23/10/2019
08:00 h. Llanes. M'aixeco bé i descansada. Recullo més aviat que ahir. Es notava que no estava tan atordida. Entro pel meu esmorzar. Només hi sóc jo a la sala comuna.
Començo a caminar. Plou molt. Em plantejo agafar el tren. Quan passo per davant de l'estació m'aturo. Al final continuo caminant. El camí passa per la carretera. Tot i que es veuen senyals indicatius jo continuo per la carretera. Fora del nucli urbà es veuen, de tarda e tard, un senyal confús. Quan ja portava un quart d'hora caminant ja era molla, xopa del tot, cap i peus. Res a perdre, així que continuo caminant i mullant-me. Però em trobo que a la carretera desapareix les voreres i també el vial.
Un parell de vegades passo per megatolls i friso per una alternativa. L'alternativa apareix en un camí prou atractiu com per a que jo ho segueixi. Amb megatolls, un cop o dos.
Arrivo a un nucli urbà. Hi ha un supermercat. Pregunto. M'indica que el camí no arriba fins a la platja, que està inundada. Però el camí passar per una ria, una espècie de monestir i tot veient el mar. Encara estic en Niembro.
11:30 h. Niembro. M'he pres un café en un bar, amb l'excusa de poder anar al water. Un gat dorm plàcidament damunt d'una cadira. Hi tenen brou però estic xopa fins a la samarreta interior. el que necessito es treure'm la roba el més aviat que pugui ser.
En Niembro decideixo que
estic fins els nassos de tanta aigua. Pregunto i m'informen de
que a Posada hi ha una estació.
M'adreço fins a la població i als cinc minuts em recull un taxi.
La vía ferria està tallada.
Ho comento que he estat a punt d'agafar el tren en Llanes. M'informen del fet que, prop, a Posada, hi ha una estació. En realitat el camí també va cap allà. Només al final en 300 m. he de desviar-me.
12:00 h. aprox. En Posada un senyor m'ha indicat on era l'estació. Fins i tot m'ha acompanyat un tram.
A l'estació miro un tren. Fins a les tres no hi ha cap. Desesperació. Un viatger m'indica que venen amb retard. Que el de les 11:30 h. encara no hi havia passat.
12:20 h. Estació de Posada. comprovo si hi ha una bugaderia prop. Si hi ha una pensió. Alguna cosa? El viatger m'indica no sé què d'un taxi. No l'entenc. No sé si és perquè és estranger, perquè parla bable, o simplement perquè la cigarreta que té als llavis fa que se li entengui res.
12:30 h. Apareix un furgoneta. M'indiquen que pugi.
- On vas?
- A Rivadesella - contesto (deu n'hi do com va el cotxe).
- Anem amb retard - em comenta el copilot.
Per la ràdio, des de la centraleta, comenten on hi ha passatgers esperant. També comenten quines carreteres estan tallades, quines estan obertes.És com si fugissim del desastre. Em sembla sentir que les carreteres rere nostre ja no són viables. No m'atreveixo ni a mirar el mòvil. Estic asseguda al seient de darrere, tota xopa, només preocupada per la mulladissa que deixo sobre el seient. Em deixan a la mateixa estació de Rivadesella. Em cobren el preu del billet de tren. No són meravellós els asturians? M'han salvat del bell mig del desastre, de la inundació, i només em cobren el billet de tren.
13:00 h. aprox. Rivadesella. És com si de cop i volta s'hagués de gastar tota l'aigua. M'equivoco de camí. Com no? d'un bar surt un cambrer que em senyala que és a l'inreves. Al Google Maps sembla com si fos una altra cosa.
- Has de passar un pont sobre la ria - em diu.
Albergue Juvenil Roberto Frassinelli. L'he trobat ràpid. Prop hi ha bugaderia.
Tot i que sense carnet d'alberguista no es pot utilitzar, m'admeten com clienta. (tot i que dins del preu va inclòs el preu del carnet). Deixo rere meu un reguer d'aigua que ho embruto tot. Com puc entaforo tot el que necessito i em vaig cap a la bugaderia. Apareixen els amos. Les meves sabatilles de caminar, que tenia intenció ficar-les dins de l'eixugadora, m'he d'abstenir. A més, a més, decideixen fer reformes deixant-me la rentadora aturada ves a saber quanta estona.
Tot ho porto mullat, fins i tot els billets que porto a la cartera. L'amo m'els canvia per diners dels seus. Faig una bugada tot i que sé que la roba no està bruta i després l'eixugo. Però el jersei no s'eixuga. He d'engegar, fins i tot, tres eixugadores.
A la tornada cap a l'Albergue compro uns entrepans que em menjo al soterrani, on és el menjador. Un cop he acabat amb el que he de fer pujo a la sala de l'entrada. Hi ha llum natural i una taula.
El vigilant em busca i em provoca. Hi caic de quatre grapes. Només sóc capaç de frenar-ho quan comença amb els insults personals. Va ser tan desagradable tot plegat que dies més tard encara arrossegava l'enuig i en vaig penjar un comentari negatiu al Google Maps.
Fora del menjador no hi ha taules i jo necessito una taula per a fer les meves annotacions i els meus càlculs. demà continuarà plovent i no em puc arriscar a mullar-me altre cop. M'estic deixant un fortuna en bugaderies. Marxo cap al llit amb por, aquest home patirà un rampell i m'atacarà.
De moment tots els bons records que tenia d'aquest alberg s'han esvaït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada