05/05/2022
07:30 Lavacolla. Sona el despertador. Ja tothom és fora del llit. La gent vol arribar aviat a Santiago a fi d'asistir a la missa de les 12 h.
M'ho prenc amb calma. Quan torno al dormitori tothom ha marxat i puc canviar-me amb tranquil·litat. Puc treure'm el pijama sense trabes.
08:20 M'estic a la parada del bus que hi ha tot just davant la porta de l'alberg. Passarà aviat? Faig ben fet agafant el bus? Poc a poc s'omple la parada de veïns així que és ben probable que l'autobús passi aviat. M'ho repenso i començo a caminar. Tot que passo la carretera l'autobús s'atura en la parada. No reculo i continuo endavant.
No reconec aquest tros de camí. Sembla que és la part remodelada. Com no, fa pujada. Tot és un gran parc, amb alguna casa diseminada, sona com un gran parc foraurbà.
Continua la pujada. Em trobo un parell de caminants de cara. On van? Ahir era una senyora que anava sortint de Santiago. Avui dos.
09:40 Xiringuito de San Marcos. Entro encuriosida i he fet ben fet. Es tracta d'una parada de regals i souvenirs a la porta d'un recinte que és un camping. Més enllà hi ha una cafeteria-bar i és clar que hi entro. Demano caféllet dels grans i cook de iogurt i me'ls cruspeixo a la terrassa mentrestant escolto el relat de les aventures dels altres caminants.
Uns senyors que em recorden els quatre polonesos de O Meson seuen en una taula i demanen cervesa. Però no són polonesos, son espanyols. Tampoc tenen presa. Els pregunto des de on venen.
- Des de Astorga.
Doncs també és una bona tirada caminar des de Astorga amb la motxilla a sobre, només per a beure cervesa. M'apropo a la botiga de souvenirs. El porta una senyora gran a qui acompanya un gosset. Hi ha de tot. Com és habitual en mi els ulls ràpid tiren cap a la secció de papereria. Unes llibretes porten imprés, a la portada, el recorregut dels diferents camins. Hi el camí del Nord, des de Ribadeo. I tant que ho compro!
Trobo moltíssima gent. Un xic asfissiant. Molt personal repartint publicitat. Entre ells un parell de dones em donen un fulletó anunciant la missa en anglès. No em fa gràcia aquests missioners estrangers.
10:40 Monte do Gouzo. Ja? Tan aviat? Quina diferència amb l'any 2017. També és important el lloc des de on he sortit. Els 10 quilometres marquen per a bé. No fotografio res. No vull passar per on són les estàtues i per on tothom es fa fotografies. Quan baixo cap a la ciutat reconec els diferents espais. Al final de la baixada un passadís adrecen els meus pasos cap a un pont que sobrepassa l'autovia.
Uns operaris netegen el mur del passadís. Baix, una furgoneta avisa que són especialistes en neteja de pintades. Encara no fan mal els peus i arribo fins a uns llocs que reconec com el final d'un laberint patit el 2017. Estic a San Lorenzo.
11:00 Santiago al final. Perquè San Lorenzo és un afegitó de Santiago.
11:25 M'estic dins de la Taberna de San Lázaro bevent una canya i menjant una tapa. Li pregunto a la cambrera a on trucar per a un taxi. Em diu que he de cercar Radio Taxi Santiago.
El taxista és seriós. Intento marcar algún rastre de conversa però no funciona. Li demano que em porti a l'Hotel Rey Fernando a la rua de Fernando III. Passem per la circumval·lació i arribem prop de l'estació de tren, amb les voreres en obres, col·lapsant el trànsit. Em deixa a la porta. Oblido anotar le hores en les que estic en cada lloc.
A l'Hotel, ara pensió, Rey Fernando, no tenen ni una habitació lliure. Li explico que entenc perfecte el que m'està dient. Centenars de pelegrins col·lapsen la ciutat.
- Me recomendas algún sitio? - pregunto.
- Si, al Hotel Mexico, cerca de aquí - em contesta.
I és molt a prop, de debó. És un Hostal, també en pisos. No tenen habitacions petites i li dic que no importa. M'he d'esperar perquè encara estan amb la neteja: I és que realment és aviat.
No recordo que la clau s'ha de ficar dins de l'andròmina de l'entrada per a tenir llum. M'ajuda la persona que neteja, que encara és aquí. M'estiro damunt del llit, em quedo adormida. Se que he dormit perquè he somniat. Un altre cop el mateix somni repetit.
Em desperto que encara no són les dues i tinc l'esperança de trobar aquell restaurant que m'agradava tant. Passo per davant però potser va perdre davant la pandèmia. Al Google Maps no em saben orientar: Hi ha un lloc on conflueixen un munt de parades. Sembla uns llocs típics d'aquells de mercat.
No m'agrada, no em quedo. A l'altre costat del carrer hi ha Fuyu Sushi. Entro. Insisteixen molt que ho fan en el moment. És del tipus buffet amb alguns plats que has de pagar un extra. Em sembla bé. Demano Edamame i amanida de Wakame, massa verd, per a compensar tanta carn de ahir. Continuo amb el verd i em demano una amanida amb un xic de salmó però no millora la cosa. No està malament però els falta un xic de gràcia. El preu final ajustat. Ja milloraràn (la veritat és que els makis són d'aquests congelats que hi serveixen a tot arreu).
Quan surto m'adreço cap a l'oficina d'Atenció al Pelegrí. Quan arribo hi ha una gentada de por. Aconsegueio que el de la entrada m'ajudi a trobar com fer això del registre electrònic i puc entrar. Sóc la 903. Quina diferència amb els altres dos cops que vaig entrar en aquests edifici. Llavors no hi havia ningú.
16:30 Santiago. Sortint de l'oficina d'atenció al Pelegrí. Ja no hi són tants però els que entren van pels números 200. Quantes Compostel·les han donat avui?. Torno passejant despreocupada, sense còrrer i entro en una botiga on tenen un preciós colibrí, una agulla de pit preciosa, però enorme. El dissabte és l'aniversari del Manolo i m'hagués agradat portar-li un pin tan xulo però fa uns 6 com. d'amplada, pel cap baix. Surto i ja si que vaig cap a l'Estació de tren.
Tot i estar en obres el carrer de davant, es pot accedir. I toca esperar. Davant meu, un parell de ciclistes tenen problemes amb el billet que acaben de comprar perquè ha d'incloure la bicicleta. Han de tornar a San Sebastian. Són parella? Quan finalment em toca aquesta parella torna a la finestreta: Hi ha algú, allà baix, que no accepta les bicis. Per fi em toca i compro el billet de tren per el dissabte. Marxaria demà mateix però Santiago es mereix una visita.
Després em ve de gust dolç i recordo que camí de l'hotel hi ha unes pastisseries. Cap allà que m'adreço. Caféllet i un redvelvet. Continuo amb set. Després intenso passar per un parell de papereries. La primera, 11 Minas, és un record del que va ser. Es veu trista.
M'arribo fins el Tiger. Trobo les llibretes de paper negre que he utilitzat per a diari durant aquest any. Espero poder finalitzar l'any amb aquesta segona llibreta. També compro un aperitiu de coco. DE tornada cap a l'hotel em compro un Acuarius. Continuo assedegada.
Em fan mal els peus. M'allito i espero a la nit a fer coses. Els pantalons demà no estaran secs, segur. Així que és tardíssim quan he començat a escriure després d'enviar uns missatges i contestar uns comentaris a Instagram.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada