14/10/2018
02:00 h. / 01:00 h. aprox. Alguna cosa em desperta i aprofito per a posar el mòvil a carregar. No hi ha llum. Sortosament tenia a llinterna a mà i per a mi no va significar cap inconvenient. Continuo allitada i dormo.
Pel de matí continuava l'habitación sense llum i fora, al passadis, tampoc hi ha llum. Prenc la decisió de marxar sense l'esmorsar. Em vesteixo amb els pantalons llargs i la camisa grissa. He fet bé de portar una muda sencesa. Pago i són 40 euros. L'hotel continua sense llum i els empleats cerquen espelmes al soterrani. Ni ho pregunto, però si volques esmorsar... no pot ser.
08:45 h. / 07:45 h. Començo a caminar. A la porta de l'Hotel hi ha un parell d'arbres trencats, amb les arrels tretes del terra, testimonis de la força del vent durant la nit.
Encara em queda uns 4 km. fins a trobar-me un altre cop el Camí. Però la carretera està tallada. ¿Què fer? Segurament està tallada per els cotxes pero no per a les persones. Tot i així dubto i em moc.
Tinc l'esperança de que hi hagi un cotxe que es trobi en la mateixa situació que jo i així ha sigut. Un senyor molt amablement m'ha baixat fins a Avelas de Caminho just al Camí. Rere porta unes caixes plenes de pa que va a repartir als restaurant i asadors de la zona.
Al poble tampoc hi ha llum. No hi ha café. Continuo caminant i cap a poc comença a plovisquejar, ara si, ara no, durant una bona estona.
10:00 h. / 09:00 h. Continuo caminant després de fer una aturada menjant galetes i aigua.
10:45 h. /09:00 h. Poroa de Salgueiro
11:45 h. / 10:45 h. Diamond Café. Un meravellòs caféllet i un pa dolç amb nous que em ressucita. 1,70€ totes dures coses.
El camí anava plàcid però monòton perquè m'adentrava en una espècia de polígon industrial enorme. No plou, només uns núvols negres amenaçants. Quan van caure unes gotes vaig intentar refugiar-me sota un sortint, l'entrada d'una discoteca abandonada, el Bar-Lounge Zi. Només instal·lar-me va aparcar davant meu un cotxe. ¿Vigilants? No m'espero per a saber-Ho perque no em quedo per endevinar-ho.
14:30 h. / 13:30 h. Semblava imposible però ja era a tocar d'Agueda. Just després de veure una petita capella amb seients em trobo sobresortint, unes branques de figuera. Hi ha havia unes quantes figues i em vaig tallar quatre. Sec a descansar, les menjo les figues i la poma que encara tenia. Profito per a netejar la part del peu dret que es resenteix del mitjó tot utilitzant una tirita.
Com que feia sol i en un intent desesperat per a que s'eixugues la roba la vaig estendre sobre el seient. No va servir de res. La roba no s'eixuga.
Camí d'Agueda tot anava d'allò més bé. Només que ara resulta que la cama dreta està enfadada amb mi. Es nega a pujar escales i a baixar-les.
Amb el Google Maps vaig arrivar fins l'Alberg. En el últim tram em va fer anar per un altre lloc, un carrer paral·lel i he de recular sobre els meus passos i tornar a la carretera principal.
Trobo Agueda mostrant les restes de la tormenta.
Es tracta d'un alberg amb una petita pensió on et poden oferir habitracions privades. Abans de res he rentat la roba perque hi ha un gran estenedor fora i fa vent.
16:45 h. / 15:45 h. Anada fins el Lidt que és al costat i que obre tots els dies de la setmana. He comprat de tot, fins i tot el que no devia. És idèntic a qualsevol altre Lidt. Idèntic al de Vila-seca. He tornat a l'alberg, m'he estirat. M'he avorrit. He sopat. Dintre, al menjador, grups de viatjers xerrant tranquilament. Jo intento escriure un xic però les taules petites són incòmodes per a escriure. Prop, un grup de cuatre ciclistes entran en una conversa interessant: ¿Quànt coneixem de l'idioma japonès? La conversa acaba aviat. Tothom es retira. Jo també m'he retirat. Quan he anat a recollir la roba encara era molla. No tinc ni unes calces amb les que poder sortir corrent en cas d'un incendi.
Nota: 4 calces són poques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada