29/04/2022
08:00 Baamonde. Ha sonat el despertador quan jo m'estaba vestint. He esperat a que tothom hagués marxat per a fer les meves coses. No ha sigut tan lent com ho podria semblar que tot estigui disseminat a la llitera de dalt. Però anit, a l'allitar-me tothom estava dormint o feia veure que dormia.
08:15 Al costat mateix de l'Alberg hi ha una cafeteria. He entrat perquè no volia esperar a que el meu cos despertes per anar-hi al lavabo. He demanat un caféllet i m'han servit un tallat. A la benzinera havia demanat un tallat i em van servir un café. Una altra terra, uns altres costums. Tenia a mà el paquet de les galetes i he agafat una. És com si fos la dosi.
Aviat em trobo el senyal del quilòmetre 99,999, L'he fet unes fotos però s'hi veu res. A la ciutat no es notava però un cop deixes enrere els últims edificis la boira ho envaeix tot. Un dels companys de l'alberg em comenta que es quedarà a Miraz perquè la jornada d'ahir de 20 km. l'havia deixat caldo. Jo li dic que aniré fins al primer albergue i prou. El camí va per la carretera, tot un tram. Als tres quilòmetres ja es fica en el bosc.
09:20 Tiro cap l'esquerra i passo per damunt d'un pas a nivell, òbviament no controlar, però sense perill. Després hi ve un pont antic. Aviat un bosc dins de parcel·les delimitades per els murs fets amb chantas, que són uns menhirs clavats a terra. En realitat són lloses clavades en vertical, dotant a tot el conjunt d'un aspecte mític
09:30 L'edifici de planta de creu grega tot ple de verdet, entremig dels arbres, triga en dir-nos de que es tracta. És una capella, la de sant Albert.
El bosc continua i continua sense fi, amb les parcel·les delimitades per aquestes construccions de pedra tan fora del temps.
10:25 Finalment arribo a la bifurcació. Aquí s'ha de decidir. Uns alemanys que m'havien avançat durant el bosc són asseguts en unes pedrotes, les úniques que ofereixen aquesta funció. Xarrem una miqueta i em diuen que ells aniran pel camí del dalt, el del nord més curt. Jo els dic, i sembla entendre'm que aniré pel camí del sud, i que el dividiré en dos o tres jornades.
No s'aixequen de les pedrotes. Així que opto per continuar caminant. Adéu i bon vent i barca nova. Comença a sortir el sol i pica. La part posterior de les cames bullen. Em sorprèn perquè no recordo que pequés el sol per darrera.
11:30 Raposeira.
12:00 La variant per entrar al refugi-alberg Witeriais. quin sentit té que em fiqui en una casa rural tan aviat? Potser em perdo una preciosa casa com O Xistral. Però potser un altre any. Més endavant, quan encara estava dubtant d'haver pres la decisió adequada hi ha unes cases i en uns graons que em menjo el que queda dels fruits secs.
També aprofito per a ficar-me crema a les parts de darrere de les cames. Prop estan tallant arbres i se sent la motosierra retronar per tota la vall.
13:10 Una preciosa àrea de descans em dona l'oportunitat de seure uns minuts. Miro el mòbil i prop hi ha un restaurant. Tindré tanta sort sempre? Per ara si.
Repassant el recorregut parla d'un escultor i m'abelleix entrar. La cosa se complica quan no ha acceptat la polsera que volia regalar-li. I me l'ha pagat. Però no em puc enfadar perquè m'ha posat un preciòs segell amb lacre que no sembla malbaratar la credencial.
Casa seva és coneguda com la Casa Blava i em comenta que abans va tenir problemes amb els grups de pelegrins anglesos que acostumen a començar tan de matinada que anaven amb els llums al front i xiulant a fi d'espantar als llops. M'explica que es presentaven cap a les set de la matinada reclamant el segell. Explica com els enviava a pastar fang. Ell és de Lugo i la dona li va suggerir comprar una casa fora de la ciutat ja que per un escultor es molt difícil treballar rodejat de veïns.
La seva intenció, fa 40 anys, era fer un elefant d'una bona mesura. I ves per on, allà es va quedar.
14:20 Entro al bar El Cruceiro per anar al lavabo. Demano una canya i pregunto si tenen menjador. Que si, doncs, em quedo: amanida de pasta, lluç a la planxa, pinya. Tot molt bo. La comanya són quatre senyor en la vuitena en un costa, una mare nonagenària amb un fill en un altre costat. Dino tan de gust que oblido passar pel lavabo.
Deixo enrere Seixon.
15:25 Paso per davant de l'Alberg A Lago. Encara és massa aviat. Segueixo el consell de l'escultor i faig tot el camí tota l'estona per la carretera, sense desviar-me.
Alberg San Martin. No ha sigut la millor opció. És divertit com els errors poden ser interessants però començo a estar farta de ser l'única pelegrina d'un alberg.
Quina errada. Ho sabia. Des de el moment que he vist el cartell m'he imaginat que alguna cosa no anava. Els tres habitants de l'alberg consulten constantment a una d'elles que sap manegar el traductor angles-castellà perquè aquests amics del Camí de sant Jaume només parlen angles i prou. Li pregunto si és que mai atenen espanyols i mai ho han fet. Amb raó al recorregut de Gronze.com ni els anomenen.
17:25 El primer ha sigut rentar la roba al safareig de fora tot fent cas de la dotzena de cartells ordenant rentar la roba fora. (amb tot una de les senyores ha vingut a comprovar si en sabia on s'havia de rentar a roba). Després m'he dutxat en la única dutxa que funcionava. I després m'he estirat al llit. No gaire estona. Sóc conscient que aquestes línies m'ocupen molt de temps..
Poc després ha passat una cosa que sincerament m'ha molestat. M'han dit com cinc vegades que a les set anaven a l'església. Fins i tot l'han escrit en un paper en castell'a perquè jo entengués de que anava: que a les set anaven a l'església.
Allà et posaran un segell, em diuen. Perquè vull un altre segell a la credencial si ni te la miren. A més, ja porto dos.
Però el problema és que no es refiaven de deixar-me sola a l'alberg. Anaven a tancar l'alberg i jo havia de sortir fins que tornessin. Em pregunto si això s'ho fan també als alberguistes anglesos, fent-los fora perquè no es refien de deixar-los dintre.
I si, m'han fet fora de l'edifici. M'han obligat a aixecar-me de la taula, m'han agafat del braç i m'han fet fora. M'ha molestat i m'ha ofès. Després, quan s'han adonat que jo no aniria a l'església, evidentment amb la meva llibreta a la mà i tots els bolis que queien, un dels tres ha acceptat quedar-se i he pogut tornar a entrar. He intentat disimular el meu malestar i els he parlat del meu projecte d'anar al Japó en el 2024 però no sé, encara estic d'aquella manera.
08:55 Després de recollir la roba de l'estenedor he intentat tornar al menjador/cuina/únic lloc amb taules a prendre'm alguna cosa per a sopar i m'he trobat totes les taules ocupades amb draps, plats, olles, i tota l'andròmina que se'ls ha passat per tal d'ocupar les taules i que jo no les pogués utilitzar. Així que m'he tornat a la molt més que incòmoda habitació quan encara faltava una hora llarga de sol i em consolo carregant el mòvil i la bateria externa.
Em pregunto si A Cabana està obert i consulto el Gronze.com. i tot així. Demà, finalment, potser utilitzi part del menjar que arrossego des de Xixón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada