11/04/2023
07:15 Sona el despertador però l'apago de seguida. Hi ha gent aixecada i gent que no.
07:30 M'aixeco. No trigo tant només que quan surto al carrer no sé cap on he d'anar i què fer. Segueixo les instruccions del Gronze i cerco el carrer on començar tot.
Tot just en una plaça hi ha una cafeteria i m'aturo. Necesito un segell. A l'Alberg m'havia pres un café, per fer temps, per si els budells es movien. I no es van moure. I ara resulta que si es volen moure. Café llet sense croissants que encara s'està fent.
08:55 Surto de la cafeteria i començo la pujada, sino-xano. Un cop s'acaba el poble ja no hi ha pujades però no acabo d'entendre com es que camino tan lenta.
09:50 Bruña.
10:40 A Modia. Hem passat per prats i per agradables plantacions d'eucaliptus que es feien notar l'olor. Quan estaba en la rotonda comprovant per on anava el camí: una rotonda del que hauria sigut un barri de les afores però que amb la crisi, la que sigui s'ha quedat a mig fer. Com deia, quan estaba en la rotonda, uns senyors d'un cotxe em diuen que només cal creuar el de vianants i que és allà. si no m'haguessin indicat per on passava el camí jo hagues consultat el Google Maps i preguntant com anar hagués sigut necessari continuar per les agradables voreres de l'urbanització i en un tres i no res hagués arribat a Miño.
Però cocm que m'havien dit per on passava el Camí calia seguit les instruccions. Vet aguí que quan el viarany es bifurcava i no hi ha cap instrucció que digues quins dels dos és vàlid.
I vet aqui que jo agafo el que no toca. Un viarany que ressegueix un rierol i que, quan jo no puc més l'única opció que tinc, bruta de fang i molt més que enfadada, es tornar on era. Resulta que que el camí si que entra al costat del camp de golf, però només el bordeja durant uns 10 metres. No te res a veure amb el "green" ni amb els forats, ni res.
Això és el que diu Gronze:
"Al final cruzamos un paso de peatones junto a una rotonda, superamos una cancela y accedemos al campo de golf, en un tramo muy bonito.
4,4 Campo de golf. Tras un breve recorrido entre algunos de sus hoyos, greens y bunkers, cruzamos un puente sobre la autopista AP-9, donde hay otra cancela; seguimos a la derecha por una pista forestal en paralelo a la autopista, que tras 400 metros gira a la izquierda y se interna en el bosque de eucaliptos, de nuevo en fuerte subida. Al cabo de 800 metros salimos a una carretera local y por ella llegamos al núcleo de Viadeiro."
Així que torno on era, al pas de vianants i ho faig a través del camp de golf. Aconsegueixo trobar la sortida del Camps de golf però ja estic cansada, hiperventilada i he perdut una hora i mitja. He passat entre els treballadors del camps de golf, per davant de la seu social i l'estupor d'un parell de socis que no acabaven d'entendre què passava.
Un cop on era, continuo per aquella avinguda, nova de trinca, i tot seguint les instruccions del Google Maps, no gaire precises tampoc, arribo a Miño. L'avinguda té a l'esquerra el camp de golf i a la dreta les cases a mig construir víctimes de l'última crisi econòmica.
13:00 Miño. Tinc gana i vull seure. Ja no puc més.
13:25 Miño. Bar-Restaurant Garcelo. Pel camí havia fet unes fotos precioses. Els peus ja no em responen. M'he assegut sempre que he pogut, feta un nyap abans de migdia. Encara que era d'hora al restaurant començava a haver moviment. No podia ni pensar així que he trigat en demanar per dinar: amanida de pasta i llucets amb patates bullides.
14:45 Miño. Surto del restaurant. La tarda ha sigut brutal. Aquest cop no m'he perdut. Tan de bo. He sigut tots les fites, fil per randa. Quan al "Ponte do Porco" hauria d'haver continuat per la carretera. I, potser més endavant, haver continuat pel Camí.
Però no. He seguit les fites, una per una, ara una pujada, ara una altra pujada. Ara passo per un pont de pedra. Ves per on, tot aquest drama per un pont de pedra. i després torna al Camí, a la carretera, a poc més de 100 metres del Pont do Porco. Una bona caminata per a no res.
No sé quina hora era. M'ha costat horrors avançar, adolorida. Els peus no em responen. Em troba un cavall que em deixa marxar. El cavall em segueix i s'endinsa a la carretera, on els cotxes. Torno a on l'he trobat i m'espero. Li regalo les meves galetes. Finalment he tingut que esperar a que trobes quelcom més interessant a fer.
20:00 Betanzos. No aconsegueixo avançar. Truco per telèfon als albergs de la guia. Cap ni un contesta. Ja és de nit i no trobo lloc on dormir.
Mes tard. em sembla que aquest alberg on sóc ara ni tan sols es menciona enlloc. He recorregut la ciutat sencera i quan he arribat a l'alberg ja eren passades les nou. Tot s'ha fet per telèfon: foto del DNI, bizum i tot. Bronca del responsable per arriscar-me a arribar tan tard.
Estava tan cansada que quan he posat la rentadora ni tan sols he sabut programar-la. Ara he anat a recollir-la per a l'eixugadora i m'espero. És tard i els companys dormen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada