dimarts, 21 de novembre del 2017

Ponferrada - Santiago 2017 Excès de pes.









No només feia molt de temps que no feia una bona ruta.
 Feia anys, geirebé 22, que no feia un viatge. 
Tot i la meva "sensatesa" a l'hora de fer un llistat de necessaris els necessaris poden canviar.

Antecedents:

A finals dels anys 80 en vaig fer un viatge amb gent pel nord. Van estar una semana als Pics d'Europa i llavors em vaig prometre que mai més portaría menjar per a fer.
Coses com arròs, pasta, llaunes, focs de camping, tot això que va d'un lloc a un altre
FÒRA

Aquest cop en vaig fer un llistat raonat.
No portaría menjar.
No portaría estris de cuina, com fogons de camping.

I això va ser una trampa en la que vaig caure, sense adonar-me.
Com que no portaría menjar tenia permis per a portar altres coses.



Què va anar en el primer paquet que vaig enviar a casa amb coses que no necessitava:

* Samarreta de màniga llarga per a sota tot pensant en aquells dies de fred.
* Pantaló per a sota, també per els dies que fes fred.
* Funda per el coixí. En el Albergs oficials dins del preu entre una funda de coixí. No cal portar-n'en una  per a no tocar amb la cara els coixins dels albergs.
* Llibretes extres. Portava un parell de llibretes extres. En realitat portava el meu "Traveler's Notebook" amb l'intenció de fer fotos dels llocs amb el "Travaler's Notebook" en primer lloc i després pujar-les a Facebook, dins dels grups d'amants del Notebooks.
Gairebé no feia fotos.

No vaig pujar gaire coses als grups.
* Retoladors, capsa d'aquarel·les de viatge, i d'altres andròmines. Només em vaig quedar amb una ploma estilográfica  i un boli. 




Què va anar amb el segon paquet que vaig enviar a casa amb coses que em lastraven:


*  Thermo. Estava segura que pel de matí, mentrestant em vestia, em prepararía un "the" i que el prendria   més endavant, pel camí.  No m'agrada esmorzar només aixecar-me però quan no menjo pel de matí ho noto a faltar. MOLT.

* Mitjons. En vaig portar 6 parells. Pero dos, uns més curts, no m'agradaven.
* Portava dues mudes de roba. Una fòra. Les malles de gimnàtica. Molt còmodes, però són malles.
* La camisa que anava amb les malles. Si no fa calor, la part de dalt, amb una que portis en tens prou.
* Les saballites de recanvi. No era l'única que portava altres sabates. És raonable portar unes altres sabates per què en una nit les sabatilles que portes, si s'han mullat, no s'eixuguen.

* Sabó per a la roba. Al final, quan rentava les calces, els mitjons i la creu dels pantalons ho feia amb el gel de dutxa.
* Capes per a la pluja. Vaig decidir que si plovia tant que amb la jaqueta impermeable no en tenia prou em ficaria on sigui, o que agafaria un taxi.


Tots dos paquets feien gairebé 3 quilos.




dilluns, 30 d’octubre del 2017

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Una motxilla per a res minimalista









Finalment he fet la motxilla que portaré per el Cami de sant Jaume.

I no és cap motxilla minimalista.

He fet i refet el llistat decidint  què coses emportar-me i quines deixar enrere.
 En les coses grans tot va bé. Én les petites coses és on em perdo. 
I no aconsegueixo decidir, quines són les andrómines que haurien de quedar-se a terra.

Anem amb el llistat:

. Motxilla de 50 l. vermella (si fos estiu només amb una de 35 l. n'hauria prou).
Motxilla plegable, per a quan estas als pobles, o a les ciutats. Obligatori per que jo en porto tres ulleres sempre damunt, si o si, y les ulleres no es poden portar a la borsa de la cintura (riñonera).
Protector per a la motxilla (per a cuan plou).
Borsa per a la cintura (riñonera).

Sabatilles de recanvi (si fos estiu no les portaría, pero a molts albergs t'has de treure les botes, plenes de fang, per a entrar). 
Hagues preferit portar sandàlies.


Jersei vermell prim (tothom parla de polares pero a mi només parlar-hi em fa dentera).
Camisa grissa técnica (per el viatge, i per a quan, només arrivar, renti la roba de la caminata).
Malles per a caminar (odio les malles, pero un cop rentades s'exigen ràpid).
Pantalons grissos técnics (per el tren i, a l'igual que la camisa grissa, per a quan arrivi, utilizar-la mentrestant s'eixuga la roba de la caminata).
Camisa taronja técnica (va amb les malles i s'eixugen ràpid).
Impermeable (chubasquero).
Pantaló pijama (en realitat és un pantaló de xandall d'estiu curt fins els genolls)
Samarreta per a pijama negra (de cotó, dubto molt que la hagi de rentar en tot el viatge)

Calces (6)
Mitjons (6)

Tovallola gran (una marca en fa unes tovalloles per a nadons molt i molt primes de 60 x 120 cm. que tot i ser de cotó s'eixugen en mitja hora).
Tovallola per a la cara (en realitat és una tovallola mida mocador de butxaca, per a quan, després de dinar, et vols  rentar les mans i la cara, abans de continuar el camí).

2 samarretes de tirants (com a roba interior).
2 mocadors per el cap (suo molt de coll cap a dalt, molt i molt, i era un mocador o era una cinta com la que utilitzen els tenistes).

Sac de dormir (dels que s'obren completament, per que jo ja estic gran per a ficar-me en un sac de dormir tiupus mòmia, i per que odio tenir el peus calents).
Xancles (si fos estiu portaría sandàlies de goma, ideals per a refrescar-te en els rierols i en les basses).

Guants (per si de cas fa fred)
Funda per a un coixí (tothom ho recomana, tot i que estic segura de no necesitar-la).

Pantaló interior (per si de cas fa fred).
Samarreta de màniga llarga (primeta, per a portar-la per dintre).
Funda per els documents (per si plou, que no es mullin).
Farmaciola petita  (en portarva dos, una de primers auxilis i d'altra amb la medicació propia. Finalment la vaig reduir a una sola).

Encenedor (per si de cas).
Borsa amb monedes (vint monedes d'un euro per a les màquines expenedores).
Sabó per a viatges i 7 m. de corda (la corda tipus vent no ocupa lloc ni tampoc pesa i et pot sol·lucionar una penjada de calces i de mitjons al costat de la llitera).

Coberts (cullera, forquilla, ganivet i dos o tres jocs de palets rebutjables)
Senyalitzadors de llum (dels que usen els ciclistes, tot i que, com que no jo matino mai, dubto molt que els necessiti pel de matí, però és un afegitó per a situacions de boira quan vas per la carretera).

Tovalloles húmides (disculpeu-me, pero la meva higiene personal és sagrada).

Necesser (1 pot de gel de dutxa de 65 ml., 2 pots de crèma corporal de 65 ml., crema per a la cara dia/nit, serrell manual per a les dents, crema dentrífica, crema per els llàvis, bostonets per a les orelles, miniborsa de maquillatge amb només 1 llàpis gris fosc i mascara de pestanyes, pinta, tallaungles, productes pels peus en minicapsetes, minitovallola de 15 x 20 com.)

Bosses per a la roba ( és molt més pràctic portar la roba doblegada o enrotlla dins de la motxilla però quan buides una motxilla en una sala comunitària no sempre vols que tothom veig què portes).

Llum pel cap (si en portes una llinterna potser no necessitis un llum al cap  pero manegant una motxilla segurament va bé disposar de totes dues mans).

Sabatilles per a caminar (i si, són de GoreTex pero no són botes).

Ponxo per a la pluja (dels d'emergències).

Barret plegable per el sol ( amb les ulleres de sol no en tinc prou).
Protector solar (molts maquillatges i moltes BB cream tenen protecció solar SPF 30 o 40. Jo porto una crema que he trobat amb SPF 30).

Guia Michelin (només hi surtes els recorreguts, els plànols i uns quants albergs).
Credencial (és del meu germà, que la tenia neta i sencera).
Mòbil 

Imperdibles (per si de cas).
Taps per a les oïdes (tot i que jo prefereixo un soroll blanc que enmascara millor el soroll extern  pero encara ara no he sabut comprar cap MP3 amb soroll blanc).

Diners (en billets petits, millor).
Targetes bancàries 

Tassa metal·lica (encara no l'he comprada, pero segurament hi cau, per que molts youtubers es queixen que és imposible calentar-se una miqueta d'aigua, per manca d'olles, per a fer-se un sopinstant).
Got de plàstic
Navalla

Cinta americana (no tot un rotlle sino un perell de metre, per si de cas, per a adobar una motxilla rasgada o unes botes reventades).
Costurer (dels que regalen als hotels)

Pack bloc de notes (es que pren notes de tot, per on passo, que m'he gastat, si la guía estava equivocada. Tinc poca memoria i ho apunto tot)
Cargador móvil.
Bastó.

Thermo (d'una sola tassa).
Ampolla per l'aigua (de 300 ml.)
Minillinterna.

Billets de tren.

Documentació sanitària (Document d'afiliació a MUFACE, tarjeta sanitària de la compañía a la cual estic adscrita i 6 receptes, per si de cas necessites medicació durant el camí). Si tú ets de la Seguretat Social, recorda que la teva tarjeta sanitària no serveix fòra de la teva Comunitat autónoma  i que, en cas de no trovar el document d'afiliació, un bon document substitutiu és la Tarjeta Sanitària Europea.

Bateria externa pel móvil.

Boli.
Llibreteta (a portar en la bossa de cintura i apuntar adreçes o telefons durant la caminata).

Cinturó

















dijous, 26 d’octubre del 2017

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Star Trek TNG "Loud as a whisper"








Aquest no és un dels episodis que més em va agradar en el seu moment. Però sempre que algú questíona l'idoneidad del català com a idioma vehicular en els col·legis o en les institucions ho recordó.

Us faré cinc cèntims:

Un planeta en guerra fraticidad des de fa tan de temps que ningú recorda per què va començar tot demana a la Federació ajut. És enviat un mediador que té com a peculiaritat que és mut. Utilitza a un equip de veus per a expresar-se.

Només començar les veus són atacades i moren i el mediador es troba, sense la posibilitat de poder-se expresar, només que amb el llenguatge dels sords-muts.

¿Com es comunicarà amb les faccions si cap dels dos bàndos sap el llenguatge de signes?

I és aquí topem amb la genialitat:    els haurà d'ensenyar el llenguatge de signes a tots dos bàndos. Mentrestant aprenen el llenguat de signes també aprendràn a conviure.

L'única manera per a que a Catalunya hi pugui haver pau és que el idioma vehicular sigui el català per que mentrestant tots els alumnes ho aprenen també aprenen a conviure en pau. Com s'ha demostrat, no aceptar aquesta premisa ha portat  a aquell que mai han tingut la necessitat d'aprendre català amb altres grups social que tampoc han après a conviure en pau.

L'única alternativa a aquesta sol·lució seria que a les escoles, als instituts, a les instituciones s'hagues d'aprendre un idioma que ningú conegui com la llengua cuixítica, posem per cas. I, mentrestant l'aprenem, aprenem també a respectar-nos i a conviure en pau.





diumenge, 22 d’octubre del 2017

Trading places (1983)








Des de fa un parell de setmanes  a les teles que encara es pot veure alguna ´cosa han començat amb les pelis de Nadal.

No m'importa les les pelis ambientades en el Nadal. N'hi ha un munt. Una de les meves favorites és Trading places (1983), una versió gamberra de la novel·la de "Princep i captaire" de Marc Twain.

Ha sigut un parell d'hores relaxades. Amb els animalons de casa al meu costat.


Nota:

El que no suporto són les pelis de Nadal, ja sabeu, arbres màgics, papas Noeles, tothom és bo  i totes aquestes mentides. 




Pelis ambientades en Nadal i no m'importa.
Mark Twain
El cinema que em va agradar.
1983


dissabte, 21 d’octubre del 2017

Elasticitat








L'estasticitat és la propietat mecánica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.

L'estasticitat s'explica, a nivel micróscòpic per la interacció de les forces que actúen entre les partícules que formen el material. La variació d'aquestes forces (a causa de la tensió externa) fa canviar la distancia entre les partícules (que produeixen una deformació macroscópica dels cos).

Per a nivells relativament baixos de tensió, el treball mecànic necessari s'acumula en forma d'energia mecánica en el material, i s'allibera només quan desapareix la causa que l'ha causat i les partícules poden tornar a la seva posición original (el cos recupera la seva forma original).





Aquesta peculiaritat de l'elasticitat, el fer que l'objecte  torni a la seva forma inicial un cop has deixar d'exercir la força que el deformava, és una cosa que els venedors de calces no acaben d'entendre.

Veiem com va la cosa:

Variant 1

Si jo demano unes calces de la talla 48 no cal que treguis unes de la talla 42. I és aquí on entra l'elasticitat i el seu principi que els venedors no entenen.

Ja se unes calces de la talla 42 o 44 es donen prou i de sobres per jo les pugui utilizar. Aparentment. Pero es que  la llei de l'elasticitat diu que l'objecte, o sigui les calces, tornen a la seva  forma original un cop deixes d'estirar-les.

Estic grasa. Però el meu cos també és sensible. És a dir. Per molt vaca burra que el venedor cregui que sóc, al meu cos, quan li fiques una cosa que l'apreta, també se li talla la sang.

El millor que té un gran magatzem, sobre tot a Tarragona, és que t'estalvies el venedor. Aquest venedor incompetent, que no acaba d'entendre que, quan tu demanas un producte, deu ser per alguna raó, i que donar-te un altre només que farà que no tornis mai més a aquell negoci.


Variant 2
 
Si jo demano unes calces de la talla 48 no estic demanant una faixa. Per que si jo en volgues una faixa demanaria una faixa. Ja sé que estic grasa. Tinc miralls a casa. No necessito que  tú, pobre infeliç em recordis que estic grasa. Pero jo he demanat unes calces i això és el que vull comprar.


divendres, 20 d’octubre del 2017

This Land is mine (1943)






Doncs si, aquests dies he estat pensant en aquesta pel·licula. Davant de l'inminent guerra civil que esdevindra a Catalunya he estat pensant en aquesta pel·licula on els protagonistas són els homes corrents, els que mai haguessin volgut ser herois i que ho són tan si com si no ho vols.

I jo que, potser en tinc massa imaginació, el veig així:

Els nazis, el govern de Madrid, post-franquista, que envía a tots els seus efectius a un front per a desprotegir d'altres (Galicia, els carrers plens de lladregots de coure que malmete les infraestructures, la corrupció, ...)

El govern colaboracionista és el govern que ha presidit la generalitat. Els diferents governs. . O és que no recorden aquell president que va dir allò de "no sé que en vaig fer durant tots els anys que en vaig ser president" i no vull dir noms.

Els funcionaris. Només volen guanyar-se el pa de cada dia. Són peons en mans d'uns i uns altres. Atrapats enmig de la maldat dels seus dirigents.

La gent del carrer, la que va a comprar a mercat i només vol posar un plat calent a taula.

Sempre em va agradar que els protagonistas fossin tan "antiherois", funcionaris mediocres que fan la seva feina com poden. Pringats. Patétics.

Maleits siguin els que m'obligen a escollir. Maleits siguin tots els mentiders. Els que fomenten l'odi.

Per que aquesta terra és meva.

És meva i no en vull gent violenta vinguda de fòra que em digui que no és legítim estimar-la.
És meva i només jo, per que és meva, en tinc dret a criticar-la.
És meva.



El cinema que em va agradar




dijous, 19 d’octubre del 2017

Ponferrada - Santiago de Compostela





De cop i volta vaig decidir que no volia esperar a  d'aqui un parell d'anys per a fer el camí de sant Jaume.
De cop i volta ho necessitava.
I com que no puc fer-ho sencer en vaig estar mirant com anar des de Tarragona a on sigui que havia de començar.
I com que resulta que des de Tarragona fins a Ponferrada hi ha un tren, doncs aixó, és des de Ponferrada que ho faré.
La motxilla està preparada tot i que reviso un cop i un altre com treure pes.
Els diners apartats.
El billet de tren comprat.
Els plànols dins de la butxaca lateral.
I aquest mateix vespre he acabat un arxiu en Word amb la descripció del camí i un parell de plànols. Aquest arxiu en Word ja està descarregat en el móvil. És dels pocs "per si de cas" que em permeto.
Hi ha una tendencia massa generalitzada en no portar llibres guía, pel pes, amb l'excusa que tothom porta móvil i amb el móvil hi ha connexió a Internet. I com que a Internet està tota la información...
Pero  no confio en poder accedir a Internet tan fàcilment.
I com que havia de triar entre portar un llibre gruixut o unes fotocòpies, o portar una llibreta per a anotar la ruta, que em gasto, on dino i si m'ha agradat l'alberg vaig triar portar una llibreta.
A canvi la guía l'he entaforat en format Word tot dintre del telèfon móvil.
*Opcions per a sibarites: les aplicación que et copien la página d'una llibreta i t'ho guarda com un arxiu.  Hi ha dos o tres marques de llibretes que ho tenen i qui les utilitza diuen que està molt bé.



dimecres, 18 d’octubre del 2017

Anne Of The Thousand Days (1969)


Podem considerar que mil dies, no arriba a tres anys, és poc temps. És el temps d'una carrera universitària curta, era el temps del B.U.P., és el que es triga en preparar alguna oposició per a profesor...

Però Anna Bolena en mil dies va canviar l'Occident Europeu. És la dona més importat en els últims sis segles.

Jo no en tinc intenció de canviar el món. Amb dificultats si en puc canviar la meva rutina diària.

Però  avui, 18 d'octubre , falten 1.000 dies per a que em pugui jubilar. Sempre i què la normativa no canviï, l'Estat on visc no entri en guerra fraticida, no em mori... o qualsevol cosa,  que ves tu a saber que podría pasar.

Què són 1.000 dies davant dels 15.818 que ja porto des de el meu primer treball oficial (en negre, com a totes les dones, es clar).