30/04/2022
07:00 Miraz. Faig el pipi. És com un ritual que m'aixeca pel de matí.
07:50 Motxilla preparada. Miro si em deixo alguna cosa però no hi veig res. Com que no vull quedar-me més estona que la necessària només que saludo i marxo. Però, oh! havia preparat un esmorzar per a mi.
Estaven tots tres asseguts del costat, com en un tribunal, i la taula per a mi, com en un aparador. Què volen de mi aquesta gent? Surto del lloc i ni tan sols em molesto en fer fotografies. Continuo pel camí i arribo a l'altura del poble on és O Abrigo, l'alberg on hauria d'haver passat la nit.
Demano caféllet. Me'l ofereix dels grans i accepto encantada. També m'ofereix una torrada de pa amb tomaca. M'ho menjo ab plaer. He intentat trobar aquestes capsules de tomaca triturat a Tarragona. Però no he sigut capaç de trobar-los. En aquestes que mentrestant estic esmorzant va una de les senyores de l'alberg a donar-me la funda del mòvil que m'havia deixat. Quina sort que estès esmorzant a O Abrigo.
08:55 Surto del bar O ABrigo i passo per diferents zones rocoses, amb matolls. Panteixo. Em sento com Jane Eyre quan fugia de les noces fallides. Arreu hi ha boira. No gaire espesa però em venen ganes de fotografiar un cop i un altre els arbres solitaris que es presenten.
10:30 Sol espaterrant. Ja ha marxat la boira. Ja noto la coïssor a les cames , per darrere. Hauria d'haver agafat els pantalons llargs.
12:40 A Roxina. Em poden les ganes de beure, d'anar al lavabo i sobretot de seure. M'estic xerrant amb la mestressa i deriva la conversació cap als caminants que acaronen els gossos i com aquests segueixen els caminants fins a un punt que ja no saben tornar a casa. I de com aquest costum s'ha convertit en un veritable malson per a alguns perquè perden el seu gos més estimat i el més car.
Tenia intenció que quedar-me però no em venia de gust. Un cop fora, a la motxilla li va donar per desmanegar-se cada cop que la posava. És com si la motxilla em demanés que em quedés allà. A pocs metres, no arriba ni un kilometre, hi ha l'Alberg de la Xunta A Cabana.
És un edifici petitó, com prefabricat, amb dos o tres mòduls, i una garita a l'entrada on és l'hostaler. Cometo l'errada de no canviar-me i dir-li que ja xerrarem més tard però com que venia d'un alberg on els hostalers no deien res i només que e miraven recelosos, cedeixo i xerro que te xerraràs amb l'hostaler.
18:30 A Cabana. Decideixo dinar. Encara hi ha uns fideus d'arròs del Manolo i m'ho faig. Això i fruits secs. Em dutxo. Li demano que m'obri el quartet de la rentadora. Tot això ho hauria d'haver fet només arribar i ara és tardíssim quan començo, tot i que fa calor i fa sol, no m'arrisco i utilitzo l'eixugadora. Em sap greu per l'hostaler que ha de quedar-se fins l'eixugadora finalitza però m'és necessari . La roba de seguida agafa una fortor terrible encara que jo vulgui dir que la gent no ho nota, jo si que ho noto.
19:20 Preparo el sopar. En realitat és un tea amb fruits secs.
21:00 Em retiro de la cuina. No m'abelleix estar-me allà amb els pantalons curts del pijama. Mentrestant es rentava la roba estava en calces. Això de que les úniques taules d'un alberg estiguin en llocs tan exposats no m'agrada gens.
M'adreço cap a l'oficina per a dir-li que em retiro i em trobo que està ocupat atenent a dos noietes. Cerquen intimitat i no els agrada que jo hi sigui en la mateixa habitació. Últimament m'he convertit en la bruixa del conte. Em comenten que la jornada havia sigut llarga però també havien sortit tard. Necessiten rentar roba. Afortunadament el lavabo de les noies disposa d'un eixuga-tovalloles, que la seva funció la mar de bé .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada