18/12/2025
Quin dia!
No anotaré les despeses d'aquest dia ni tampoc del dia 19 perquè ha sigut estrany, caòtic i escric des de la tranquil·litat de l'hotel quan finalment tinc esma per a escriure.
Explicaré com ho recordo, si fa no fa. Cap a les 8 ja estava enllestida. Ja m'havia dutxat i no tenia gana. A les vuit encara és negra nit. De debó no volia anar a Los Camioneros a esmorzar. Gairebé està a l'altre costat de la carretera. Amb un xic de precaució i prou és suficient.
El Maps em diu que només hi ha un autobús cap a les nou passades que s'aturi a Padrón. Vull para en Iria Flavia. L'altre cop, al 2018, com que era 1 de novembre no em vaig entretenir. Tot era ple de gent deixant flors a les tombes.
Abans de les nou ja havia acabat d'esmorzar. Tot just, a tocar del bar, està la parada d'autobús. Quan caminava cap a ella veig un autobús que s'endinsa en la zona urbanitzada propera. I no sé perquè en vaig confiar que trigaria una estona. Però no va trigar una estona, només que arribava a la parada, sense adonar-me ho veig com fa el gest d'aturar-se a l'espai reservat però com semblava que no hi havia ningú esperant va marxar.
Jo hi era. I tant. Però si no et poses tot just al mig de la carretera i fas senyals amb els braços, alguns conductos marxen sense mirar enrera. I com és que no estava a l'aguait? Doncs perquè el Maps deia que passava a les 09:03 però encara eren les 08:52 h.
Què fer? Podria haver-me quedat a l'aturador. Semblava còmode. Podria haver tornat al bar Los Camioneros ara que començava a buidar-se. En comptes d'això vaig començar a caminar. Ja havia tret el paraigües perquè tal com em va dir l'hostalera, dia 18, pluja.
Caminava molt còmoda, sense pujades, fins més o menys les 09:50h o així. Hi havia una altra població. Ja havia passat per un parell d'aturadors però com que encara no eren les 10, l'hora del següent autobús, continuava caminant.
Just a l'entrada d'una població veig una furgoneta blanca, amb portes lateral llescadores. Ho sabia, una furgoneta del pa! En tots els camins que he fet, poques vegades havia coincidit. Dues dones joves es baixen, obren les portes laterals, agafen un parell de pans i ho van deixant dins de les bústies.
A la primera casa la bústia era com les americanes. Estava sobre el seu masteler, al costat del mur d'entrada a la casa. Tan de bo hagués tingut valor pe a demanar una foto a les joves tot portant el pa.
Un cop repartit el pa en aquell conjunt de cases es van aturar davant de la porta d'una casa gran. aquí, la bústia semblava un bagul, un moble metàl·lic penjat de la paret, al costat de la bústia de correus, que semblava destinat a deixar les caixes comprades a l'Amazon. Jo ho veia des de lluny encara. Poc després, una dona sortí per la porta principal i recollí el pa. Jo encara estava a uns metres. Quan era al costat la dona ja no es veia. Vaig fer la foto i prou.
Un cop havia arribat a l'aturador del poble només em protegí de la pluja una estona sense deixar el paraigües. Plovia molt. Al poc arribà una senyora i uns minutoss més tard, un home que semblava aterrit de fred. Li pregunto a la senyora i em diu que també va a Padrón. Esperem i xarrem sobre les bústies del pa.
Pujo a l'autobús i arribo a Padrón. No plou en aquell moment. Passo per l'oficina de Turisme i em donen informació sobre Iria Flaviai em sellen la Credencial. Encara no tinc intenció d'arribar caminant a Escravitude però potser si que arribaré, no és lluny.
Iria Flavia no és lluny. No passo pel passeig aquell on és l'estàtua dedicada a Cela.
Abans d'abandonar Padrón m'aturo en un lloc que tenen xurros. M'abelleix uns xurros. L'ambient no m'agrada. La meitat del local està ocupat per una taula de billar. Potser també un futbolin. Al terra, en un racó, unes joguines abandonades. Però la gent sembla normal, tertulians,. A la paret, dalt, un munt de banderes grans.
Iria Flavia es limita a uns quants sarcòfags de pedra. Tot és un cementiri i una església. Un carrer té el nom Iria Flavia. On és el conjunt arquitectònic? Faig unes fotos.
Seguexo pel Camí. Va paral·lel a la carretera. Res a perdre. És una zona rururbana de petites cases i naus amb tallers. M'aturo en una fruiteria gegantina. El cos em demana fruita. Només compro unes clementines.
Hi ha licors en garrafes de tres o potser cinc llibres: d'herbes, cremes de licor, orujo, tot a bon preu, d'entre 22 i 25 euros la garrafa.
Continuo caminant fins que torna a ploure fort. La zona s'assembla més a un polígon poblat. Em refugio en un lloc anomenat El Descanso. És petitó. Ho porten dues dones atrafegades en preparar menjars per emportar. Possiblement per a un taller proper.
Demano un vi blanc i l'acompanyen d'un tros d'empanada. Molt bó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada