07/05/2022
07:30 Santiago de Compostel·la. Sona el despertador. Últimament em trobo que, abans de fer un viatge, sóc capaç de dormir. Com que ja tenia tot recollit, xancles i tot, només cal vestir-se i anar cap a l'Estació. Em preocupa el mòvil. Anit vaig deixar que sones un video massa llarg i m'ha deixat el mòvil d'aquella manera.
07:55 Ni m'ho plantejo i vaig directament a la cafeteria. Caféllet del grans i un croissant parisenc farcit de pernil dolç i formatge. Com que no hi ha cua no cal esperar i abans m'atenen, abans em sec i abans em cruspeixo l'esmorzar.
M'estic uns minutos més, per no començar a passejar per l'estació, fins que anuncien que l'escaner dels equipatges ja estan enllestits. Afortunadament hi ha ascensor i escalera mecànica, perquè aquest cop, baixar escales, continúa fent-me molta por.
El tren surt puntual i en menys de mitja hora hauriem d'estar a Ourense. De mitja hora res de res. No és que el tren hi vaig lent, és que no pot correr més. Quan arriben a Ourense, un parell d'empleats, amb cartells, dirigeixen el ramat de passatgers amb l'eficiència d'un gos d'atura.
09:30 El tren surt de l'estació d'Ourense. Són més de vint minuts de retard. Sincerament m'és igual. M'espera un llarg viatge i tan sols desitjo seure còmodament.
De còmoda estic i afortunada. No he de competir amb cap altre passatger per l'espai de les meves cames. Em quedo adormida una bona estona. Internet no va amb tants de túnels que hi ha a les muntanyes de León i contemplar el paisatge ja no m'abelleix. No prou com per adormir-me i possiblement bavejar.
A l'alçada de León un matrimoni reclama els seients que jo ocupo. Em sembla que van pujar a Astorga i llavors, amb mi molt adormida, els vaig dir que aquells seients eren meus. Però resulta que no, que l'equivocada sóc jo. L'home s'ofereix amb la motxilla. Em nego. Només són tres metres. Vaig al meu seient i em torno a quedar adormida. Sóc patètica.
L'entrepà que ahir vaig berenar-sopar hauria d'haver-ho guardar per a aquest viatge. No és la gana la que em fa penedir-me d'haver-me cruspit l'entrepà quan no tocava, és l'avorriment. Tot i haver sortit de les muntanyes, internet continua sense anar. No puc mirar cap aplicació.
A la bossa porto aigua, un plàtan, patates fregides i galetes. Ataco les galetes i continuo amb el plàtan, que encara estava blanc. Ja no tinc més gana. Quin avorriment! La bateria del mòvil es gasta de només intentar trobar un sic de senyal.
Encara anem per Burgos? M'he de recordar que fins a les nou del vespre el tren no arriba a Tarragona i que no té sentit controlar quan passa o deixa de passar el tren per les estacions.
20:30 Sortin de l'estació de Lleida. No sé quan queda fins a l'estació del Camp. Tinc la sensació que el tren no va amb retard.
20:55 Estació del Camp. Tarragona. Avanço per l'andana cap a la Sortida. Sé que no agafaré l'autobús de les 21 h. però he d'esperar que surti del tren el mogollón de penya que surt del tren abans de trobar-me atrapada en mig de viatgers i esperadors.
El Manolo s'espera tot just a la porta del vestíbul. He fet ben fet de no entretenir-me en l'andana. Sense embussos podem sortir còmodament. I ja hi som a casa, amb els veïns sorollosos i la Kira estimant-me molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada