dimecres, 8 de desembre del 2021

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 9 Gonzar - Palas do Rei

 

 

 


 

09/11/2017

Gonzar - Palas do Rei

07:15  h Estic segura que he sortit de Gonzar a aquesta hora perquè encara era de nit i ha trigat en clarejar.

08:30 h  Paso pel Castro de Castromaior. Em quedo amb les ganes d'estar-me dues hores tocant les pedres i sentint els rumors del vent. Encara hi ha boira que enmarca les pedres negres. 

09:15 h M'aturo en una pedra en forma de seient a l'entrada de Ventas a prendre'm el tea que m'havia fet pel de matí i unes galetes. Escrit damunt, amb retolador es llegueix:

"Chi va piano, va sano e va lontano"

No faig la foto perquè és més ràpid escriure-ho.

Mentrestant hi era asseguda passen davant meu la família que era amb mi a l'alberg de Gonzar. La noia va desfallida. Si el propòsit és arrivar a Santiago en dos dies no sé com s'ho manegaràn.  És estrany que no m'importi tot i el meu prejudici negatiu envers les persones religioses. És religió o és tosuderia?

10:26 h Bar Trisquet.

11:15 h Albergue - Escola de Ligonde.

11:30 h  Arrexe.

12:20 h Portos

13:20 h Hostal A Brea. Entro per una cervesa i em quedo a dinar perquè no puc més. Animada perquè només queda 2 km. per a arrivar a Palas do Rei i amb l'esperança de trobar una pensió, em vinc. Amb tan mala sort que quan arrivo tinc ganes de passar pel lavabo.

Palas do Rei és important, capital d'un Concello, però els habitatges tan diseminats fa que només hi hagi dos carrers i quatre escales.

Encara és primera hora de la tarda i tot està tancat. Entro en l'alberg oficial. Horror. Horror. És ple a vesar. Un munt de penya i molta gent oriental. El lavabos toquen els dormitoris i com que són incapaços de tancar la porta se sent quan ho fan tot. TOT. Són maleducats. Semblen espanyols.

Avergonyida per tanta manca d'intimitat busco un lavabo en un altre pis i em poso al dia.  Opto per sortir a fer un vol cap a les cinc, o potser era abans?

Entro en una farmàcia per Tirites i pregunto per pensions. Em comenta aquesta, Pardellas, que truqui al telèfon de la porta,  que els joves que ho porten treballen prop i que de seguida m'atendran. 

I és aixó com ha passat. He agafat una habitació. He anat per les meves coses a l'alberg i aqui estic, després d'haver anat a sopar. Escoltant música clàsica en comptes de roncs. 

Demà toca Melide. Intentaré fer el mateix, l'únic que a partir d'ara pagaré amb targeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada