Mozelos. Com que havia oblidat comprar aigua i no m'atreveixo amb l'aigua de l'aixeta (que és bona però potser no em vagi bé  amb la diarrea crònica que m'estic gastant des de Madrid) entro en una altra pastisseria. Demano café i un pastisset d'aquest, de crema! No m'acaba d'anar bé la crema. 

12:45 H. / 11:45 h. Hi ha un banc a tocar de l'autovia A-41 i aprofito per a seure-m. 

13:55 h. / 12:55 h. Un entrepà i una cervesa a Grixo. Acabo de passar per davant de l'alberg i m'estic temptada de quedar-me. Però és tan aviat. Fins a Oporto ja no hi ha llocs on dormir i són 16 km. sobre el paper. Dino.



Un mos mestrestant decideixo què fer.
Massa aviat per a quedar-me a Grijó pero el proper lloc on poder dormir és a 15 quilometres.



14:30 h. / 13:30 h. Ja he dinat i dubto d'agafar un autobus. Acaba d'entrar una parella. són grans i diuen ser de Servia. Els fa gràcia quan els dic que sóc catalana.  Diuen que arrivaran a Porto, que només són 4 hores de caminata. Jo no vull però en fa cosa que em vegin agafant l'autobus i continuo a peu. 

14:45 h. / 13:45 h. Començo a caminar. Les cames les tinc cremades per darrere. No he portat crema de protecció solar i el sol crema. El camí passa pel bell mig del cementiri perquè la carretera és tan estreta que ni tan sols poden passar els vehicles amplis.

16:40 h. / 15:40 h. Els servis m'adelanten. Però els trobo en un bar i els acompanyo a la taula. Poso un segell. 

18:15 h. / 17:15 h. Fa estona que camino. He passat per un bosc on hi havia una carretera romana, uns metres, molt bé conservada. Em perdo, no hi cap senyal visible: passo una estona per cases i agafo el camí equivocat. Continuo per  la carretera,  un camí amb  més lògica, i continuo sense veure senyals. Hi ha l'entrada a una arbreda i m'endinso fins que no es pot veure des de la carretera i faig les meves coses. És molt més que una diarrea, tinc la sensació que el menjar ni tan sols es queda a l'estomac més cinc minuts.

Torno a la carretera i no sé que fer. Un home em diu que per all'a no hi passa el camí així que retrocedeixo amb l'intenció de trobar l'últim senyal que vaig veure. I tot just on em vaig desviar cap a la carretera, allà hi és, al terra, groller. Tinc la sensació que els peregrins passan pel camí dels ciclistes i no pas per ací perque el viarany que hi ha davant meu te pinta de no ser trepitjat mai.

19:00 h. / 18:00 h. Reinicio el camí. És un viarany estret  i tranquil al començament, d'entre els arbres, i quan ja em pensava que estava a punt de sortir d'aquell bosc em trobo que l'últim tram és un seguit de pedres relliscoses fent escales. 

Estic plena de mals pensament. Recordo com a la mare li agradava evidenciar-me davant de tothom quan jo em mostrava poruga en aquestes situacions. Estic tan enfadada. La trobo tan a faltar! I... au!! peu mal possat i he caigut cap endavant. Si hagués caigut de cul no ho hauria contat. Abans d'aixecar-me he plorat fins aquedar-me sense llàgrimes, com una beneïta. 

19:50 h. / 18:50 h. Aquesta relliscada m'ha fet por. He caigut a bell mig del no res. Si necessites ajut, com explico on sóc si ni tan sóls sé com he arrivat fins ací.  El genoll esquerre s'ha ferit encara que no és veu greu. Arrivo a les afores de l'àrea metropolitana. Hi ha parcs i seients on em recopero durant uns minuts. Decideixo preguntar en una churrisqueria si hi ha Hotels, pensions, residències i em diuen que prop de Porto. Però jo ja havia comprovat que per a Porto  encara quedaven uns 10 quilometres. Pregunto si encara hi ha buses per a Porto, que no sigui massa tard i em diuen que segurament si. M'indiquen on és la parada el bus. Un dels clients s'ofereix a portar-me a Porto si m'espero a que acabi el negoci. Declino l'oferiment. Els negocis poden portar hores i encara no és tan tard com per a que passi l'autobús.





Converso amb el meu germà amb missatges. Ell també ha tingut un petit accident. M'envia una foto d'un dels gats de casa. 





Aquest tram és el més important i no el gaudeixo: L'actual Vilanova de Gaia és el cor de Portugal. És la població que va donar origen a la població de  Porto, a l'altre costat del riu Duero, i d'on deriva el nom de Portugal: Porto --> Portugal.

20:20 h. / 19:20 h. Bus cap a Porto (3,10 €) Al final del recorregut em fa l'impressió que he agafat el penúltim bus. Tinc sort. Arrivo a Porto i miro on sóc a través del Maps si hi ha un Hotel prop i quan costen. Estic al bell mig de la ciutat i tots són caríssims. A partir de 100 €. Em quedo a l'Hotel  IStay que tot just hi ha prop de la parada el bus. Hi ha una col·lecció de dones davant de la recepció. Serà un d'aquells hotels de  "cites"? 70€ Ni em molesto en rentar la roba. Demà preguntaré per un lloc on rentar-la i eixugar-la i despres, cap el migdia, bus fins després de l'aeroport. 



divendres, 24 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 7: Oliveira de Azanais - Escapaes

 




17/10/2018

08:50 h. / 07:50 h.  La nit no ha sigut bona pero el cos ha descansat. Ja he esmorsat. El bufet no era diferent al d'altres hotels. Fora encara és fosc. És com si hagues boira però en minuts desapareix. Fa calor. Tot el camí fa baixada i ho aprofito per a caminar una miqueta millor.

10:40 h. / 09:40 h. Cucuçaes. A Feirol, una cafeteria-taverna abans de tirar cap St. Joao. La guia diu que ara toca pujades. He fet bé aturant-me. 



Després de petits incidents d'aquests dies m'estic obligant a aturar-me sempre que veig una panaderia - pastisseria.
El pà és bonissim i aquest cop m'hagues perdut un vegetal de pollastre i poma amb salsa agredolça que es menja sense ganes.

13:00 h. / 12:00 h. Acabo d'esmorsar. tenien un ventall d'entrepans vegetals incrïbles. Demano un de pollastre amb poma embolcallat amb una salsa agradolça de poma. cervesa, aigua, pastis de crema i  l'entrepà tot 3,80 €.




13:50 h. / 12:50 h.  He arrivat a s. Joao da Madeira. Encara és aviat i no em quedo.

14:15 h. / 13:15 h.  Museu Chapelaria (barrets). Prop hi ha un museu del calçat. Passo per un centre d'art però né si és una escola o uns espais multiús. 

14:45 h. / 13:45 h. Arrivo a Arrifana. sense ganes entro en el forn de la població només per l'oportunitat de poder utilitzar el lavabo. Fins a Porto queden uns 40 Km. Ni em plantejo anar en dos dies. Neguitejo. Em quedaré a Malaposta o puc arrivar a  Lourosa? 

17:00 h. / 16:00 h. Fa estona que plou. Estic a la carretera. Molla. Un parell de cotxes m'han  dutxat.



Plou. Amb la proximitat del vespre he optat per quedar-me aquesta nit en un hotel (Hotel Feira Pedra Gala). .





19:30 h. / 18:30 h. Hotel Feira Pedra Bela. No tenen eixugadora. 40 €.

20:30 h. / 19:30 h. Em queden uns 20 dies i he de fer 340 km. Així que la visita d'un dia a Oporto queda totalment descartada. He de decidir durant el dia de demà què fer perque el 19, si tot va bé, ja hi sóc allà i puc fer dues coses: entrar en la ciutat i morir-me de caminar per la metropoli fins a quedar-me  sense esma o puc agafar un bus fins a l'aeroport on em sembla que hi ha alguna cosa per a dormir. Els dos camins, el central i el de la costa es divideixen prop de l'aeroport. 

A l'hotel no acaba d'anar els endolls. Hi ha dos eixugacabells al lavabo i no se com fer-los anar cap ni un. Necessito guanayar un dia com sigui. He perdut un dia amb les humitats, la roba interior molla i tot l'enrenou que la pluja m'ha provocat. 

21:25 h. / 20:25 h.  Com sé que ja porto uns quants dies caminant? Perquè, tot i la compra en el Lidt, la bossa del menjar s'ha fet petita. Des de ben començament aquest camí tenia la dificultat en els llocs on volia dormir. 

Oporto, Viana do Castelo, Vigo. Si fos capaç de treure aquestes ciutat del problema segurament podria organitzar-ho molt millor totes les etapes.




Dos dies i no em baixa la vermellor rere les cames. Al·lergia a les cintes i a les cordes del material esportiu?   (Després he sabut que simplement m'havia cremat pel sol).




21:50 h. / 20:50 h.  Estic segura que en l'habitació del costat hi ha un fumador. El soroll obrint i tancant la finestra per tal d'expulsar el fum el delata.



dijous, 23 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a santiago dia 6: Albergaria-a-Velha - Oliveira de Azanais

 




16/10/2018

07.12 h. / 06:12 h. Milagros Gómez em desperta amb un missatge de Wassapp tot dient-me que va des de Lleó fins a O Cebreiro. No m'enfado perquè el meu cos feia uns minuts que s'havia despertat i em demanava fer pipi.

08:20 h. / 07:20 h. Sortida de l'alberg. Em dirigeixo cap on va el camí però no hi veig cap senyal. Tiro del m'ovil i segueixo les indicacions de la pàgina Gronze.  

08:40 h. / 07:40 h.  En el mateix poble m'aturo per a esmorsar. M'hagues menjat mig forn. Café amb llet i croissant del bo. El café amb llet no m'escau i mentrestant camino el reflux m'ataca i m'he d'aturar buscant un lloc per a vomitar. (per sort no va caldre).

Aviat el camí tira cap una pista forestal en una plantació d'eucaliptus.,  i  fins a l'Alberg A Nova és així. Mentrestant el miro veig dos homes que van cap a Fàtima. Avui només m'he trobat a dos ciclistes que anaven en la meva direcció i després ningú més. 


11:10 h. / 10:10 h. La pista forestal tenia un tram llarg inundat. Entre els arbres hi ha un caminoi ja fet perquè, segurament, és habitual que estigui inundat.  Recargolaments: demano a la sra. de l'Alberg que em deixes passar. Tota educada de mi no li deixo cap propina ni porto regalets. Segueixo per la carretera i jo ja vull seure, on sigui.

11:45 h. / 10:45 h. En café on al vidre està pintat

LA VIDA É SUPER

he entrat per a seure i he demanat un café amb llet. 



12:30 h. 7 11:30 h. Trobo una plaça amb seients i aprofito per a seure, treure'm la roba que em sobra i recolocar les calces encara húmides darrere meu, que li doni el sol i s'eixuguin.

14:30 h. / 13:30 h. Estic a Pinheiro de Bemposta i acabo de veure que he deixat enrere l'Alberg-Hostal Moinho. ¿Què fer?  És massa aviat per a ficar-me en un alberg. Els quilometres que no fas avui els has de fer demà. Així doncs, continuo caminant. Hi ha un forn-pastiseria. Aquest cop demano una canya. Un panet farcit de llom adobat i un pastisset petitó que només és de crema.



15:10 h. / 14:10 h. Torno a caminar. Fa molta calor i el camí és estrany. continua per una carretera que va paral·lela a la via del tren. Un tren de via estreta. De tard en tard, el camí passa per les vies, literalment, i sembla divertit. 


Quan ja era a Oliveira de Azemeis els budells s'han tornat a moure ¿Aquí, ara? Coi, què inoportunes. No sé com he arrivat fins el que semblava  ser la ciutat i he preguntat a unes dones per una cafeteria, perquè m'estava fent pis.




18:55 h. / 17:55 h. Com pot ser? El cas és que estava tan enfadada amb mi que he sabut entretenir-me  en comprovar si en important, no  hi ha quelcom més que l'alberg dels bombers o el hotel on estic ara.

No aprofito per a comprovar les dades dels albergs i de les pensions i ho pago ara,  hospedada en un super-mega-hotel sense necessitat ja que podria haver anat a una pensió.

Lliço apressa: Quan seus comprova on pots passar la nit tot repassant internet i les guies.




19:45 h. / 18:45 h. El Hotel  Dighton ho he pagat amb targeta que per  això l'he portada. Intentaré tenir més cura del que faig a partir d'ara.  El Sr. Ha sigut molt amable i m'ha regalat un bon descompte per ser peregrina. 

21:00 h. / 20:00 h. Després de la dutxa m'he vestit i he portat la roba a una bugaderia que havia vist quan caminava cap  l'Hotel. La rentadora petita estava ocupada i per tal de no esperar l'he ficada on he pogut. L'encarregada s'ha esperat a que jo acavés per a poder tancar. Mentrestant m'esperava es quan he vist que a la localitat hi havia pensions. Amb tot el que creia que m'havia mirat els plànols buscant on dormir. No et pots refiar..

Hi ha un ventilador molt molest en l'habitació que no se com aturar-ho. Espero que treient la clau sigui suficient.










dimecres, 22 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 5: Agueda - Albergaria - a - Velha

 





15/10/2018

06:00 h. / 05:00 h.  Fa estona que sento com plou. Només serà durant la nit? El meu instint és aixecar-me i fugir de la situació tan estranya en la que m'he ficat.

08:30 h. / 07:30 h. Continua plovent. Vaig a esmorsar i després recolliré  amb sort. També passaré pel lavabo.

10:00 h. / 09:00 h. Surto de l'alberg. Gairebé tothom ha fet com jo. Esmorsar tard per tal de començar a caminar sense pluja. Als meus costats, penjant d'unes agulles, porto unes calces i uns pantalons. Molls. El camí està senyalitzat però tot el traçat passa per zona rururbana i és més  difícil trobar fites. Amb tot, fins el proper alberg és tot recte i poca dificultat hi ha.




11:00 h. / 10:00 h. Museu Etnogràfic do Vouga. Poc després trobo una bugaderia amb eixugadores. Entro i aprofito per eixugar-ho tot lo moll i treure l'humitat del que vaig guardar encara húmit.

12:15 h. / 11:15 h. Pedaçaes.

13:15 h. / 12:15 h. Aturada en un aturador del bus a Rua da Fiegueia de santa Maria de Lamas.

13:50 h. / 12:50 h. Serem, Inicio.

14:25 h.. / 13:25 h. Bar Casa Leonel. M'aturo per a dinar: cervesa (una canya) més amanida, més vedella amb patates i arròs, tot per 7 €. Continuo per una superpista forestal enmig dels eucaliptus molt pressents a la zona.


17:00 h. / 16:00 h.  Passo per davant de Intermarche, Retrocedeixo i aprofito per anar al lavabo. Practicament ja he entrat a la ciutat albegaria-a-Velha. Trobo fàcilment l'alberg. Estic sola.

Prop d'aquí, anat cap el camí està el mercat. demà esmorsaré allà si no hi ha pegues. He de deixar l'alberg a les 08:30 màxim. No surto a sopar.



Just davant de l'Alberg Rainha D° Teresa aquest gat em diu que fora bo ficar-me en lloc a recer no sigui cas que torni a ploure.

09:05 h. 08:05 h. Podriem dir que he sopat. No vull menjar gran cosa perque tot són galetes i fruits secs. He estat a punt d'entrar en una botiga però no sabia què comprar i m'he temut una coimpra de coses innecesàries. A l'alberg  com que estic sola tot el que toco, obro, remeno, fa un soroll increïble. Fins i tot rascant-me em sembla atronidor.

dilluns, 20 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 4: Avelos de Caminho - Agueda

 



14/10/2018

02:00 h. / 01:00 h. aprox.  Alguna cosa em desperta i aprofito per a posar el mòvil a carregar. No hi ha llum. Sortosament tenia a llinterna a mà i per a mi no va significar cap inconvenient.  Continuo allitada i dormo.
Pel de matí continuava l'habitación sense llum i fora, al passadis, tampoc hi ha llum. Prenc la decisió de marxar sense l'esmorsar. Em vesteixo amb els pantalons llargs i la camisa grissa. He fet bé de portar una muda sencesa. Pago i són 40 euros. L'hotel continua sense llum i els empleats cerquen espelmes al soterrani. Ni ho pregunto, però si volques esmorsar...  no pot ser.

08:45 h. / 07:45 h.    Començo a caminar. A la porta de l'Hotel hi ha un parell d'arbres trencats, amb les arrels tretes del terra, testimonis de la força del vent durant la nit.
Encara em queda uns 4 km. fins a trobar-me  un altre cop el Camí. Però la carretera està tallada. ¿Què fer? Segurament està tallada per els cotxes pero no per a les persones. Tot i així dubto i em moc. 



Tinc l'esperança  de que hi hagi un cotxe que es trobi en la mateixa situació que jo i així ha sigut.  Un senyor molt amablement m'ha baixat fins a Avelas de Caminho just al Camí. Rere porta unes caixes plenes de pa que va a repartir als restaurant i asadors de la zona.
Al poble tampoc hi ha llum. No hi ha café. Continuo caminant i cap a poc comença a plovisquejar, ara si, ara no, durant una bona estona.

10:00 h. / 09:00 h.   Continuo caminant després  de fer una aturada menjant galetes i aigua.

10:45 h. /09:00 h.   Poroa de Salgueiro


11:45 h. / 10:45 h.  Diamond Café. Un meravellòs caféllet i un pa dolç amb nous que em ressucita. 1,70€ totes dures coses.
El camí anava plàcid però monòton perquè m'adentrava en una espècia de polígon industrial enorme. No plou, només uns núvols negres amenaçants.  Quan van caure unes gotes vaig intentar refugiar-me sota un sortint, l'entrada d'una discoteca abandonada, el Bar-Lounge Zi. Només instal·lar-me va aparcar davant meu un cotxe. ¿Vigilants? No m'espero  per a saber-Ho perque no em quedo per endevinar-ho.




14:30 h. / 13:30 h.  Semblava imposible però ja era a tocar d'Agueda. Just després de veure una petita capella amb seients em trobo sobresortint, unes branques de figuera. Hi ha havia unes quantes figues i em vaig tallar quatre. Sec a descansar, les menjo les figues i la poma que encara tenia. Profito per a netejar la part del peu dret que es resenteix del mitjó tot  utilitzant una tirita. 
Com que feia sol i  en un intent desesperat per a que s'eixugues la roba la vaig estendre sobre el seient. No va servir de res. La roba no s'eixuga. 
Camí d'Agueda tot anava d'allò més bé. Només que ara resulta que la cama dreta està enfadada amb mi. Es nega a pujar escales i a baixar-les. 

Amb el Google Maps vaig arrivar fins l'Alberg. En el últim tram em va fer anar per un altre lloc, un carrer paral·lel   i he de recular sobre els meus passos i tornar a la carretera principal. 



Trobo Agueda mostrant les restes de la tormenta.




Es tracta d'un alberg amb una petita pensió on et poden oferir habitracions privades. Abans de res he rentat la roba perque hi ha un gran estenedor fora i fa vent.

16:45 h. / 15:45 h.    Anada fins el Lidt que és al costat i que obre tots els dies de la setmana. He comprat de tot, fins i tot el que no devia. És idèntic a qualsevol altre Lidt. Idèntic al de Vila-seca. He tornat a l'alberg, m'he estirat. M'he avorrit. He sopat.  Dintre, al menjador, grups de  viatjers xerrant tranquilament. Jo intento escriure un xic però les taules   petites són incòmodes  per a escriure. Prop, un grup de cuatre ciclistes entran en una conversa interessant: ¿Quànt coneixem de l'idioma japonès? La conversa acaba aviat. Tothom es retira. Jo també  m'he retirat. Quan he anat a recollir la roba encara era molla. No tinc ni unes calces amb les que poder sortir corrent en cas d'un incendi.
Nota: 4 calces són poques.







dissabte, 18 de febrer del 2023

2018 de coimbra a Santiago dia 3: Mealhada - Avelos de Caminho

 




13/10/2018


08:55 h. / 07:55 h.   Hotel Oasis de Mealhada. Acabo d'esmorsar. Sé que hi ha d'altres clients però hi estic sola al restaurant que l'hotel té al costat. 

09/30 h. / 08:30 h.  Sortint de Mealhada. La localitat és petita però ben equipada. Hi ha una estació de tren i un park impressionant. Als restaurants de la carretera trobo poca varietat en les ofestes. Gairebé a tot arreu ofereixen Leitao a Bairrada (porket a la brasa)i als restaurants es presenten un rera l'altre, amb amplies zones per a aparcament.

Com que encara estem dins de la localitat, l'única fletxa groga que trobo i mig esborronada, és prop de l'hotel. 

Passo per sardanelo incapaç de distingir els albergs per a peregrins de les cases que no són restaurants. Continuo per la carretera. Com que ja havia abandonat la localitat em va sorprendre no trobar cap altre senyal. Tiro de  Maps i per sort encara puc rectificar. A l'alçada de Alpalháo el camí passa per l'altre costat del poble. 

Tot surt bé.

10:40 h. / 09:40 h.  Fa tanta calor que m'he de treure el jersei.

11:20 h. / 10:20 h.   Estadi Municipal d'Anada. Em paro prop d'un estadi. Juga la canalla al futbol. Prop es veuen alguns pares. No són permesos per a entrar on juguen els nens. Fruits secs i augua, em va molt bé el descans. El centre esportiu sembla de qualitat.


12:45 h. / 11:45 h.  M'aturo. Començo a neguitejar. Quants kilometres he fet?

13:20 h. / 12:20 h.  Avelas.  Després de passar la Quinta de les Camèlies. Prop d'aquí ni ha un hotel. He d'estar a la guaita. Trec el mòvil i miro Maps. No m'aclaro. Quan finalment sé on sóc ja m'el passat.

14:00 h. / 13:00 h.  Em trobo un banc de pedra a l'ombra. Decideixo no només seure, sino fer una becaina. Amb el jersei fent-me de coixi, gairebé ho aconsegueixo.

14:55 h. / 13:55 h.   Passa José, que ha començat també a Coimbra. Pel que em diu, aquest matí. ´

es migdia i ha ha fet 30 Km.? Em diu que es diu José i que és de Zumaia, prop de Donosti. S'espera dins que torno a aixecar-me i tornar a caminar.

Paso per Avelas de Caminho, La Guia que porto em diu que a la dreta, a 750 m. hi ha um complex on puc passar la nit. Així que començo a caminar. Encara em queden uns dotze  quilomètres fins a Ageda. Si hagues trobat un restaurant on dinar potser no hagues pres aquesta decisió però no he trobat on seure una hora i fer un mos. Pero resulta que el complex està a geirebé 4 km. sóc conscient de la pifiada quan ja he fet una més que pesada pujada. 

El lloc es diu Estalagem de Sangalhos. No és el lloc més adient per a parar. És un hotel per a retirades esportives. Només arrivar m'he dutxat i m'he allitat. Era aviat i una migdiada no em perjudicaria...

Quan m'he aixecat he anat a rentar la roba. Oh!! Sorpresa. No tenen retadores ni eixugadores.  Si vull, demà tenen un servei per els clients i els de l'hotel renten la roba ells.

_______________________

Lliçó apresa: el primer només arrivar és la roba.

_______________________

L'he rentada a mà i l'he estès en la balconada que té l'habitació. Si l'hagués rentat quan ja m'havia dutxat ara etaria eixuta.



Confio en que durant la nit, si no plou, s'eixugui. La deixaré també durant l'estona en la que esmorsi, a veure si amb el sol matiner s'acab d'eixugar. M'han dit que el sopar serà a les vuit o sigui a les nou del meu rellotge. Hem fet una miqueta de broma respecte a això. L'esmorsar és a les 07:00 h. d'ells.




21:15 h. / 20:15 h   Sopar a l'hotel. Només erem un senyor solitari i jo amb pinta d'esportista (negre, gegantí i amb xandall). Tot sopant he tingut que marxar a correcuita cap a l'habitació perque sentia com plovia. Quina mala sort!! Si hagues penjat la roba rentada només haver-me dutxat pel de matí hagués estat eixuta.

Torno al sopar, al menjador buit, i acabo el sopar.  Quan m'allito rumio sobre aquests petits defectes que em poden perjudicar tant.

divendres, 17 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 2: Frontera de Portugal - Mealhada

 






12/10/2018

02:40 h. / 01:40 h. (en Portugal) Entrada en Portugal. Revissió del billets.
Una hora aturat. Canviar el sentit de la marxa és complicat però no tant. 
S'atura pel canvi d'hora?


05:30 h. / 04:30 h. (en Portugal)  Només passar la frontera em quedo sense internet al mòvil. No sé que és que he de fer i ho deixo estar.

Finalment arrivem a l'hora prevista però en el meu rellotge surt una hora més. Només quan baixo a l'estació m'adono que a Portugal és un hora menys i que l'hora és correcta, en Portugal. 
Després de baixar del tren començo per fer aquelles coses que feia temps que buscava, com anar al lavabo. Faig passejades pel voltant. Se qué el Camí passa a tocar de l'estació però l'estació es diu Coimbra-2 i al plànol i a la guia només parlen de l'Estació Vella i de l'Estació Nova.

07:00 h. / 06:00 h. (en Portugal) Hi ha forn de pa i bar que ja és obert. Només demano un caféllet tot i que friso per una llesca de pa amb mantega i sucre. Poc després, quan ja marxava, un senyor de dintre del forn es dedica a fer entrepans pels tregalladors que fan temps abans d'anar a treballar. 
Torno a l'estació.
Torno a fer servir el lavabo. Urgent.
Encara és fosc però l'estació és plena a vessar de gent que espera el Cercanies per a anar-hi a les ciutats properes, com Oporto.

He intentat agafar un taxi. He rondat per prop de l'estació. Res. Sóc incapaç de trobar el Camí.
Desesperada entro a dins del recinte i m'adreço als venedors de billets. No m'acabo d'aclarir gran cosa però he aconseguit un segell per a la Crendencial. 

Marxant, una jove  m'intercepta, i m'explica, mig en portugues, mig en anglès, per on puc anar a fi de trobar el senyal del camí.  Tal com sabia, és al costat de l'estació, pero cal atravesar les vies i anar més enllà, a l'altre costat, tot atravessant el parquing per els viatgers que  hi ha.

- A les ciutats les senyalitzacions no són bones - m'adverteix la jove que diu haver fet el Camí.

Comença a clarejar. Just a temps.

Els senyals són de porcellana i estàn ben situats, fàcils de seguir.
Internet continua sense anar. No he fet cas i he fotografiat i he filmat el que m'ha vingut de gust. 






09:15 h. / 08:15 h. A  Ademia de Baixo uns quants gats em ronden. Un d'ells aconsegueixo filmar-lo mentre es passeja d'entre les meves cames.

09:30 h. / 08:30 h. Fornos. Hi ha una casa rural però és massa prop de Coimbra.

09:40 h. / 08:40 h. Rotonda

10:20 h. / 09:20 h. Trouxemil

10:30 h. / 09:30 h.  Cafe a Casa Macado. No només he pres un café sino que m'ha permès anar-hi al seu lavabo, que és a casa seva, uns números més enllà. Començo a resentir-me del cansanci. I no perdo l'oportunitat de seure cada cop que puc.

11:55 h. / 10:55 h. Sargento Mor. Està senyalitzat amb un monument però jo no puc ni caminar.

12:15 h. / 11:15 h.  Santa Luzia. No te pinta de poble però hi ha cases  construides  fa poc i localitzo un parell de restaurants. Un ensurt: un conductor fa que no hi vagi a un local on hagues demanat una cervesa. Després em vaig penedir de no haber-ho fet.




Estem en la zona de Bakouço i el camí passa,  per primera vegada,  per una pista forestal. Lluny escolto bordar els gossos de caça. Estem en l'època. Soroll de budells i dolor. Marxo corrent al fons d'un clot i em desfaig del que em sobra. Just a temps, no he tacat res. Embolcallo les tovalloletes húmides com puc i els porto a sobre fins que, sortint del bosc d'eucaliptus, trobo un llogaret on hi ha contenidors per a la brossa.

13:45 h. / 12:34 h.  Mala. Sec un moment davant d'una capella i s'afegeixen d'altres viatgers. Primer va ser una parella de nordiques i  després un matrimoni espanyol. L'any passat, la meva experiència amb els matrimonis va ser dolenta. Així que aquest any la meva intenció és evitar-los.
Parlem durant una estona del pes de la motxilla i d'altres foteses: cese d'activitat en ell, aturada de professió per a ella. 
La pitjor situació que ets pots trobar. Surto la primera advertint-los que segurament m'agafarien i així va ser.

14:50 h. / 13:50 h.  Cafe One." Retorjijones" just passar el bar.  Torno sobre els meus passos  i  aprofito molt bé el café a 0,50 €.  A més, el matrimoni m'adelanta.
Acaba la pista i em trobo amb un viaral estret i complicat. Un cartell avisa que només queden 4,5 Km. per  l'alberg de peregrins on trobaré de tot.
El viarany s'esgota, arrivo a Mialhada. Continua havent cartell i de cop i volta, desapareixen. Mialhada és una gran localitat i a les localitats grans la senyalització és dolenta.

Desesperada, amb el peus que no em responen, després del desfer-ma del matrimoni un altre cop, miró donar-li  al botó que pertoca i ja en tinc internet, amb l'avís de que pot sortir car.
On és l'alberg?

18.30 h. / 17:30 h.   Mealhada. Arrivo al Hotel Oasis. Hi ha un home vell, vell que m'aten com pot. L'hotel no arriva ni a 10 habitacions. A la porta llueix la vieira del pelegri per adver-hi que allí, si ets client, et sellent la credèncial.
L'hotel fa joc amb l'encarregat. 23 € amb l'esmorsar. No em dona rebut. Després de dutxar-me baixo a rentar la roba: apesta.

19:20 h. / 18:20 h. Bugaderia prop de l'hotel. M'he estat ben bé una hora. I ara m'estic aquí escrivint de mala manera, damunt un coixí, molt incòmoda.  M'ha sortit unes taques, unes pigues, als panxells i als turmells. Encara no em piquen. He de recollir-ho tot, per a que demà no tingui problemes.