2017 De Ponferrada a Santiago Dia 12 Arzúa - O Pedrouzo

 

 

 

 

12/11/2017

Arzúa - O Pedrouzo

 

08:30 h M'aixeco tard però descansada. Em poso en marxa ràpid. 

08:50 h Hi ha un forn - pastisseria - cafeteria tan a prop que aprofito i em cruspeixo un megacroissant amb un cafè llet acceptable. 

10:00 h Pregonuño. Camino bastant bé. Fa baixada.

11:10  h A Calzada.  Cafè llet.

12:30 h Hi un cartell que indica Suso. Però ves a saber per on cau Suso. 

13:30 h Salceda. Entro en el Restaurant A Esquipa on demano una cervesa. En tenia intenció de dinar pero la tele amb el volum alt i una família nombrosa amb nens m'ho impedeixen. Marxo sense dinar. 

En el camí una dona va encara més lenta que no pas jo. L'avenç però no vull. Només ho faig per marcar distància. en un creuament de carretera hi ha el restaurant O Empalme. Deu ser voltant de quarts de tres. Em quedo a dinar. Hauríem d'estar a menys de 4 hm de O Pedrouzo pero no és veritat. 

Passo per davant de l'alberg de Santa Irene. No em quedo. Mala decisió.

Poc després em trobo una petita ària de "descans". El terra és brut i una televisió emet un cop i un altre, en bucle, un anunci d'un alberg a O Pedrouzo.  És fastigós. (En mig del camp, en un lloc on hauries de poder descansar a l'últim tram, resulta que no et deixen ni pensar.) continuo pel camí rodejada de petits trossos amb horts i fruiters. Em pregunto què pensaran els veïns de ser castigats a tota hora amb Richard Clayderman en bucle i si per la nit es para la tortura.

Arrivo cap a les 18 h o potser un quart d'hora abans a O Pedrouzo i continuo el Camí. Però passa que el Camí passa de O Pedrouzo. Miro enrere i un veig un altre pelegrí, tan cansat com jo,  que m'arriba. Gerardo de León. Tots dos ens adonem que el camí abandona O Pedrouzo. 

Quan anava a consultar l'aplicació "Mi Camino"  ell saluda a una senyora que estava en el jardí de casa seva. La senyora confirma les nostres sospites. El Camí ens ha fet caminar per camins estranys i els ha allunyat de O Pedrouzo. Ho diu ella, que se'n fa un fart de contestar a la mateixa pregunta un cop i un altre. 

És un carrer que porta a la carretera i ja en la carretera reculem fins a O Pedrouzo. Està tot tancat. Desespero. El meu company dels últims minuts es queda en La Porta de Santiago. No vull quedar-me en un alberg tan hortera i de tan mala gent que posen un anunci sonor en mig del camp molestant a tothom que passa i als veïns que estan allà.

Reculo. a la sortida del poble bé que deu haver alguna cosa. Dos cartells anunciant pensions em fan marxar del carrer principal-carretera i amb l'esperança de que com no estan  a tocar, potser no tanquin a l'hivern.

Pensió Maribel. La més cara de les que fins ara he utilitzat. Habitació i eixugadora 46 €. Però ací estic. Després de les dues primeres hores, escrivint aquestes línies. Demà, dilluns he de treure diners del caixer urgentment.

 

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 11 Melide - Arzua

 

 

 

11/11/2017

Melide - Arzua

 

08:10 h Esmorzant caféllet amb croissant mentrestant espero a que l'oficina de Correus obri. Encara falta una hora així que, paciència, i a mirar el plànol fins a saber-ho de memòria. 

09:30 h  A Correus  tot enviant la roba que portava per si de cas plovia. Dels dos jocs de pantaló i camisa he enviat un, amb la malla i la camisa taronja que he estat utilitzant durant aquests dies. Les sabatilles per si plovia i havia d'utilitzar altre calçat, les capes, els mitjons curts i el sabó per a la roba.

El cas és que el paquet pesava més de dos quilos. Dos quilos més l'altre quilo que pesava el paquet que vaig enviar des de Samos ja  porto tres quilos i mig trets de sobre. Tres quilos menys que el dia que vaig començar a caminar.

És dissabte, és per això que l'oficina de Correus ha trigat tant en obrir. Amb tot ha sigut una sort que no fos diumenge.

11:30 h Peroxa Oente a l'àrea de descans.

12:00  h Bar Boente. Segon esmorzar més segell.  Café llet més una porció d'empanada.

13:20  h riu Castañeda 

14:30 h Sortida de Readal (Ribadoxo da Baxa) on he entrat a l'Alberg "Los Caminantes", al lavabo. Ho necessitava amb urgència. I m'he trobat que tots els bars eren tancats. M'he trobat que l'alberg de la Xunta és en obres i prop era el privat, amb totes les portes obertes, de bat en bat, amb ningú dintre, però com que no podia esperar, he anat al lavabo. A la sortida he deixat 2 euros en recepció, sota el teclat de l'ordinador.

Amb dificultats he arrivat a Arzúa. No feta un nyap però els peus estan tocats i després de cinc hores de caminar es resenteixen.

Avui és el tercer dia que estic allotjada en una pensió. Em sap greu perdre'm el glamour dels albergs públics o privats però farta d'esperar, farta de roncs.

Em preocupa els diners. En tinc prou com per a arrivar a Santiago però no prou com per a anar a comprar.

He rentat la roba, tota la roba i espero sigui l'últim cop d'una rentada general. Les eixugadores són cares aqui. És un clima tan humit que una eixugadora és molt més necessària que una rentadora.

21:30 h He arrivat a l'habitació fugint d'on he sopat, tot ple de nens corrents pels passadissos i molestant a tothom. Vaig demanar una amanida sense amanir (contradictori, oi?), i, com no, l'han portat amanida. L'he demanat que la tornint a portat, aquest cop, sense amanir. Aquests costum que te molta gent de fer sopa de vinagre és malaltís.

El lloc era ple a vessar, raonable si considerem que és dissabte a la nit.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 10 De Palas de do Rei - Melide

 

 

 

 

 

10/11/2017

Palas do Rei - Melide

M'he aixecat tard. I quan sortia tota una currua de gent anava ja pel camí. Així, doncs, en fila de a un caminaven, camina que caminaràs, tothom adelantant-me.

9:00 h Albergue - Casa Domingo.

10:40 h Surto d'esmorsar en "La Parada" un caféllet, dos  "rosquillas" i una porció de tarta casolana d'allò més bona que m'atipen.

11:40 h  Remonide.   Hi ha molts trossos de camí plans, ni pugen ni baixen, i els porto bé. Però una miqueta abans de Furelos, annexe de Melide, els talons diuen que no, que ni un pas més.

13:40 h Poc abans d'entrar en Furelos hi ha un pont de pedra. Sota, una dona renta la roba al riu. És dura la vida al camp.

Durant l'últim tram, el que m'ha fet seure en qualsevol pedra que hi havia al camí, ho penso i ho repenso:

- No ha plogut i tot el que porto per si de cas plovia no ho necessito. Els pantalons negres no triguen tan en eixugar-se com les malles.

Em quedaré amb només un joc de roba i el pijama. Vam passar per l'església de NS... i a la porta, custodiant l'entrada, hi ha dos querubins. Els vaig tocar i els vaig agrair que hagués arribar fins aquí. 

Arrivo cap el migdia, a l'hora de dinar. Tots els lloc de "pulpo" són plens a vesar. A l'entrada, les grans olles plenes de menjar. Els cambrers inviten a entrar. Però com que la meva intenció és passar la nit a Melide vull cercar primer on descarregar la motxilla. Un dels albergs de final del poble ja és ple de gent. Hi ha llits lliures en habitacions ocupades per grups. Decideixo agafar una habitació privada. Un llit enorme m'espera i una dutxa per a mi sola. 

Surto a dinar. Ja és massa tard. Els locals encara són oberts però ja recullen.

La tarda passa ràpid si t'has de desplaçar fins al bell mig del poble a per una bugaderia. A l'Alberg hi tenen màquines però estan desbordats. No m'importa fer cua, total tinc tota la tarda per a no fer res però hi ha tanta gent a la saleta que m'és difícil. Així que  agafo la borsa amb la roba del dia i passo una bona estona en la molt petita bugaderia al bell mig del carrer principal.

Xerro un xic amb una dona que espera eixugar la roba. Arreu és el mateix problema. Gairebé totom pot rentar la roba a casa però aixuguar-la és un altre problema perquè els habitatges no hi disposen d'un lloc on estendre la roba. Un lloc adient.

Al vespre aprofito per a separar la roba que enviaré cap a casa demà. Serà el segón paquet que envio per Correus.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 9 Gonzar - Palas do Rei

 

 

 

 

09/11/2017

Gonzar - Palas do Rei

07:15  h Estic segura que he sortit de Gonzar a aquesta hora perquè encara era de nit i ha trigat en clarejar.

08:30 h  Paso pel Castro de Castromaior. Em quedo amb les ganes d'estar-me dues hores tocant les pedres i sentint els rumors del vent. Encara hi ha boira que enmarca les pedres negres. 

09:15 h M'aturo en una pedra en forma de seient a l'entrada de Ventas a prendre'm el tea que m'havia fet pel de matí i unes galetes. Escrit damunt, amb retolador es llegueix:

"Chi va piano, va sano e va lontano"

No faig la foto perquè és més ràpid escriure-ho.

Mentrestant hi era asseguda passen davant meu la família que era amb mi a l'alberg de Gonzar. La noia va desfallida. Si el propòsit és arrivar a Santiago en dos dies no sé com s'ho manegaràn.  És estrany que no m'importi tot i el meu prejudici negatiu envers les persones religioses. És religió o és tosuderia?

10:26 h Bar Trisquet.

11:15 h Albergue - Escola de Ligonde.

11:30 h  Arrexe.

12:20 h Portos

13:20 h Hostal A Brea. Entro per una cervesa i em quedo a dinar perquè no puc més. Animada perquè només queda 2 km. per a arrivar a Palas do Rei i amb l'esperança de trobar una pensió, em vinc. Amb tan mala sort que quan arrivo tinc ganes de passar pel lavabo.

Palas do Rei és important, capital d'un Concello, però els habitatges tan diseminats fa que només hi hagi dos carrers i quatre escales.

Encara és primera hora de la tarda i tot està tancat. Entro en l'alberg oficial. Horror. Horror. És ple a vesar. Un munt de penya i molta gent oriental. El lavabos toquen els dormitoris i com que són incapaços de tancar la porta se sent quan ho fan tot. TOT. Són maleducats. Semblen espanyols.

Avergonyida per tanta manca d'intimitat busco un lavabo en un altre pis i em poso al dia.  Opto per sortir a fer un vol cap a les cinc, o potser era abans?

Entro en una farmàcia per Tirites i pregunto per pensions. Em comenta aquesta, Pardellas, que truqui al telèfon de la porta,  que els joves que ho porten treballen prop i que de seguida m'atendran. 

I és aixó com ha passat. He agafat una habitació. He anat per les meves coses a l'alberg i aqui estic, després d'haver anat a sopar. Escoltant música clàsica en comptes de roncs. 

Demà toca Melide. Intentaré fer el mateix, l'únic que a partir d'ara pagaré amb targeta.

2017 de Ponferrada a Santiago dia 8 Ferreries - Gonzar

 

 

 

Dia 08/11/2017

Ferreries - Gonzar

 

07:30 h Desesperada per la nit tan dolenta. Estic enfadada amb els companys d'habitació i enfadada amb mi per no haver sabut damanar una habitación més privada, ja que tenien, m'aixeco i surto encara adolorida del dia anterior.

Minuts més tard el grup de polis m'adelanta. Els dic:

- Que vaya bien las maniobras.

- Gracias.- Me reponden.

08:45 h Camino molt lenta, com si tot fos pujada. Avui tot ha sigut pujada per a mi. 

No sé a quina hora em vaig enganxar a un matrimoni, tot conjuntat ells, de Cordoba, que feien el seu camí número 14. 

Nota: Ella, amb l'experiència dels 14 camins, m'explica un dels truquis per a no desesperar-se amb les calçes. Comprar-les del Primark, que surten a 0,65 € la peça i ni tan sols rentar-les. Llençar-les directament. Penso en el munt de calçes a les vores del camí i no m'acaba d'agradar el truqui.

M'enganxo, per tonteria, I començo a anar més ràpid. Penso: millor, perquè anava molt lenta. Tot anava bé, fins l'entrada a Portomarin que hi ha tres entrades, totes dolentes. La de la dreta, amb una carretera empinada d'infart, la de l'esquerra, llargueruda, i la del centre perillosa per un tram, el del final. 

Diu el senyor que la del mig. Pensava que em matava. He baixat arrossegant-me pel terra. 

10:55 h Bar Espanya, un fosc bar, m'ofereix un café llet generòs i un biscuit bo. Però com que la tele estava posada marxo al final del bar, on no hi ha tele.

Decideixo que no vull continuar amb aquests dos, reaccionaris, i quan surto al carrer, com que encara són visibles, decideixo entrar en un altre bar i prendre un vi. M'ho mereixo.  Faig temps esperant no tornar-los a trobar.

13:30 h Després de caminar de forma penosa, arrossegant els peus arrivo a Toxibo on hi ha unes taules de pedra i uns seients. Trec l'aigua, la xocolata i els fruits secs. He d'arrivar com sigui a Gonzar. 

15:00 h aprox Arrivo a Gonzar i sóc la primera en tota l'habitació. Avui he xerrat molt amb gent que no m'interesava. 

Espero l'eixugadora i quan estigui marxo a sopar. A les sis, és el tercer dia  que dino/sopo a la mateixa hora.

Poc després d'instalar-me arriva una família. Pares i una filla jove, adolescent, que escullen el racó del fons. La xiqueta està tocada. Pel que sembla un esginx al turmell la fa patir. Aviat l'habitació fa olor a eucalipto provinent del Vicks VapoRub que l'extès a fi de baixar la inflamació.

Són de València i han fet una "promesa". Sarria a Santiago en només tres dies? Però la noia no pot caminar. Només porten una motxilla petita amb aigua. La resta de l'equipatge ho fan portar en transport públic. L'autocar que fa la ruta deixa les motxiles on els diguin.  L'alberg de Gonzar és a peu de carretera. 

Mentrestant espero l'eixugadora passa quecom estrany. Entra una dona jove. Demana ajut a la cuidadora de l'alberg. s'ha de treure la capa per a la pluja, ràpid, si us plau! Necessita anar a lavabo, si us plau! No pot entrar amb la motxilla i la motxilla no es pot treure amb la capa damunt. Tremola. Està morta de por. 

- És que s'enfada molt - explica.

Quan encara és dins del lavabo   apareix ell. Golpeja furibund el vidre de l'entrada. Xiscla i maleeix com un posses. Mentrestant ajudem a tornar a posar la motxilla i la capa per a la pluja li preguntem si vol que truquan a la policía. La guardiana de l'alberg ha tingut la precaució de tancar la porta d'entrada amb clau. Però tota la façana és de vidre i només una pedrota pot trencar el vidre de la porta.

Ah! - gemeix.

Tota l'escena sembla talment que hi sóc dintre de la peli  "El resplandor". Jo ja començo a marcar el número d'emergències quan la jove em demana que no ho faci. Li pregunto:

- És el teu nuvi? el teu marit?

- No. Només anem junt fent El Camí - em respòn. 

No valoro. No vull valorar.