17/12/2025
Caldas do Rei. Repassant les dades que tenia de la jornada d'avuí fins a l'alberg O Pino descobreixo que no són tants quilometres. Amb tot em plantejo pujar a l'autobús si em trobo cansada.
He suat durant la nit. Una capa d'edredó és poc i dos és massa. He sentit com la gent marxava. Encara és de nit. Només m'aixeco aviat perquè vull passar per la bugaderia.
07:50 Aixecada. Havia preparat la roba, com sempre. Tot i que no trigaria més si no ho portes preparat, el costum, la rutina, s'ha afiançat en mi. Dutxa, molt còmoda.
08:30 Sortida de l'alberg. Porto en una mà lla bossa de la roba bruta. He vist que una, que em ve de camí, ja és oberta. Quan arribo estic sola i puc escollir la rentadora més petita per 3 euros. Em preocupa l'eixugadora, que acostumen ser cares. Però només per un euro tens eixugadora.
08:40 Bugaderia, aigua i sabó. He mirat cafeteries prop. Esmorzar a correcuita no m'abelleix així que em quedo i espero. A la sortida, caminant, paso per davant de la botiga de productes asiàtics on vaig comprar ahir l'aigua de coco. Ja es oberta. La veritat és que tenia poquets productes asiàtics.
09:45 Cafeteria Universal. Café llet i croissant. Em quedo una estona. L'autobús no surt fins a les 12 h. No hi ha una altra que caminar. Aquest cop segueixo la senda que marca el Camí.
Al començament hi ha uns quants tolls. Poc després el Camí s'estabilitza, és planer i gairebé sense tolls. Com que plou un dia si i l'altre també es formen petits rierols que a vegades els trobes encauzats per canaletes. Van més enllà. És preciós i no em pesa haver tingut que caminar.
De cop i volta em poso a plorar. Tot un camí i encara estic enfadada.
- Mon pare va matar a la meva mare.
Aquesta veritat em destrueix. No haver-la pogut salvar em destrossa. I ell ho sabia.
12:25 Bar Cruceiro. Café llet. Estic a la carretera i he vist com passava un autobús. Com que ja ha passat em quedo uns minuts més. El tros més llarg ja ho he fet i ara tot es carretera sense desnivells.
13:25 Passo per davant del Restaurant O Castro. Hi ha tants camions que col·lapsen la carretera. No és la hora de dinar encara. Faig el gest d'entrar després de deixar la motxilla al porcho. Dintre és a vesar.
Jo he menjat aquí. Ahir no vaig llegir la història del 2018 però jo he menjat aquí. Marxo. No tinc tanta gana com per a esperar.
14:05 Los Camioneros. Tant el Maps com el cartell de la porta diuen que tancarà aviat. He vist al menú que tenen sopa. Quan entro m'adono que fora millor demanar un aperitiu i prou.
Copa de vi blanc i empanada de tonyina. En vaig trobar un tros d'ou dur i és possible que també hi hagués tonyina però ja se sap que en aquestes empanades, el farcit abunda la ceba.
Sé que l'alberg O Ppino és a prop. Quan surto em crida l'atenció uns seients per a berenar i em dic que aquell edifici era important. Una dona, a peu de la carretera, espera algú.
14:50 Alberg O Pino. És de la Xunta. Després d'haver vist els seients comprovo on és l'alberg. I tal com imaginava, l'edifici singular era aquell alberg O Pino que cercava. El trobo obert i sense ningú dintre. Vull quedar-me aqui igualment. Comprovo la rentadora i l'eixugadora. Són de monedes.
20:20 Cap a les tres, o potser abans, l'encarregada arribà. Era la dona que esperava a peu de carretera. Xarrem una estona. Massa i tot. Deu estar cansada d'escoltar sempre les mateixes històries. Estic sola. Em preparo un tea i amb unes galetes ja en tinc prou. No vull sortir. M'aconsella pujar a l'autobús. Està l'aturador a l'altre costat de la carretera.
20:50 Rentadora. He anat aquest matí a la bugaderia. Si, prefereixo tenir-ho tot enllestit i tota la roba neta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada