2019 de Santander a Santiago dia 9: Villaviciosa - Peón

 

 

25/10/2019

Mala nit. No aconseguia agafar la son. Ni amb una pel·licula. Ni amb música, amb res. Surto de l'Alberg sense ganes. No he passat per lavabo i em fa por que a mig camí en tingui ganes.

08:45 h. Després de no trobar cap fletxa i si trobar-la tot just quan el camí es desvia de la carretera, opto per continuar en la carretera. He fet bé. Hi ha un bar amb entrepans preparats i demano un pepito de llom amb formatge. Efectivament, poc després, el desviament del camí torna a la carretera i és tot una durant un bon tram.

Entrant en Amandi noto la necessitat d'anar al lavabo. Retrocedeixo fins un bar tot just a la carretera i demano un café. De moment no plou.

09:30 Amandi. Surto d'aquest població i torno a la carretera. Sort que, aquest cop, la visita turística és curta.

Coquita. Aquest és el punt on es separan els camins, cap a la dreta Oviedo i cap l'esquerra va cap a Gijón. En el últim moment he dubtat. Però com que havia previst fer-ho per Gijón, allà que hi vaig.

11:20 h. El Camí em porta per una pista, com no!! amb uns quants tolls i troços plens de fang. Després d'un retrocès cap a Villaviciosa, que em pensava que tornava al poble. Pujada a Peón.

He acabat la pujada. Només seràn 400 m. però els he patit. Aparentment ja havia passat tot. Segons la guia, d'aqui no res,  hi ha un restaurant anoment Papito. Però no era al costat. A favor tot era carretera i fent baixada. No venia res. I jo, amb una gana....

Cap  a les tres arrivo al restaurant. Tancat. Ja comença a ser monòton. Hi ha unes màquines expenedores però necessito alguna cosa més que una ampolla d'aigua i una bossa de patates fregides.  Al Google Maps apareix, en un tres i no res, un altres restaurant. El Fresno.  Cap allà que hi vaig. Perquè pensant en Casa Paquito m'havia vingut molta gana.

 

 

 

 

 

 16:30 h. Estic al Fresno. Pregunto si en fan menjar. Em preparen un plat combinat. També em pregunten si vull quedar-me a la pensió que hi ha prop d'aquí. Encara no havia pres cap decisió. Només volia seure. I vet aqui que hi apareix un dels dos que et porten fins a l'alberg. Comença a parlar-me en anglès. Que semblo alemana, em diu. Quina gràcia. 

 

Però  després de dinar pregunto la distància real fins a Gijón: 17 Km. No em trobo amb cor, a les 5 de la tarda. No arrivaria mai o arrivaria de nit. La pensió és només a 2 km. d'aquí no res.

 

Estic a l'Alberg de Capion. Mentrestant venía caminant, a un costat i a l'altra de la carretera, als camps, als pomers, els pagesos amb les seves vares, golpegen els arbres a fi de que les pomes caiguin a terra.
D'aqui dos dies anuncien aigua de bell nou i cal fer la collita abans.
#anyjubilar

La passejada des de El Restaurant fins a la pensió ha sigut molt agradable. Els camps plens de pomers, amb les branques doblegades de tanta poma, hi són en plena collita de poma per a la sidra. Hi ha gent que paga per a gaudir de les vistes, l'experiència bucòlica que jo gaudeixo gratuitament.

La mestressa de la casa estava vareant els pomers. Cal aprofitar ara que no plou. D'aqui uns dies tornarà a ploure. M'estic replantejant deixar-ho estar amb això de tanta pluja. M'explica que han d'arrivar a un mínim, una tonelada, quan porten la collita a la cooperativa. Les cooperatives agrícoles funciones molt semblant arreu, tanta distància i tanta semblança.

 

2019 de Santader a Santiago dia 8: Ribadesella - Villaviciosa

 

 

 

24/10/2019

08:00 Ja estava vestida i he parat a esmorzar. Per no caure en la temptació d'anar a un altre lloc. Es tracta d'una taula amb brioixeria, uns cistells de fruita, cafè en thermos. Hi ha lloc on escalfar aigua i uns quants microones.

(Aviat van baixar els veïns d'habitació, una parella de belgues,  i els tenia ganes de parlar un xic, encara que fos per senyes, però aviat va aparèixer l'encarregat i es va oferir a traduir el que ells deien, sense molestar-se en  preguntar-te si jo coneixia el francés.  Molt desagradable perquè jo volia alguna frase senzilla, demanar disculpes si havia fet soroll, bromejar.... Però aquell entromès li va treure la gràcia. Sé, pels comentaris que va deixar al Google Maps que després de jo marxar van rajar de mi tot el que va voler). Ho sento Ribadesella però estas acabat per a mi.

 

09:20 h. La sortida por la porta de darrera m'ha confòs. El cas és que fins a les 09:20 ho he començat a caminar per la carretera. Que també és el camí. La carretera no té vial, només compensava el poc trànsit. Ha anat de manera plàcida preguntant-me si tots els plans d'ahir d'agafar un bus per a la pluja haguessin sigut més encertats.

10:25 h. Comença a ploure. A pocs metres es troba San Esteban de Leces. Em refugio en els porxos d'una església. Ni m'ha donat temps a decidir. Ha sigut refugiar-me que veig gent adreçar-se cap un cantó. Sospitant que es tracta de gent tot esperant un bus, agafo la motxilla i vet ací que el bus passa.

11:30 h. Villaviciosa. Passo per l'Alberg i em posen un segell. No em quedo. No encara. Plou o  no plou? En una cafeteria on em prenc un tea que es pot beure un tros generòs de coke d'ametlles. Mentrestant comprovo els alberg  que hi ha d'aqui fins a Gijon. De moment semblen tots tancats. Amandi, el més proper, contesta però em diu que està tancat. L'Albergue de Peón ni tan sols contesta.

són gairebé les 12 i no sé si plourà. No m'atreveixo a anar fins a Deva. són 20 Km.   Torno a l'alberg i em quedo. Deixo anar els fardells i faig una passejada. Encara estic marejada de l'autocar.

 13:25 h. Villaviciosa. Serà una ciutat però en dos patades està feta. Dino al Restaurant La Venta de Valvera. Amanida + sèpia amb arròs en tinta + compota de moma. Abans havia comprat un parell de cosetes i un llapis d'ulls a fi de substituir el llençat. Per la tarde m'estiro fins a quarts de sis.

17:30 h. Infusió a la cuina de l'alberg. Calculo el temps que necessitaré per a la bugaderia i em dutxo. La tovallola està neta però jo que hi veig ho faig tot. Començo a estar cansada d'aquests albergs eixugadora.

Bugaderia.

 

 

 

Villaviciosa. No era la meva intenció pero les noticies són confoses sobre què està tallat i què està transitable.
Si, a més, afegim la mala informació dels albergs,... doncs això.
He de trucar cada dia per que a Gronze hi diu una cosa pero la realitat és una altra. No és culpa del web @bronze.camino, es que els albergs, el primer día que no tenen clients, tanquen.

 

 

 

2019 de Santander a Santiago dia 7: Llanes - Ribadesella

 

 

23/10/2019

08:00  h. Llanes. M'aixeco bé i descansada. Recullo més aviat que ahir. Es notava que no estava tan atordida. Entro pel meu esmorzar. Només hi sóc jo a la sala comuna.

Començo a caminar. Plou molt. Em plantejo agafar el tren. Quan passo per davant de l'estació m'aturo. Al final continuo caminant. El camí passa per la carretera. Tot i que es veuen senyals indicatius jo continuo per la carretera. Fora del nucli urbà es veuen, de tarda e tard, un senyal confús. Quan ja portava un quart d'hora caminant ja era molla, xopa del tot, cap i peus. Res a perdre, així que continuo caminant i mullant-me. Però em trobo que a la carretera desapareix les voreres i també el vial.

Un parell de vegades passo per megatolls i friso per una alternativa. L'alternativa apareix en un camí prou atractiu com per a que jo  ho segueixi. Amb megatolls, un cop o dos. 

Arrivo a un nucli urbà. Hi ha un supermercat. Pregunto. M'indica que el camí no arriba fins a la platja, que està inundada. Però el camí passar per una ria, una espècie de monestir i tot veient el mar. Encara estic en Niembro.

11:30 h. Niembro. M'he pres un café en un bar, amb l'excusa de poder anar al water. Un gat dorm plàcidament damunt d'una cadira. Hi tenen brou però estic xopa fins a la samarreta interior. el que necessito es treure'm la roba el més aviat que pugui ser.
 

En Niembro decideixo que estic fins els nassos de tanta aigua. Pregunto i m'informen de que a Posada hi ha una estació.
M'adreço fins a la població i als cinc minuts em recull un taxi.
La vía ferria està tallada.

Ho comento que he estat a punt d'agafar el tren en Llanes. M'informen del fet que, prop, a Posada, hi ha una estació. En realitat el camí també va cap allà. Només al final en 300 m. he de desviar-me.

12:00 h. aprox. En Posada un senyor m'ha indicat on era l'estació. Fins i tot m'ha acompanyat un tram. 

A l'estació miro un tren. Fins a les tres no hi ha cap. Desesperació. Un viatger m'indica que venen amb retard. Que el de les 11:30 h. encara no hi havia passat. 

12:20 h. Estació de Posada. comprovo si hi ha una bugaderia prop. Si hi ha una pensió. Alguna cosa? El viatger m'indica no sé què d'un taxi. No l'entenc. No sé si és perquè és estranger, perquè parla bable, o simplement perquè la cigarreta que té als llavis fa que se li entengui res. 

12:30 h. Apareix un furgoneta. M'indiquen que pugi.

- On vas?

- A Rivadesella - contesto (deu n'hi do com va el cotxe).

- Anem amb retard - em comenta el copilot.

Per la ràdio, des de la centraleta, comenten on hi ha passatgers esperant. També comenten quines carreteres estan tallades, quines estan obertes.És com si fugissim del desastre. Em sembla sentir que les carreteres rere nostre ja no són viables.  No m'atreveixo ni a mirar el mòvil. Estic asseguda al seient de darrere, tota xopa, només preocupada per la mulladissa que deixo sobre el seient. Em deixan a la mateixa estació de Rivadesella. Em cobren el preu del billet de tren. No són meravellós els asturians? M'han salvat del bell mig del desastre, de la inundació, i només em cobren el billet de tren.

13:00 h. aprox. Rivadesella. És com si de cop i volta s'hagués de gastar tota l'aigua. M'equivoco de camí. Com no? d'un bar surt un cambrer que em senyala que és  a l'inreves.  Al Google Maps sembla com si fos una altra cosa.

- Has de passar un pont sobre la ria - em diu.

Albergue Juvenil Roberto Frassinelli. L'he trobat ràpid. Prop hi ha bugaderia.

Tot i que sense carnet d'alberguista no es pot utilitzar, m'admeten com clienta. (tot i que dins del preu va inclòs el preu del carnet). Deixo rere meu un reguer d'aigua que ho embruto tot. Com puc entaforo tot el que necessito i em vaig cap a la bugaderia. Apareixen els amos. Les meves sabatilles de caminar, que tenia intenció ficar-les dins de l'eixugadora, m'he  d'abstenir. A més, a més, decideixen fer reformes deixant-me la rentadora aturada ves a saber quanta estona. 

Tot ho porto mullat, fins i tot els billets que porto a la cartera. L'amo m'els canvia per diners dels seus.  Faig una bugada tot i que sé que la roba no està bruta i després l'eixugo. Però el jersei no s'eixuga. He d'engegar, fins i tot, tres eixugadores.

A la tornada cap a l'Albergue compro uns entrepans que em menjo al soterrani, on és el menjador. Un cop he acabat amb el que he de fer pujo a la sala de l'entrada. Hi ha llum natural i una taula. 

El vigilant em busca i em provoca. Hi caic de quatre grapes. Només sóc capaç de frenar-ho quan comença amb els insults personals. Va ser tan desagradable tot plegat que dies més tard encara arrossegava l'enuig i en vaig penjar un comentari negatiu al Google Maps.

Fora del menjador no hi ha taules i jo necessito una taula per a fer les meves annotacions i els meus càlculs. demà continuarà plovent i no em puc arriscar a mullar-me altre cop. M'estic deixant un fortuna en bugaderies. Marxo cap al llit amb por, aquest home patirà un rampell i m'atacarà.

De moment tots els bons records que tenia d'aquest alberg s'han esvaït.