dijous, 9 de febrer del 2023

2017 de Ponferrada a Santiago dia 15: de Santiago a Tarragona

 

 


 07:40 h. Ja està tot enllestit per tal d'anar cap a l'estació. Marxo de l'Hotel i em paro davant  tot just, a prendre'm un caféllet. Compro també una ampolla d'aigua. 

08:35 h. El tren arriva puntual. No havia pensat que en l'estació ni havia cafeteria.  La gent neguiteja. A les pantalles no hi surt en quina via han d'esperar i ja a dos quarts, intranquils, només que miren un cop i un altre cop a la pantalla del monitor avisador. 

Pero és que a dos quarts hi ha tres trens alhora. I tan que han d'anar puntuals. 

Pujada al tren: una miqueta de confusió. El primer cotxe que tinc just davant és el número 10? No pot ser... Començo a caminar per l'andana i els cotxes són el número 9, el 8, el 7... No pot ser. Tiro enrera i pujo en el 8 per por que em deixi a terra.  Finalment arrivo al 10. Coi!!  L'últim seient de l'últim cotxe. Hauria d'anar una taula al mig però no hi ha . Tampoc és que tingui res a fer pero ja he vist que ni un café em puc portar. No és important pero la gent seu on vol i em fa cosa anar-hi fins a la cafeteria no fos cas que em trobi la motxilla tocada i moguda. Hi ha dos o tres porretes al cotxe amb els qui no pujaria ni  en un ascensor.

11:30 h. El tren entra en Ponferrada. Només tres hores en tren. Continuo pensant que és una ciutat massa gran. I que no en té cap mèrit per ser-ho. Bé, el viatge ha sigut interessant. Encara no tinc gaire clar que és el que he tret de tot plegat.  El tren va mig buit, gairebé buit. Pero ací, al cotxe 10 anem petats. Estic segura de que dos o tres no són d'aquest cotxe, el més petit de tots.

13:30 h. He anat a dinar a la cafeteria. Per fer alguna cosa. Per moure les cames. Diu el revisor que a partir de Vitoria puja molta gent però no acaba de justificar els cotxes buits.

18:50 h. Tren. Començo a entendre perquè hi ha gent que repeteix un cop i un altre cop el Camí. Ets tú sola i la propera parada. No hi ha res més. La següent fita, el proper senyal. L'avorriment al tren té això, que et fa pensar.

Els companys de viatge no han millorat respecte a l'anada. Maleducats per dir alguna cosa suau. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada