dimecres, 22 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 5: Agueda - Albergaria - a - Velha

 





15/10/2018

06:00 h. / 05:00 h.  Fa estona que sento com plou. Només serà durant la nit? El meu instint és aixecar-me i fugir de la situació tan estranya en la que m'he ficat.

08:30 h. / 07:30 h. Continua plovent. Vaig a esmorsar i després recolliré  amb sort. També passaré pel lavabo.

10:00 h. / 09:00 h. Surto de l'alberg. Gairebé tothom ha fet com jo. Esmorsar tard per tal de començar a caminar sense pluja. Als meus costats, penjant d'unes agulles, porto unes calces i uns pantalons. Molls. El camí està senyalitzat però tot el traçat passa per zona rururbana i és més  difícil trobar fites. Amb tot, fins el proper alberg és tot recte i poca dificultat hi ha.




11:00 h. / 10:00 h. Museu Etnogràfic do Vouga. Poc després trobo una bugaderia amb eixugadores. Entro i aprofito per eixugar-ho tot lo moll i treure l'humitat del que vaig guardar encara húmit.

12:15 h. / 11:15 h. Pedaçaes.

13:15 h. / 12:15 h. Aturada en un aturador del bus a Rua da Fiegueia de santa Maria de Lamas.

13:50 h. / 12:50 h. Serem, Inicio.

14:25 h.. / 13:25 h. Bar Casa Leonel. M'aturo per a dinar: cervesa (una canya) més amanida, més vedella amb patates i arròs, tot per 7 €. Continuo per una superpista forestal enmig dels eucaliptus molt pressents a la zona.


17:00 h. / 16:00 h.  Passo per davant de Intermarche, Retrocedeixo i aprofito per anar al lavabo. Practicament ja he entrat a la ciutat albegaria-a-Velha. Trobo fàcilment l'alberg. Estic sola.

Prop d'aquí, anat cap el camí està el mercat. demà esmorsaré allà si no hi ha pegues. He de deixar l'alberg a les 08:30 màxim. No surto a sopar.



Just davant de l'Alberg Rainha D° Teresa aquest gat em diu que fora bo ficar-me en lloc a recer no sigui cas que torni a ploure.

09:05 h. 08:05 h. Podriem dir que he sopat. No vull menjar gran cosa perque tot són galetes i fruits secs. He estat a punt d'entrar en una botiga però no sabia què comprar i m'he temut una coimpra de coses innecesàries. A l'alberg  com que estic sola tot el que toco, obro, remeno, fa un soroll increïble. Fins i tot rascant-me em sembla atronidor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada