10/11/2017
Palas do Rei - Melide
M'he aixecat tard. I quan sortia tota una currua de gent anava ja pel camí. Així, doncs, en fila de a un caminaven, camina que caminaràs, tothom adelantant-me.
9:00 h Albergue - Casa Domingo.
10:40 h Surto d'esmorsar en "La Parada" un caféllet, dos "rosquillas" i una porció de tarta casolana d'allò més bona que m'atipen.
11:40 h Remonide. Hi ha molts trossos de camí plans, ni pugen ni baixen, i els porto bé. Però una miqueta abans de Furelos, annexe de Melide, els talons diuen que no, que ni un pas més.
13:40 h Poc abans d'entrar en Furelos hi ha un pont de pedra. Sota, una dona renta la roba al riu. És dura la vida al camp.
Durant l'últim tram, el que m'ha fet seure en qualsevol pedra que hi havia al camí, ho penso i ho repenso:
- No ha plogut i tot el que porto per si de cas plovia no ho necessito. Els pantalons negres no triguen tan en eixugar-se com les malles.
Em quedaré amb només un joc de roba i el pijama. Vam passar per l'església de NS... i a la porta, custodiant l'entrada, hi ha dos querubins. Els vaig tocar i els vaig agrair que hagués arribar fins aquí.
Arrivo cap el migdia, a l'hora de dinar. Tots els lloc de "pulpo" són plens a vesar. A l'entrada, les grans olles plenes de menjar. Els cambrers inviten a entrar. Però com que la meva intenció és passar la nit a Melide vull cercar primer on descarregar la motxilla. Un dels albergs de final del poble ja és ple de gent. Hi ha llits lliures en habitacions ocupades per grups. Decideixo agafar una habitació privada. Un llit enorme m'espera i una dutxa per a mi sola.
Surto a dinar. Ja és massa tard. Els locals encara són oberts però ja recullen.
La tarda passa ràpid si t'has de desplaçar fins al bell mig del poble a per una bugaderia. A l'Alberg hi tenen màquines però estan desbordats. No m'importa fer cua, total tinc tota la tarda per a no fer res però hi ha tanta gent a la saleta que m'és difícil. Així que agafo la borsa amb la roba del dia i passo una bona estona en la molt petita bugaderia al bell mig del carrer principal.
Xerro un xic amb una dona que espera eixugar la roba. Arreu és el mateix problema. Gairebé totom pot rentar la roba a casa però aixuguar-la és un altre problema perquè els habitatges no hi disposen d'un lloc on estendre la roba. Un lloc adient.
Al vespre aprofito per a separar la roba que enviaré cap a casa demà. Serà el segón paquet que envio per Correus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada