25/04/2022
08:00 Mondoñedo. El despertador ha sonat però no l'he fet cas. He esperat a que els companys d'habitació marxessin a fi de fer les meves coses d'una manera tranquil·la.
Quan faig les coses d'una manera tranquil·la sense haver d'esperar a que surtin del lavabo per a jo poder entrar i així canviar-me tot flueix i no trigo gens en sortir de l'alberg.
09:00 Mondoñedo. Esmorzant al bar Montero, caféllet i cock de iogurt. No hauria d'haver-me aturat perquè vollia tenir l'oportunitat d'esmorzar a la plaça, davant de la Catedral. Mentrestant, l'encarregada va haver de sortir el tema del "Camí" perfecte perquè a les guies l'Hotel és fora del Camí i sovint els caminants intenten tornar a on s'haurien desviat. Ella l'explica que del que s'han de preocupar és de trobar la catedral, que d'allà surten els dos camins que hi ha, l'antic i l'oficial. Ara sóc jo qui seguint les instruccions que he escoltar camino cap el centre de Mondoñedo.
Trobo molta casa en venta. Diguem-ne que és el mateix ambient depriment que hi ha a tot arreu. Em preguntava perquè l'havia dit que a l'encarregada quan m'ha suggerit que demanes un transport per a la motxilla. El coi de motxilla pesa moltíssim i encara no he necessitat el menjar tot i que, encara que era bo, ja hagués preferit el meu tea amb un parell de galetes. Definitivament m'agrada més esmorzar després d'una hora d'haver sortit de l'alberg.
09:50 Surto de Mondoñedo pel camí antic anomenat "complementario". Tot fa pujada. Començo a penedir-me de no haver enviat la motxilla a banda. Hi ha moltíssima gent. I tots em passen. És el pes. Em pensava que ho suportaria però és clar que no puc amb ell.
asso per El Vilar que pràcticament és una casa de colònies. Però abans havia estat a O Bisonte, una caseta rural que acull pelegrins per donatiu. O sigui que s'acaben de mudar i l'ha agafat el Covid tot just que començava.
Em diu que va treballar d'antropòloga a Sud-américa i que de tornada a Espanya va decidir quedar-se al Camí de Santiago que emana una sensibilitat amb arrels profundes.
M'encanta la seva pintura. Em mostra com està dissenyant una baralla de cartes de tarot amb els seus arcans relacionats amb la mitología galega. També em mostra la casa tot i anar atrafegada i no s'entreté més. La seva pintura en acrílic i encàustica li trobo una inspiració fauvista. No arriba al naif. Em sorprèn que sigui així perquè a sud-américa el naïf ho impregna tot, fins i tot els gustos artístics.
M'alegro que hagi agafat el camí fàcil. És complicat pintar realisme sense intentar fotografiar-ho. M'ensenya els seus quadres d'encàustica dels que està molt orgullosa. Jo els trobo foscos. L'encàustica ja no té això, afegeix un matís tenebrós a les obres. Però ella està orgullosa i és raonable ja que l'encàustica té una dificultat afegida: la dificultat de rectificar i que quedi bé.
11:10 Surto de O Bisonte.
11:50 Paadin.
12:00 Aturada per a treure'm el jersei.
12:20 O Vilar. Està tancat. Fins maig no obren.
14:35 Lousada. M'aturo en un desnivell d'un carrer. L'únic lloc que sembla un seient en tot el poblet. Al Gronze parla d'una font però estar amagada. Poc després arriba un senyor llarguerut i es fabrica un seient amb les peces d'una escala. Sembla con si menjes fruits secs. Jo també ho faig.
Poc després arriben dues velles figures masculines. Són francesos. Han coincidit amb el senyor llarguerut que encara no sé d'on és. La veritat és que no m'interessa. He de reconèixer que tot voler escriure un llibre de viatges com cal sóc poc curiosa. Els senyor francesos aprofiten que jo marxo per a seure on jo hi era. Com que vaig tan poc a poc de seguida m'avancen.
Quan tots tres han passat em fico en una d'aquestes entrades que amb sort trobes al bos i faig pipi. La sortida de Lousada és empinada i els peus ja no em responen. No sé com arribo. Tot just que s'acaba la pujada et trobes prop, a tocar d'una creïlla de carretera. Al devant hi ha una estació de servei i al costat un bar. Allà que hi vaig. I és que he de passar pel lavabo.
Estic assedegada i em ve de gust una canya. Demano també una ració d'empanada. No és gaire bona però et treu la gana.
16:20 Dinant a Repsol - El rei de les tartes. Com que ja hi era, perquè no? Una ració de tarta, plis. La típica de Mondoñedo, amb una bona tarta d'atmella, amb farcit de cabell d'àngel de dos dit de gruixut, guarnit amb fruits secs i fruita confitada i per afer bonic unes tires de pasta de full.
17:50 Torno a estar sobre el Camí. Eltalla la carretera que va a Abadin i abans de proseguir per el Camí em pregunto si faria bé seguint la carretera en comptes d'anar pel Camí amb les seves pujades i baixades.
El moviment no m'escau i el menjar decideix passejar-se per l'esòfag després d'haver estat a l'estómac. La carretera proporciona regularitat, no és xula, però em permet caminar sense gaire aturades.
18:50 Passo per damunt del riu Gontan. Ja falta menys. Consulto constantment el Maps i com una criatura pregunto:
- Quan falta?
Arribo a Abadin i tot just on vaig és al final del poble. l'Alberg on vull anar sembla en obres. Em quedo palplantada davant del Bar-Restaurant i poc després l'encarregat sur. Li demano una habitació en la pensió perquè necessito dormir.
19:40 Abadin. Estic ya a l'habitació. No hagués aguantat cinc minuts més caminant. Dutxa i em repenso de baixar a sopar, pero he de baixar a adobar els paper. Com puc em vesteixo i com que he dinat tard i no m'escau no vull sopar. Un cop abaix no he sabut dir-li que no i he cedit.
21:00 Entro en el menjador. Sopa de verdures, lluç arrebossat molt bo, vi i gasosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada