diumenge, 7 de setembre del 2025

2022 de Ribadeo a Santiago dia 15: Ponte de Ferreires - Lavacolla

 




04/05/2022


07:00 Ponte de Ferreires. Pipi. 

07:30 Sona del despertador .

07:50 Surto de l'Alberg. 







08:30 Taberna Ofraco Ecerea. De lluny que sento música celta. Com no entrar? Una empanada amb molt bon aspecte crida des de dins de l'expositor.  Café llet i empanada. La xerrada ha sigut agradable. I ha resultat que m'he tornat seguidora d'aquest lloc.  Després  he continuat. La veritat no  reconeixia el paisatge ni els locals.

09:40 Pero jo necessitava passar pel lavabo altre cop. I he tallat per la carretera  a fi d'arribar a un bar de carretera. 

10:30 Pensió Bar de carretera O Mesón. He entrat directament al lavabo i per poc que m'estello als graons de l'entrada. Quan sortia del lavabo hi era la mestressa. Resulta que el Bar encara no era obert.  Tot i així m'ha servit un tallat i he demanat un croissant. Després he continuat per la carretera i aviat m'he trobat el camí. 




12:05 La jornada l'espero llarga i és per això que sé que he de seure cada cop que pugui. Bar San Yago, molt coquetó i ple a vesar de tota la penya que he trobat pel camí. El gran ceop, la gran diferència entre el Camí del Nord i aquest tram del Camí Francés es la quantitat de gent i els nous models de caminants, des dels "Kumaia" a les parelles que fan el Camí per trams. 








12:20 Passo per davant de l'Alberg de la Xunta a Santa Irene. Sembla tancat i podria ser que és perquè és massa aviat.  En  pocs metres em trobo l'aberració amb música que un dels albergs de O Pedrouzo manté molestant a tothom.  Faig un video i em penso  registrar al Gronze només per a poder-lo denunciar. 

És migdia. decideixo dinar. El panorama és desolador. Regetton dins els restaurants per molt fina que sigui la carta o el  menú,  como que no.  13:20 Estic al bell mig de la localitat. Continuo caminant per el voral i començo a témer que finalment em surti i no hagi dinat.

Entro en el bar O Pedrouzo, molt valorat al Maps. És un asador. Mala idea, molt mala idea. No em menjo la meitat  del que m'han donat. 

Surto, fa molta calor. Abans de començar a caminar passa una noia gòtica. 

- Què guapa! - penso.
- Vas molt guapa!! - li crido.
- Gràcies - respon ella.




15:30 Bar-Hotel-Alberg Amenal. Una terrassa agradable i molt amables les cambreres. Continuo amb el Camí, que no fa baixada. M'havia semblat que el Camí seria més pla però no ha sigut així, i tot em sembla pujada.

Arribo El Gir de l'aeroport. Trobo paradeta, com sempre ha sigut així. No tenen fruita. Però com no tenir-ne una paradeta amb fruita amb el calor que fa!.  O potser és que ja és molt tard i han marxat).

Xerro amb l'encarregat de la parada. Li compro una enganxina en forma de fletxa , que es possible que tingui a casa i uns quants penjols amb forma de cloïssa.

Li regalo una polsera i després de fer uns passos torno.

- Voldrà una polsera la seva companya?

Al final li regalo la bossa sencera.




17:50 Asseguda en un voral, a l'altre costat de l'aeroport. No puc caminar. Els peus em bullen. Intento descansar cada cop que puc. Poc a poc, tan poc a poc que sembla que reculo. Continuo amb l'esperança de que els  peus es donin per vençits. Em bullen i em fan mal. 

Sóc damunt un "tocon" desesperada. Una senyora sabia passa i em pregunta:

- Tens d'altres sabates?
- Si però son chancles.
- Tan és, si no pots caminar amb els que portes. 

I així ho faig. Em fan mal els peus però ja no em bullen. I ara tinc l'esperança d'arribar a l'alberg abans de mitja nit.







Finalment arribo. Encara no entenc  com ho he fet. Dutxada i amb la roba rentant-se en fico al llit per tenir els peus en alt. Quan finalment m'adono de que encara no he sopat i no he anotat el diari ja tothom és al llit.

22:00 Lavacolla. Sopant. Després em vaig quedar una bona estona. Ja tothom era al llit i jo encara no m'havia rentat les dents. Els lavabos tenen els llums que s'encenen amb el moviment i els murs són de vidre, amb lo que cada cop que vas al lavabo tot el dormitori s'il·lumina. 

 Volia recollir els estris però cada moviment se sent com tro en el silenci d'un dormitori amb tothom dormint. M'enllito. Tot i així, segurament algú va maleir que jo m'allités tan tard. 




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada