20/12/2025
En tot el dia vaig poder escriure així que tot el que explico és des de els records del dilluns 22 de desembre.
Acostumada a aixecar-me aviat i com que el tren sortia passades les 10 no hi ha problema. A més, abans d'allitar-me,havia deixat tot preparat i gairebé recollit. Dutxa i anada a l'estació. Abans de 10 minutos des de la sortida de l'hotel ja estava a la estació. Café llet i croissant.
L'estació de tren de Santiago està en obres. L'antic local està inhabilitat. Van fer com un edifici contiguo, com unes oficines i és això ara l'estació. Una cuarta part del que era l'edifici original. Comprovo que hi ha un munt de taules lliures. Vull, necessito escriure i explicar tot lo del dia 19.
Al final es va quedar per explicar què va passar amb l'anulació de la reserva de l'hotel. Va resultar que la anulació de la reserva ho vaig deixar per fer fins a la tarda. Em surt que no em tornaran tots els diners perquè tenia fins a les 24 hores del dia 18 per les anulacions. El dia 18, el dia de la meva arribada, plovent encara, al vespre, jo no tenia esma d'anar a l'estació de tren i canviar els billets. Tampoc vaig tramitar l'anulació de la reserva de l'hotel.
Aquesta desidia va provocar que els diners de l'hotel del dissabte, no els tornessin. També podria haver confiat en la meva bona sort i haver annulat la reserva la reserva de l'hotel, confiar que trobaria billets pel dissabte.
Com sigui, perquè vaig arribar molt aviat, em va donar temps a escriure gairebé de tot. El camí des de l'hotel fins a l'estació no plovia. Unes gotetes. Això que plou però no. Un cop a l'estació es va sentir un bon xàfec. I quan estavem a les andanes el soroll ens deia que allò no era un xirimiri i prou.
Habia gaudit d'un divendres asolejat entre el front del dijous quan vaig arribar a Santiago, i dissabte, el dia que marxava.
El tren va arribar puntual. I no surt fins que tothom ha pujat. Vet aquí el problema. No hi havia manera de pujar. Entre maletes gegantines, cotxets de bebé, no hi havia manera de que la gent passes de l'entrada.
És un Avlo. Van ràpids però són molt incòmodes. Van reestructurar els seients de tal manera que per a cada hi hagués cinc seients en compte de quatre. Això vol dir seients més estrets i passadissos més angostos.
Deixo la motxilla a l'entrada. El seient, entre dos. Taula davant. Són aquells espais ideals per a famílies. Davant, a l'altre costat, de la taula una parella de treinta i poc amb una nena petita de menys de dos anys. La nena estpa avorrida. Xiscla d'avorriment. Per evitar que xiscla la mare li pregunta:
- Vols jugar a vestir. I treu un d'aquests llibres amb enganxines que es treuen i es poses sobre nines.
- No.
Va, juguem.
- NO.
- Que prefereixes? El conillet? Vols el lleó?
- NO.
- Va, que li posarem un vestit.
- NO.
Rere seu, una altra família porta una nena d'uns quatre anys. Les dues nenes vesteixen gairebé igual. Frisen per baixar del seient i còrrer passadís amunt i passadís avall. Ho han de deixar còrrer. És impossible. Aquell passadís infernal no admet cap gest espontani. La mare continua insistint:
- Vols que juguem als animals a la granja? Va que jugarem als animals a la granja.
La mare treu un altre llibre. Aquest no és de enganxines. És gairebé un puzzle. Al segon animal la nena ja ha perdut tot el interés, i durant una estona li fa més il·lusió plegar de forma correcte el llibre. L'esforç per plegar el llibre l'ha deixat esgotada i es queda adormida en els braços de la mare.
No vull però a vegades em quedo mirant a la mare. Estic encuriosida. Porta dos grapes, una sobre la cella dreta i l'altre a bell mig del front. Venen de visitar uns parents, una avia. Una cornada d'un bou? Un dels galls l'han picotejat?
Notem que arribem a Madrid i el tren es dete:
- Senyors passatgers, per culpa d'un ajustament de vies portem 10 minuts de retard. Preguem disculpin les molèsties.
Vas amb retard i t'atures al bell mig del no res? Què és això de l'ajustament d vies? L'espai on ha d'anar a parar el tren està ocupat par un altre tren? Quan el tren arriba a Chamartin ja porta més de quinze minuts de retard.
Aconsegueixo posicionar-me al passadís per a la sortida abans que el tren s'aturi. No és el meu sistema de fer les coses. Estic amoïnada per la motxilla. Està damunt de maletes i no puc ni pensar en la gent maldestra quan treguin les maletes de sota. Se'n fa interminable l'arribada a Chamartin insuportable la baixada del cotxe, amb les maletes feixugues i aquells graons infernals tan allunyats de l'andana dificultant baixar.
Quan finalment baixes per les escales sortint de l'andana et trobes un llarg passadís en obres. Parets cobertes de plàstic. Un parell de panells informen sobre les sortides i les entrades. El jove que hi havia a l'andana va comentar alguna cosa sobre el dos i el tres.
Però quan arribo no trobo cap indicació sobre si van a Atocha o no aquells tren. Hi ha una garita d'informació amb aspecte de haber-se utilitzat mai. Un grup de policies nacionals fan cercle i sembla explicar-se acudits. Miro el Maps i em diu C", C7 i C4. Abans de pujar a l'andana C2 pregunto a un segurata. Cansat, respon:
- Als panells de control.
Pero als planells de control no hi diu res. Pujo les escales fins a l'andana i pregunto:
- El que està aquí aturat i el que ha de venir aquí, a l'altre costat.
Per por a perdre'm i a no saber-me manegar amb les màquines no he sortit del passadís d'accés a les andanes.
Em fa mal tot i pujar i baixar escales em molesta. Arribem a Atocha. He de sortir d'allà i no porto billet. M'apropo fins a la guitxeta i en compro un billet per a poder sortir de Cercaníes i entrar en Llarg recorregut. Afortunadament, com que arribava tan tard el Control d'equipatges ja era obert i no he d'esperar. D'allí a la super-mega-cua en la porta i, molts ràpida. Estranyament ràpida, veient la fauna.
Cotxe 1. Primera classe. No ha demanat menjar? Millor però fa més avorrit el trajecte. Ni a l'Avlo ni a l'Ave el internet va. Hauria de funcionar al WIFI de tren però no funciona, i em quedo ben avorrida sense veure res. Arribada uns minuts tard, altre cop. Al cotxe 1, l'últim. Trigo una eternitat en arribar a les escales d'accés a l'estació. Quan finalment surto el bus tot just que surt de l'aparcament.
Podria haver fet un senyal, agitar les mans. No ho faig. M'espero. Hi ha un bus que puc per una combinació a El Morell. Prefereixo no fer-la.
Uns 40 minuts d'espera. Baixo a l'avinguda d'Andorra i m'apropo al Spar per alguna cosa per sopar. Si pujo al pis no torno a sortir. Això ho sé. Ja estic a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada