La relació que tinc amb els serveis de transport urbà és la de víctima.
Víctima de maltractament.
Quina explicació pot tenir que un conductor et deixi tirada a l'estació de tren argumentant que no és el seu problema però que té ordres de fer fòra a tothom i que si en vols arribar a la teva destinació t'has d'esperar mitja hora o més a què passi l'autobús que va rere seu.
Amb el serveis d'autobusos de Tarragona no es pot contar per a res.
Si tens una feina no saps si passarà a temps, si et deixarà tirada, o simplement et prohibirà pujar.
Si t'estas cinc minuts abans de l'hora oficial no es garantía de que puguis utilizar-ho. L'autobus, aquell dia pot haber passat ja i no haver-se esperat.
O pots estar-te vint-i-cinc minuts tot esperant sota la pluja i després resultar que no pot pujar per que al conductor no li surt dels daxonces deixar-te pujar. I no pujes.
Només hi ha un tipus de persona que pren l'autobús:
qui no té carnet de conduir.
No és de fiar per anar a la feina.
No és de fiar per anar al metge.
No és de fiar per anar a un compromís.
No acaba aquí l'història. M'han cobrat dos cops per un sol trajecte.
