2024 Japó: Dia 3 Pequín - Tokio

 

06/11/2024

08:30 Sortida de Pequín (hora local). L'avió que ens portava des de Beijin fins a Tokyo era més petit que l'anterior, de Madrid a Beijin. Només dos seients als costats, o sigui, vuit seients per fila i a mi em va semblar més curt. El vol era menys hores. Igualment, com que anava tan cansada em vaig quedar adormida algunes estones. 

Vaig rebutjar el dinar qu van servir i em vaig permetre una amanida de fruita. A l'arribar a Tòquio em pensava que aniria més famèlica pero només que volia beure aigua i prou. 

13:50 Japó. Aeroport de Norita. Estic segura que l'avió aterrava cap a les 13 hores però la sortida no era ràpida i les cues interminables de gent tot esperant poder passar el control feien una serp que avançaven amb les seves maletes i bosses. Els miro intentant endevinar possibles grups i no els trobo. 

Tot va anar i jo sense que QR adient temia que no em deixessin passar, pero no. Les dificultats van venir per no acabar d'emplenar els impresos, molt típic en mi. Al meu costat, Pedro, va indicar-me en tot moment com s'havien de fer les coses. Em va sorprendre que fora de temporada l'aeroport fos tan ple de turistes. 

Fins a les 15:00h. no calia arribar a l'hotel. Aquest marge de temps va ser molt bé aprofitat per a treure la targeta del mòvil i canviar-la per una japonesa. Ho vaig saber fer un cop em van dir on era el foradet per a la targeta, és clar. Els que portàvem telèfon  Android tot i seguir les instruccions no vam aconseguir que  funciones. El telèfon reconeixia la targeta però no es feia la connexió a la xarxa. Jaume es va encarregar d'agafar els telèfons i connectar-los, un a un, i que funcionessin. Un parell d'ajustaments més i ja hi era tot. 

Hi erem allà, a aquella gran sala d'espera, amb unes petites botigues prop, on vaig poder comprar aigua i gastar els meus primers yenes. Mentrestant era asseguda embaladida tot el que hi havia al meu voltant, vaig tenir una estranya sensació, de com si hi fos a casa. Unes noietes, amb el seu uniforme de l'institut, amb les jaquetes blau marí i les faldilles plisades, caminaven tranquil·lament, com si  fossin  a classe. Aquesta escena, tan fora de lloc en una sala d'espera d'un aeroport em proporcionà una pau que m'acompanya tots l'estança al Japó. A la meva dreta, uns ancians, amb una espècie de yucates  curts caminaven encorvats i passaven per davant de nosaltres, un grup realment sorollòs, sense molestar-se ni tan sols en mirar-nos. 

Metro: Linia 2 fins a Asakusa. Després fis a l'Hotel Sardonyx Ueno. Jo ja anava molt zombi. Necessitava una dutxa però ja. Feia moltíssima calor i només que suava. Ni tan sols m'atrevia a tocar-me els cabells per por a angoixar-me abans d'hora.  Un cop a l'habitació el primer va ser treure'm tota la roba i directa a la dutxa. Com a cortesia hi havia gel de bany (no pas sabó) que agradeixo, xampú i crema suavitzant per el cabell. El pitjor va ser el cabell. Una bona estona que em vaig estar i un bon grapat de crema suavitzant incapaç d'eliminar els nusos al cabell. 

17:00 Tokyo. Registrats, dutxats i descansats, vam quedar a les cinc per a sortir  a sopar. Al costat mateix, un bar de ramen. Senzill però reparador. 

Toribushi Halal Ramen

T-110-0005 Tokyo-Taito City

Ueno, 6

Chome - 1 - 6

18:00 Tokyo. Quedem per a  visita turística i ens adrecem fins Asakusa on, tot i ser l'hora de tancar, vam gaudir del temple budista  de Senso-Ji.

Senso-Ji és un temple budista, el més antic d Tokyo, asociat a la vessant budista Tendai.  El temple està dedicat al bodisatva Kammon- Segons expliquen, l'estàtua va ser trobada per dos pescadors al riu Sumida a l'any 628. El cap del poble, Hajino Nakamoto va reconèixer la santedat de l'estàtua i creà un petit temple a casa seva. Durant la Segona Guerra Mundial el Temple va ser bombardejat i destruït. El que veiem és la seva reconstrucció. 

Tot al costat està el temple xintoísta d'Asakusa, també anomenat el santuari de les tres divinitats. Homenatge als tres homes que van fundar el temple de Sensô-Ji. Es troba al costat est del santuari Sensô-Ji per un carrer marcat amb un gran Tori de pedra.  

Fins i tot vam tirar-nos la sort amb aquells palets que et permiten agafar un paperet depenent del número del palet. 

Peixets dolços a Naruto Taiyaki

Taito Ccity - Tokyo

Demano un amb crema de castanyes. No tan dolça com la crema que venen a Espanya, molt millor, més com un puré. 

Després vam anar a la factoria Bandai on eren uns quants Ninos al carrer com Son Goku, Doraimon i Gotzilla. Fotos i fotos. Tornem a l'hotel. 

Fa molt calor i em passo tota l'estona suant amb la jaqueta a la mà. Abans de l'hotel vam passar per un Combini prop, Sagawa Express Ueno on vaig comprar l'esmorzar de l'endemà. Em quedo fins molt tard escrivint. Encara tinc la vibració de l'avió ficada dintre. Tota la meva roba i totes les andròmines hi són escampades damunt la taula. Ni tan sols em puc allitar. Tampoc és una bona pensada perquè dormo amb dificultats. No sé si em podré aixecar tan aviat com demanen. 

Se'm fa tar i com puc recullo tot en la motxilla negra i el necessari per a les passejades en la vermella. Em costa molt adormir-me i a més he tingut que treure la llum de l'habitació perquè no sé on són els interruptors. 

Mentrestant, uns altres...