13/12/2025
´No sçe què fer. És probable que en funció de com m'aixequi prengui la decisió d'anar fins a Vigo. No volia aixecar-me tan aviat aviat. Els dies passats a Portugal m'han deixat al cos el costum d'aixecar-me aviat.
Comprovo els recorreguts. El tram d'avui seria Tui - Redondela. Com que no arribaria a Redondela ja havia decidit dividir en dos Tui - O Porriño - Redondela.
Si vaig a Vigo el que realment faig és substtituir Vigo per O Porriño, perquè la població de després de Vigo és Redondela.
07:00 Tui. Aixecada. Porto estona desperta fent voltes. No em ve de gust aixecar-me perquè el bus passa a les 09:30 h. Intento anar tot lo lenta que puc però els gust van de manera automàtica. Dutxa.
Per fer temps, no pas per gana, em faig un tea i mengo une torrades amb mantequilla. El pa és de motlle industrial i no el vull torrar massa perquè és com de plàstic.
A l'habitació hi eren tres dones i un home. Potser eren quatre dones. Totes quatre eren caminants. L'home, que parlava portugués, no era caminant. Ahir al vespre, mentrestant jo escrivia, es va seure a sopar. La veritat és que estava encuriosida per saber que feia en un alberg de pelegrins un home alt, negre i sense equipatge. Així que li preguntà cap on anava i em va dir que a Vigo. Pel que sembla tenia família allà que li podien ajudar. Un cosí alguna cosa així.
La conversa no va continuar perquè, quan li vaig comentar la possibilitat de pujar al mateix autobús em va dir que ell tenia mitjans propis.
L'única dona que es va adreçar a mi va ser una senyora d'uns 40, asiàtica, que deia parlar anglès i que estava avorridisima. Em digué que portava quatre dies caminant. A mi no em sortien els càlculs però com que sé no ser l'única en utilitzar el transport públic, no insistí en recopilar més informació.
Al vestir-me totes havien marxat. Vaig anar a esmorzar després de vestir-me. Possiblement l'home encara era al llit. Entrada a Bookng i trobar hotel.
08:00 Ja ho tinc tot fet. La parada d'autobús està a cinc minuts caminant. He passat pel lavabo i ja no sé què més fer. No vull quedar-me veient videos i gastar bateria. Encara tinc l'esperança de trobar un lloc obert dels que no surten al Maps camí de la parada de bus.
08:30 Parada bus. És de nit. Nit tancada. És increïble com es nota la hora de diferència amb Tarragona. Hi ha cinc minuts des de l'alberg a la parada. A l'altre costat del carrer hi ha un seient i espero.
Abans de les nou apareix una senyora i s'espera. Anirà a Vigo? Com és que s'espera tan aviat?
09:10 L'home de l'alberg em troba. Va sense equipatge. Em pregunta si vull anar a vigo en Taxi. Em sorprèn la pregunta. No m'importa pagar un taxi però està a punt de passar un autobús. Quina necessitat tinc d'utilitzar un taxi? Li pregunto si ell necessita anar en taxi. Em fa una petició estranya. O sóc jo qui la malinterpreta? No estic segura però diria que em demana que li donés els diners del taxi a ell i que ell m'acompanyaria en un mitjà seu, d'una gent que coneix.
Preferiria no demanar que m'ho torni a explicar i només sóc capaç de respondre que prefereixo anar en autobús a Vigo. I llavor marxa, tot i haver-me ofert a pagar-li l'autobús. Perquè marxa?
Li pregunto a la senyora que hi ha a la parada si va a Vigo. Em diu que si. Va vestida com per anar a la feina i fins i tot porta una petita bossa amb un ampolla d'aigua i una mini-carmanyola. També m'explica el motiu d'estar tan aviat a la parada. I és que, a l'igual que a Portugal, a vegades, arriben abans i igual marxen abans. Tan és que l'hora oficial sigui a dos quarts de deu. S'havia trobat un parell de cops que passaven a les nou.
09:20 Bus. Ves per on avui era un d'aquests dies.
10:06 No només ha passat abans per la parada sino que l'arribada a Vigo era a les 10:30 i, si no fos pel transit, a le 10 ja estava baixant de l'autobús.
L'estació d'autobusos tenen com petites subseccions i des de on para fins a l'hotel no hi ni 10 minutos. Quan he entrat a l'hotel encara hi havia gent esperant per a poder entrar a la sala d'esmorzars. Abans de necessitin explicar-me res els dic que només necessito deixar la motxilla.
10:30 Vigo. Cafeteria Santa Fartura. No he entrat perquè tingués massa gana. Anava al Panda Boheme, molt a prop de l'hotel i aquest lloc era tot just al costat. En el camí havia trobat d'altres locals però no em van agradar. Aquest era l'últim local abans d'entrar a la papereria.
Un café llet 2,60. A Portugal és el preu d'un bon esmorzar. Fins a 5,40 em rollo de canela que sembla xicle.
- Vols toppins'
- No, por favor.
Això només ja em deia quan de dolent devia ser.
11:00 aprox. Papereria Panda Boheme. M'estic una bona estona. No vull comprar res. Només comprovo les agendes que m'agraden molt. Només que jo ja els havia comprat la que volia.
Trobo genials les de pàgina/dia tant la mini com la normal però no tinc una vida tan estressada. I fa temps que em faig adonar que no m'acaba d'agradar convertir l'agenda en un diari. Surto de la zona de les agendes i intento trobar un autoregal i alguna cosa per a la Roser. M'agraden molt les llibretes per a pintar. Tenen com uns DIN-A-4 i uns targeters. No és pintar amb número ni és zentage.
Són uns petits esbossos, subtils. Em quedo amb ganes d'emportar-me dos o tres. Miro les plomes però tinc les Pilot encara a casa. Completo la bossa de la compra amb xuxes per a mi i per a Roser. Gairebé no pesa i espero no facin nosa a la motxilla.
Quan surto em trobo amb el super-carrer principal comercial, a vesar de gent. Entro en un parell de botigues. Fins i tot en un Occitanne on em tempta un parell de productes i aconsegueixo sortir sense res. Tants dies a Portugal dinant a quarts d'una (aquí quarts de dos) cap a l'una ja tenia gana. Em a la part antiga, a un lloc anomenat Hiroki Sushi Bar que pago amb targeta. Un xic car. I em sorpren que entrin tants espanyols perquè la gerent només parla anglès. Un xic car.
A la mateixa porta veig unes enganxines del Camí així que torno i els demano un segell. Ja tinc el segon segell del dia. Amb l'hotel en tindré les dues. Torno a l'Hotel directe.
15:00 Hotel Celta. Habitació amb llit doble i un lavabo gegantí. i hi ha taula d'escriptori que és d'agrair.
17:45 M'adono que una cosa que volia fer i no ho he fet és comprar els billets de tren pel 22. Miro el Maps i m'envia dret a un centre comercial fabricat damunt del que debia ser una estació de tren. Estan allà, tot ple de gent a vesar, em trobo que he d'anar al lavabo.
18:00 Els lavabos s'anomenen "La movia" i intenten emular l'estil dels anys 80 amb música de llavor, unes lletres en neó. Qui té tanta enyorança?
Hi ha una altra estació, més prop de l'aigua. El desnivell està sol·lucionat amb un parell d'ascensor. Hi ha una bona cua per a poder-los utilitzar. Realment a Vigo hi ha un munt de pujades vagis on vagis. Arribo a l'estació. És petita. Hi ha una finestreta oberta on venen billets. Compro els billets i són caríssim.s He d'anar primer a Madrid i des d'allà a Tarragona.
Em fa una oferta però el temps a Madrid és massa curt: una hora i quart. Les estacions estan impossibles totes dues, Per anar d'un lloc a l'altre cal fer una veritable ginkana sobre forats i caminar per passadissos imposibles. Em fa una altra oferta. És molt més tard però el temps a Madrid és més llarg. Dos hores i mitja. Si arriba tard hi ha marge. Dinaré tard a Madrid.
La tornada cap a l'Hotel ha sigut més fàcil. Abans d'entrar he anat al super prop d'aquí. Aigua i bossetes de maionesa per si de cas torno a demanar amanida.
19:00 Supermercat Família. busco alguna cosa per a la set. Només trobo aigua. Ja em va bé. Pujo a l'habitació i escric. Hi ha un autobús fins a Chapela. És la meitat del Camí. Cap allà que hi vaig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada