dijous, 21 de juny del 2018

The Swimmer (1968)






Ja fa uns messos que hi vaig a nedar cap el vespre.

M'estic una estoneta, em dutxo, i torno a casa. Res d'especial.

Al començament  d'anar a nedar, una pel·licula que em venia al cap era "El nedador" amb Burt Lancaster. És ben estranya aquesta peli. Mai vaig acabar d'entendre quina era la "moralina" si és que la tenia, i per què tan de simbolísme. Al cap i a la fi, només es tractava d'home que escolleix tornar a casa seva d'una manera diferent.


Ned Merill està en una festa a casa d'uns  amics, en un chalet de les afores. El chalet te una piscina i aquest home, ja madur, en la plenitud encara, demana permis per a fer uns llargs. En comptes de fer els llargs i prou, s'entreté, divaga i rumia. Rumia que des de aquest chalet fins a casa seva hi ha un munt de chalets, tots amb piscina, tots a tocar els uns dels altres, i que si en volgues, podría tornar a casa nedant, com aquell que diu.


Per que aquesta és una pel·licula que ens fa pensar sobre la vanitat, sobre el narcisisme, sobre el declivi de la societat, sobre la vellesa.


A mesura que va avançant, conforme va recorrent les piscines, veiem a Burt Lancaster més cansat, més vell. I les piscines, cada cop més brutes, més descuidades. El temps també acompanya. Al començament és ple estiu. Aviat el vent bufa, els arbres groguejen, i comença a fer fred.


Encara ara, de tard en tard, hi pensó en aquesta peli. Hi pensó quan hi pensó en les meves forçes. Quan hi pensó en la meva vellesa. Quan hi pensó en la meva vanitat.










dilluns, 14 de maig del 2018

Per que fer el camí de sant Jaume durant l'hivern?




Per que està de moda.

M'explico: 

El camí de sant Jaume és turístic.

No hi ha res dolent en el turisme. 
Espanya viu del turismo.
Espanya no te industria, no te agricultura, no té negocis, l'únic que te és el turisme.

Això no significa que m'agradi el turisme.
  Gent i més gent xisclant, nens maleducants, joves borratxos a tota hora, vells migdespullats asseguts davant teu mentrestant intentes dinar tranquil·la. 

No m'agrada el turisme.
Em fa sertir que Espanya és una puta on tothom hi te dret a fer-se les seves necessitats dintre.

Però a l'hivern és una altra cosa.
A l'hivern no hi ha nens.
A l'hivern no hi ha famílies.
A l'hivern no hi ha vells mig despullats fent viatges de l'IMSERSO.

És per això que està de moda.





Si hagues fet el cami durant  l'estiu a aquesta foto hagues aparegut una currua de gent cridanera  i bel·licosa.

(No em disculparé per la meva  visió del món classista i esnob. Per a ser pija cal diners i jo no els tinc)


Com em vaig financiar el camí de sant Jaume?








Tot va començar a l'any 2015 que em vaig plantejar fer un viatge per a cel·lebrar la jubilació, si aquesta arriva i si jo arrivo.

Fer un viatge em va semblar una idea perfecta.

El problema és que jo no tenia cap ni un de diners estalviats per a poder fer un viatge. Ni tan sols un viatge curt, d'una setmana de durada.

I fou aixì com va pasar pel meu cap que fora una bona idea guardar un euro o dos, cada dia, fins que arrivés el dia de la jubilació.

Un euro o dos és un gran esforç per a mi pero que altra cosa podría fer?



Per a setembre ja hi ha havia un tarro de vidre tot ple de monedes, pesat i feixuc,  i poc més de 50 euros. Quin fracàs!

Per a les festes patronals de Tarragona, aprofitant el dia festiu, va tocar repasar l'estratègia:

Cada dia ficaria dins d'una caixa de sabates 5 euros.

Per a poder-ho fer d'aquesta manera calia un pla d'estalvi, un pla a seguir per a que quan arrives el moment, tingues plena llibertat d'escollir quin viatge fer.

I va ser aixì com, l'any passat, a l'octubre, després de pasar una de les pitjors temporades a la feina tenia prou diners per a poder fer    el camí de sant Jaume ja que a l'armari hi havia una motxilla, un sac de dormir i unes sabatilles de trekking

El camí des de Ponferrada a Santiago de Compostela em va costar 504, 13 €.

Billets de tren anada i tornada 122, 55
Menjar + dormir + eixugadores 381, 58

Proporcionalment la despesa major va ser les eixugadores. A Barcelona una eixugadora  costa 1 euro
a l'igual que a Tarragona, la ciutat més cara de tota Espanya. Trobar-me amb eixugadores a 3, 4 i fins i tot  6 euros va ser una sorpresa. Una despesa necessària si fas el viatge durant l'hivern.





dilluns, 26 de febrer del 2018

Bullet Journal




El Bullet Journal no és el meu sistema preferit.  

Però no és un sistema dolent. Ha fet que la gent s'intereses en recuperar el paper com a suport per a anotar.

El móvil i les tables van fer pensar que les agendes en format paper anaven a desaparèixer. Jo no les havia descartat. El móvil no ha tingut prou atractiu, fins ara, per a anotar les cites del podòleg o de la perruqueria.

Quan  vols optimitzar el pes acabes per utilizar el móvil per a tot. Un parell de robatoris em va fer descartar el móvil com a  únic  sistema d'annotacions.



¿Què ha canviat?

Per Nadal em van regalar un móvil nou. I ves per on, el calendari del móvil vell i el calendari del móvil nou están acoplats. La por a perdre-ho tot, les cites, els documents, el rellotge queda descartat per que també hi és al móvil que és a casa.



Tot i així, aquest any 2018, encara vaig fer-me una agenda.

Una experiencia dificultosa per què  no només vaig canviar la mida de la llibreta utilitzada, sino que com que no em trovaba a gust amb el que feia, vaig fer i refer l'agenda tres cops.

¿ Per què?  Uns problemes familiars em van despistar i descentrar una miqueta. El primer que vaig pensar era que si havia de reunir-me amb profesionals, que si havia de prendre notes de normatives, tràmits, permisos, protocols... havia de fer-ho en una llibreta com cal, amb tapes negres, paper sense massa coloraines, i pocs o cap ni un de guarniments.

Com estaba d'equivocada!!


Finalment els tràmits a fer no van ser tan llargs. Les reunions amb els profesionals eren curtes i en cap moments vaig haver de treure una llibreta per a prendre notes.

Però l'agenda ja estaba feta. I a aquestes alçades he decidit que tot i que no m'agrada la mesura  (21 x 14 cm.) ho deixava estar i que l'any vinent canviaria a  la mínima expressió.


Pero va ser una agenda. No pas un bullet jornal.

Els bullet journal va més enllà de les agendes. Però a mi m'agrada les agendes. Per exemple, després de la visita a l'especialista, abans de sortir per la porta, ja tinc anotada l'hora i el dia de la propera revisió. Això ho pots fer amb el móvil. I per a aquests casos és l'eina perfecta. Però jo, després de tants anys, no m'acabo d'acostumar a no anotar-ho en un paper.


Amb tot, aquestes llibretes, sigui una Molesquine, una Leuchtturm 1917, una Rhodia, són molt generoses en pàgines. I aquesta generositat permet dedicar una part de les pàgines a agenda i l'altra part a bullet journal.

Si tu ets una d'aquestes persones que considera que les agendes tal com les venen no són practiques et recomano que les facis amb les tevés mans.

Consells:

No comencis amb una llibreta cara. Hi ha llibretes molt econòmiques al mercat i amb paper d'aceptable qualitat.

Ennumera les pàgines. Pots fer-ho amb llàpis si vols´. Les pàgines ennumerades van bé per a distribuir cuantes pàgines necessites per a cada concepte.

Fes-te amb un plegat de bocins de paper.  O post-it. I ves deixant en cada página una nota dient què anirà en aquella página.  Per exemple en la página 1 anirà el calendari anual. De les pàgines 2 a la 25 aniràn els calendaris mensuals. Si després decideixes que no vols utilizar dos pàgines per a un mes pots corregir-ho. I aixi tot.

No et faci vergonya fer-te la teva propia agenda. Les agendes són eines de treball i una eina és molt personal. Un dels defectes més habituals de les agendes anomenades "semana vista" és que dissabte i diumenge desaparèixen. Pero jo necessito el doble d'espai en aquests dos dies i poques agendes dediquen el mateix espai a tots els dies de la semana. No va ser fins que en vaig començar a fer-me les meves pròpies agendes que no vaig començar a trovar-me cómoda. Abans havia de tapar les  pàgines d'informació inútil que en les agendes ocupaven pàgines per a mi necessàries per a una altra informació, com per exemple les mesures formals dels cuadres, o la qualitat dels pinzels per a l'aquarel·la....




dijous, 18 de gener del 2018

Cordelia

Cordelia era tonta.

Quan el vell  rei Lear va passar prop d'on era ella, desahuciat i cec, hauria de haver-li engegat a dida.

Jo hagues dit:

- Ves't-en a la merda, vell xaruc. Ara els meus deures són envers el meu  marit i els meus fills. ¿Ara vens a destrosar casa meva amb la teva bogeria? ¿No tens  prou amb el que em vas fer?

Aquests dies estic fent de Cordelia i no m'agrada gens.

Ho penso deixar còrrer.