divendres, 24 de desembre de 2021

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 12 Arzúa - O Pedrouzo

 

 

 

 

12/11/2017

Arzúa - O Pedrouzo

 

08:30 h M'aixeco tard però descansada. Em poso en marxa ràpid. 

08:50 h Hi ha un forn - pastisseria - cafeteria tan a prop que aprofito i em cruspeixo un megacroissant amb un cafè llet acceptable. 

10:00 h Pregonuño. Camino bastant bé. Fa baixada.

11:10  h A Calzada.  Cafè llet.

12:30 h Hi un cartell que indica Suso. Però ves a saber per on cau Suso. 

13:30 h Salceda. Entro en el Restaurant A Esquipa on demano una cervesa. En tenia intenció de dinar pero la tele amb el volum alt i una família nombrosa amb nens m'ho impedeixen. Marxo sense dinar. 

En el camí una dona va encara més lenta que no pas jo. L'avenç però no vull. Només ho faig per marcar distància. en un creuament de carretera hi ha el restaurant O Empalme. Deu ser voltant de quarts de tres. Em quedo a dinar. Hauríem d'estar a menys de 4 hm de O Pedrouzo pero no és veritat. 

Passo per davant de l'alberg de Santa Irene. No em quedo. Mala decisió.

Poc després em trobo una petita ària de "descans". El terra és brut i una televisió emet un cop i un altre, en bucle, un anunci d'un alberg a O Pedrouzo.  És fastigós. (En mig del camp, en un lloc on hauries de poder descansar a l'últim tram, resulta que no et deixen ni pensar.) continuo pel camí rodejada de petits trossos amb horts i fruiters. Em pregunto què pensaran els veïns de ser castigats a tota hora amb Richard Clayderman en bucle i si per la nit es para la tortura.

Arrivo cap a les 18 h o potser un quart d'hora abans a O Pedrouzo i continuo el Camí. Però passa que el Camí passa de O Pedrouzo. Miro enrere i un veig un altre pelegrí, tan cansat com jo,  que m'arriba. Gerardo de León. Tots dos ens adonem que el camí abandona O Pedrouzo. 

Quan anava a consultar l'aplicació "Mi Camino"  ell saluda a una senyora que estava en el jardí de casa seva. La senyora confirma les nostres sospites. El Camí ens ha fet caminar per camins estranys i els ha allunyat de O Pedrouzo. Ho diu ella, que se'n fa un fart de contestar a la mateixa pregunta un cop i un altre. 

És un carrer que porta a la carretera i ja en la carretera reculem fins a O Pedrouzo. Està tot tancat. Desespero. El meu company dels últims minuts es queda en La Porta de Santiago. No vull quedar-me en un alberg tan hortera i de tan mala gent que posen un anunci sonor en mig del camp molestant a tothom que passa i als veïns que estan allà.

Reculo. a la sortida del poble bé que deu haver alguna cosa. Dos cartells anunciant pensions em fan marxar del carrer principal-carretera i amb l'esperança de que com no estan  a tocar, potser no tanquin a l'hivern.

Pensió Maribel. La més cara de les que fins ara he utilitzat. Habitació i eixugadora 46 €. Però ací estic. Després de les dues primeres hores, escrivint aquestes línies. Demà, dilluns he de treure diners del caixer urgentment.


 

dilluns, 13 de desembre de 2021

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 11 Melide - Arzua

 

 


 

11/11/2017

Melide - Arzua

 

08:10 h Esmorzant caféllet amb croissant mentrestant espero a que l'oficina de Correus obri. Encara falta una hora així que, paciència, i a mirar el plànol fins a saber-ho de memòria. 

09:30 h  A Correus  tot enviant la roba que portava per si de cas plovia. Dels dos jocs de pantaló i camisa he enviat un, amb la malla i la camisa taronja que he estat utilitzant durant aquests dies. Les sabatilles per si plovia i havia d'utilitzar altre calçat, les capes, els mitjons curts i el sabó per a la roba.

El cas és que el paquet pesava més de dos quilos. Dos quilos més l'altre quilo que pesava el paquet que vaig enviar des de Samos ja  porto tres quilos i mig trets de sobre. Tres quilos menys que el dia que vaig començar a caminar.

És dissabte, és per això que l'oficina de Correus ha trigat tant en obrir. Amb tot ha sigut una sort que no fos diumenge.

11:30 h Peroxa Oente a l'àrea de descans.

12:00  h Bar Boente. Segon esmorzar més segell.  Café llet més una porció d'empanada.

13:20  h riu Castañeda 

14:30 h Sortida de Readal (Ribadoxo da Baxa) on he entrat a l'Alberg "Los Caminantes", al lavabo. Ho necessitava amb urgència. I m'he trobat que tots els bars eren tancats. M'he trobat que l'alberg de la Xunta és en obres i prop era el privat, amb totes les portes obertes, de bat en bat, amb ningú dintre, però com que no podia esperar, he anat al lavabo. A la sortida he deixat 2 euros en recepció, sota el teclat de l'ordinador.

Amb dificultats he arrivat a Arzúa. No feta un nyap però els peus estan tocats i després de cinc hores de caminar es resenteixen.

Avui és el tercer dia que estic allotjada en una pensió. Em sap greu perdre'm el glamour dels albergs públics o privats però farta d'esperar, farta de roncs.

Em preocupa els diners. En tinc prou com per a arrivar a Santiago però no prou com per a anar a comprar.

He rentat la roba, tota la roba i espero sigui l'últim cop d'una rentada general. Les eixugadores són cares aqui. És un clima tan humit que una eixugadora és molt més necessària que una rentadora.

21:30 h He arrivat a l'habitació fugint d'on he sopat, tot ple de nens corrents pels passadissos i molestant a tothom. Vaig demanar una amanida sense amanir (contradictori, oi?), i, com no, l'han portat amanida. L'he demanat que la tornint a portat, aquest cop, sense amanir. Aquests costum que te molta gent de fer sopa de vinagre és malaltís.

El lloc era ple a vessar, raonable si considerem que és dissabte a la nit.

dissabte, 11 de desembre de 2021

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 10 De Palas de do Rei - Melide

 

 

 

 


 

10/11/2017

Palas do Rei - Melide

M'he aixecat tard. I quan sortia tota una currua de gent anava ja pel camí. Així, doncs, en fila de a un caminaven, camina que caminaràs, tothom adelantant-me.

9:00 h Albergue - Casa Domingo.

10:40 h Surto d'esmorsar en "La Parada" un caféllet, dos  "rosquillas" i una porció de tarta casolana d'allò més bona que m'atipen.

11:40 h  Remonide.   Hi ha molts trossos de camí plans, ni pugen ni baixen, i els porto bé. Però una miqueta abans de Furelos, annexe de Melide, els talons diuen que no, que ni un pas més.

13:40 h Poc abans d'entrar en Furelos hi ha un pont de pedra. Sota, una dona renta la roba al riu. És dura la vida al camp.

Durant l'últim tram, el que m'ha fet seure en qualsevol pedra que hi havia al camí, ho penso i ho repenso:

- No ha plogut i tot el que porto per si de cas plovia no ho necessito. Els pantalons negres no triguen tan en eixugar-se com les malles.

Em quedaré amb només un joc de roba i el pijama. Vam passar per l'església de NS... i a la porta, custodiant l'entrada, hi ha dos querubins. Els vaig tocar i els vaig agrair que hagués arribar fins aquí. 

Arrivo cap el migdia, a l'hora de dinar. Tots els lloc de "pulpo" són plens a vesar. A l'entrada, les grans olles plenes de menjar. Els cambrers inviten a entrar. Però com que la meva intenció és passar la nit a Melide vull cercar primer on descarregar la motxilla. Un dels albergs de final del poble ja és ple de gent. Hi ha llits lliures en habitacions ocupades per grups. Decideixo agafar una habitació privada. Un llit enorme m'espera i una dutxa per a mi sola. 

Surto a dinar. Ja és massa tard. Els locals encara són oberts però ja recullen.

La tarda passa ràpid si t'has de desplaçar fins al bell mig del poble a per una bugaderia. A l'Alberg hi tenen màquines però estan desbordats. No m'importa fer cua, total tinc tota la tarda per a no fer res però hi ha tanta gent a la saleta que m'és difícil. Així que  agafo la borsa amb la roba del dia i passo una bona estona en la molt petita bugaderia al bell mig del carrer principal.

Xerro un xic amb una dona que espera eixugar la roba. Arreu és el mateix problema. Gairebé totom pot rentar la roba a casa però aixuguar-la és un altre problema perquè els habitatges no hi disposen d'un lloc on estendre la roba. Un lloc adient.

Al vespre aprofito per a separar la roba que enviaré cap a casa demà. Serà el segón paquet que envio per Correus.