28/04/2022
Però que malament que he dormit. Els dos kilometres que hi ha fins al poble em serviràn per voler anar al lavabo.
08:05 Surto de l'alberg. Fa fred. Això m'ajuda a arribar. Entro en la cafeteria Katay. Demano un cafellet i em serveixen un tallat. L'acompanyo amb una napolitana de xocolata. Hi ha poc xocolata. Millor. No em venia de gust empastifar-me.
Com que ja he fet el que volia continuo cap a l'oest tot seguint les instruccions que hi surt al Gronze.
08:55 Torno a estar al Camí. Hi ha boira i fotografio el que puc, sense pretensions, ja que la càmara per els paisatges no és l'ideal. Surten bé.
Surto de Villalba. Sembla mentida aquests poblets que aparenten ser aldees però exerceixen com autèntiques capitals.
10:15 M'aturo a la població de després del ponte Rodriquez on dos homes xerren tranquil·lament. El que està assegut acarona dos gats joves, un mascle i una femella que dormiten damunt seu plàcidament. El mascle, amb tanta atenció, reclama del mestre un xic més d'explusivitat.
10:48 Entre a Gavón. Ara ha començat un espai on no trobo les fites característiques. Cap fletxa, cap dibuix, res. Llegeixo les instruccions del Gronze i em diu que torni a passar per l'A8. De debó? I quan he passat el primer cop?
He vist algunes taques blanques. Són restes de neu? Ha nevat durant la nit?
Després de creuar el pont damunt de la A( m'espero a que la inspiració em guii la pista paral·lela a l'A8 o una que ho sembla de paral·lela. La pista hi ve en forma de pagès que em diu per haig de continuar. I continuo. He llegit al Gronze sobre aquesta pinta paral·lela a l'autovia. Però no acabo d'entendre durant quan de temps és i fins on.
Després de passar per sota d'una carretera, un forat fangós, amb unes fanguetes relliscoses que em fa patir, aviat un altre pagès en que per allà no hi és. Com que no?
Em diu que torni enrere, que ell m'espera a l'altre costat del túnel fangós i fosc i que ja veuré com m'estalvia molt de camí.
11:10 Ja he sigut atesa dos cops. M'explica que allò blanc que hi ha als vorals dels camins i en els forats foscos i fondos del bosc és calamarsa, de la tormenta d'ahir a la tarda, la tormenta que m'obliga a aixuplugar-me en l'alberg que no volia.
Efectivament, el camí és una pista paral·lela a l'A8, la pista de servei. Ña segueixo i m'adono que encara no he sortir de Villalba, com aquell qui diu i que hauré de fer alguna cosa. Peró per ara tot va bé i no hi ha pujades pronunciades ni pendents relliscoses. Aviat les sabates, de caminar damunt l'herba s'han netejat i tot sembla anar d'allò més bé.
12:10 A l'altre costat de la carretera San Xoan de Alba amb la seva bonica església. Al costat el cementiri tot ple de pinacles neogòtics, molt elaborats. Aviat em trobo una fita característica. És mmigdia i vull passar pel lavabo.
12:20 Bar Carcudo. Demano una canya. Faig una entrada a l'instagram i acabo de contestar a través del wassapp els dubtes sobre la publicació de quadres.
M'he troga que la Gala, com que no li penjava els quadres, m'ha començat a cridar l'atenció. No he volgut contestar-li a ella de mala maneres perquè ja vaig dir al wassapp que estaria un temps fora. No sé en quin idioma parlo perquè fins i tot l'Insa m'ha enviat unes fotos. Coi. No he dit que no puc publicar res? En quin idioma s'ha de dir?
Afortunadament al bar estic d'allò més bé, amb la meva canya i les meves tapes. Li pregunto al del bar si s'havia trobat tot estant allà algú que hagués demanat un taxi per arribar fins a Baamonde. Em diu que si, que s'havia trobat i que si volia trucar-ho ara. Li dic:
- No, abans dinar.
I així ho he fet. Amanida d'estiu i salmó, un bon tall, amb patata bullida, no frita. No he volgut demanar postres. Un cop he pagat m'ha demanat un tai i com que venia de Villalba en un tres i no res ja hi era.
El taxista m'ha explicat una història extraordinària, vorejant els contes de fades. Resulta que fa uns anys Bar-Restaurant Cascudo es va fer famós perquè hi ha tocar la loteria i va ser molt repartida. Però quan hi ha premis hi ha coses estranyes: una senyora que li va demanar que li guardés dos dècims no els va pagar. La loteria té normes estranyes i una, potser la més important, és que sense pagar no hi ha loteria. Que no es fia, vaja. Peró quan es va saber que havia tocat la senyora si que va aparèixer i l'amo, més que bo, li abonar el premi.
També va explicar com l'antiga núvia tenia per costum el comprar un dècim a mitges amb una amiga. Aquell any l'amiga va dir que en tenia prou amb la loteria que havia comprar aquell any i que no volia més. Però quan va tocar el premi la núvia li va donar la meitat a l'amiga.
El taxita em comentava que ell, client habitual d'aquests bars de carretera no sabia aquí en venien i que no va comprar. La vida es estranya. Una història magnífica de com la bona gent, en temps estranys, brilla amb llum pròpia.
15:30 Baamonde. Albergue de la Xunta. L'edifici és bonic. A la primera planta on són els llits el terra és un entarimat que grinyola cada cop que camines, no importa com d'acurat que ho facis. M'instal·lo al meu catre i intento posar els peus en alt. Hi ha un munt d'alemanys. Potser tots.
Una senyora crida com si la noieta amb que manté la conversació fos sorda. Tot i la quantitat de llits, només hi ha quatre dutxes. Només dos per sexe? I en el menjador, a la planta baixa, no hi ha cap endoll que em permeti carregar la bateria externa. Tots els sorolls se senten amplificats.
A les sis surto a comprar paper higiènic i mocadors de paper. M'he quedat sense un pot de sabó i encara no estic més que començant la ruta. Un xic més endavant està el quilomètre 101. Baamonde és com Sàrria, només que al Camí del Nord.
He rentat la roba com he pogut i gairebé està que la puc entrar i estendre-la en l'estenedor que m'he fabricat amb la corda i la llitera. Ni tan sols és de nit i ja hi són tots al llit. Em prenc un tea i l'antiinflamatori. Enca no són les nou. A aquest pas m'allitaré quan ho fa el Manolo, amb les gallines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada