19/12/2025
M'aixeco massa aviat. Em torno al llit fins a les nou. Què he de fer? Dutxar-me. A qui no l'agradi el meu olor que marxi.
La credencial, tot i el plàstic, es va mullar. No prou com per a malversar-la però el segells amb tinta a l'aigua es van esborronar. No m'aturo per a esmorzar. Vull enllestir primers els tràmits pendents.
Al Maps poso Oficina d'Atenció al Peregrí en comptes de posar Plaça de l'Obradoiro. Només són cinc minuts més. Em fa mal tot. Cada vorera que baixo. Cada graó que pujo. Tot em fa mal.
Primer passo per l'oficina, em registro a l'ordinador de l'entrada i en sóc l'única en aquell moment.
Camí de l'oficina hi veig una jove, gairebé una noieta, prima, de la meva alçada, molt i molt cansada. Es recolça en un pal de fusta. Camina tan a poc a poc. Estic a punt de preguntar-li si la puc ajudar. Però potser pregunti coses que no puc respondre. A l'altra mà porta el mòbil i el consulta cada dos pasos. Finalment s'adreça a unes senyores. Buscarà l'Estació del tren? Potser. Són les deu del matí i hi ha un tren cap a tres quarts d'onze.
A la rampa d'entrada a la Plaça de l'Obradoiro des de l'oficina d'atenció al peregrí puja una parella jove, d'uns trenta acompanyats d'un gos. Van sobrecarregats. El gos porta unes alforges petites. Semglen feixugues. He sentit que a aquests gossos forts aquesta càrrega els serveix de fre. A vegades oblidem que els gossos forts no es criaven com animals de companyis sino com eines de treball.
Quan surto de l'Oficina d'atenció al peregrí ells entren. Han volgut passar primer per la plaça de l'obradoiro? El vigilant els diu que el gos s'ha de quedar. Ell també ha fet el Camí, amb les seves potetes nues. Es mereix també un reconeixement.
Després, sense aturades vaig a la Catedral. La entrada es per darrere. No importa. Tinc tot el dia. Sé que es per allà per el petit exèrcit de pidolaires arramblats a la paret que trobes tot just doblegues la cantonada del Museu de la Catedral.
Revisió de borsa a l'entrada. No cobren. Posar veles és estranyament fàcil. Una vela, un euro. O pots posar totes les veles que vols, posar només un euro? Al plafó on és la figura de Santiago dues dones xarren. Què fan? Poso veles en altres llocs. Déu t'escolta a tot arreu. Li demano indulgencia per la meva incapacitat per abandonar la fúria. Hi ha uns cartells on diu "entrada" i d'altres on diu "sortida".
No tinc presa. Admiro la arquitectura romànica. Avesats a meravellar-nos davant de les columnes i els arcs gòtics trobar una catedra romànica tan espectacular fa goig. La Catedral de Santiago és bessona d'una Catedral francesa, Saint-Sernin de Toulouse. Així es va contruir el Camí. Aquesta és la importància del Camí. Reculo i trobo el plafó de les veles lliures. I encenc dues. Déu t'escolta a tot arreu. Una promesa feta. Potser sense aquesta promesa no hagués arribat. Finalment entro: primer baixes al sepulcre i després pujes a on és la figura, l'abraçada a la fingura i marxes. Des de la primera abraçada a aquella figura al Caí abans de Sarria, aquest gest m'ha donat sort.
Davant meu un matrimoni d'uns 40 llargs. Alts. Anglesos? Ell l'abraça amb totes dues mans. El palpa. Ella només li dona uns copats a l'esquena com es saluda a un amic. Déu t'escolta a tot arreu. Jo el vull abraçar. La figura és molt alta. Vull recolçar el meu cap sobre la figura. No ho faig i només poso la mà a sobre. Agraeixo la protecció i li dic adéu.
Després de la Catedral vaig a l'Oficina de Turisme, la local, després de passar per la de la Xunta. No acabo d'entendre perquè hi ha dues oficines de turisme. A l'Oficina d'Atenció al Peregrí, em van dir que a l'Oficina els Turisme potser m'informarien sobre el Kumano Kodo. Poco cosa però si que porti la Credencial i la Compostela. Que els allotjaments són senzills i prou. Ja està?
Ara toca el billet de tren. Podria quedar-me a Santiago. Només que presenteixo, un palpito, que la treva en la pluja només durarà unes hores. No m'és dificil canviar el billet. Demanar-ho per el dissabte és la clau. Ni divendres ni diumenge. Primer m'ho cobren el nou billet. Uns deu minuts més tard rebo un comunicat del banc informant-me m'han abonat el billet antic. No tot. Sempre hi ha un recàrrec.
Ara ja estic lliure. A més, camí de l'estació havia pujat a l'habitació de l'hotel per utilitzar el lavabo. Compra no necessària d'uns productes mini en una perfumeria. Compra d'un boli. Dinar en un restaurant. Em deixo l'arròs.
Anada a l'Hotel. Em quedo sense ganes de res i a l'habitació només que miro videos.
Cap a les set de la tarda surto al carrer al supermercat de davant de l'hotel i compro una amanida i fruita exòtica. També aigua.
Durant el dia havia estat molt assedegada i havia acabat amb una aigua de coco de mig litre i una aigua també de mig litre. No és normal en mi beure tant. Tard, cap a les onze, munto la motxilla i deixo la roba preparada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada