dilluns, 13 de desembre del 2021

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 11 Melide - Arzua

 

 


 

11/11/2017

Melide - Arzua

 

08:10 h Esmorzant caféllet amb croissant mentrestant espero a que l'oficina de Correus obri. Encara falta una hora així que, paciència, i a mirar el plànol fins a saber-ho de memòria. 

09:30 h  A Correus  tot enviant la roba que portava per si de cas plovia. Dels dos jocs de pantaló i camisa he enviat un, amb la malla i la camisa taronja que he estat utilitzant durant aquests dies. Les sabatilles per si plovia i havia d'utilitzar altre calçat, les capes, els mitjons curts i el sabó per a la roba.

El cas és que el paquet pesava més de dos quilos. Dos quilos més l'altre quilo que pesava el paquet que vaig enviar des de Samos ja  porto tres quilos i mig trets de sobre. Tres quilos menys que el dia que vaig començar a caminar.

És dissabte, és per això que l'oficina de Correus ha trigat tant en obrir. Amb tot ha sigut una sort que no fos diumenge.

11:30 h Peroxa Oente a l'àrea de descans.

12:00  h Bar Boente. Segon esmorzar més segell.  Café llet més una porció d'empanada.

13:20  h riu Castañeda 

14:30 h Sortida de Readal (Ribadoxo da Baxa) on he entrat a l'Alberg "Los Caminantes", al lavabo. Ho necessitava amb urgència. I m'he trobat que tots els bars eren tancats. M'he trobat que l'alberg de la Xunta és en obres i prop era el privat, amb totes les portes obertes, de bat en bat, amb ningú dintre, però com que no podia esperar, he anat al lavabo. A la sortida he deixat 2 euros en recepció, sota el teclat de l'ordinador.

Amb dificultats he arrivat a Arzúa. No feta un nyap però els peus estan tocats i després de cinc hores de caminar es resenteixen.

Avui és el tercer dia que estic allotjada en una pensió. Em sap greu perdre'm el glamour dels albergs públics o privats però farta d'esperar, farta de roncs.

Em preocupa els diners. En tinc prou com per a arrivar a Santiago però no prou com per a anar a comprar.

He rentat la roba, tota la roba i espero sigui l'últim cop d'una rentada general. Les eixugadores són cares aqui. És un clima tan humit que una eixugadora és molt més necessària que una rentadora.

21:30 h He arrivat a l'habitació fugint d'on he sopat, tot ple de nens corrents pels passadissos i molestant a tothom. Vaig demanar una amanida sense amanir (contradictori, oi?), i, com no, l'han portat amanida. L'he demanat que la tornint a portat, aquest cop, sense amanir. Aquests costum que te molta gent de fer sopa de vinagre és malaltís.

El lloc era ple a vessar, raonable si considerem que és dissabte a la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada