06/05/2022
M'aixeco tard, passades les 09:30. No hi ha presa. No hauria d'estar ací, ja hauria d'estar de tornada cap a Tarragona. El primer que faig és baixar a la quarta planta a pagar l'habitació. El pantaló llarg encara està molt moll i prefereixo deixar-ho per a demà. Així que avui toca passejar per la ciutat amb pantalons curts.
Pujo cap a la part històrica molt tranquil·lament, i miro quan passo per davant que el Bar La Latina que tant m'agradava realment està tancat. El cartell de la porta ho diu: "Se alquila". Continuo cap a la part antigua. En una cafeteria molt mona em demano un caféllet i un croissant. espero que em vinguin ganes de passar pel lavabo. Pel de matí no he pogut anar i em preocupa que vulgui anar en moment més inoportú.
10:15 Continuo en la cafeteria i no hi ha manera. Continuo amb la passejada. Hi ha una botiga de souvenirs i li compro dues capcetes de pastilles mentolades, tot i que no sé que faré amb aquestes capcetes però són diferents i m'abellia. Potser serviran per a cartuxos de tinta per a les plomes estilogràfiques.
Tal com m'imaginava em venen ganes d'anar al lavabo. Afortunadament allà hi ha el Café-Bar Recartos, un preciòs local, amb un pati interior, decorat amb una pintura mural meravellosa i una espècie d'hivernacle.
Després d'això la passejada va continuar. Tenia tantes ganes de comprar-me alguna cosa. Trobo una joieria en plata, amb peces úniques i d'altres que no. M'he comprat una senzilla polsera de plata.
Després hi vaig fins el Mercat d'Abastos. La parada on els altres cop vaig comprar l'orujo no hi era. No volia comprar orujo perquè l'últim cop l'orujo es va quedar mesos i mesos sense consumir. Només volia veure la parada. Pràcticament han desaparegut totes les parades de les mestresses venen els productes sobrers.
13:00 Torno a l'hotel. No vull quedar-me dormida perquè he vist prop d'aquí, a la mateixa cantonada, que hi ha un restaurant japonés.
13:35 Surto de l'hotel i vaig cap al Restaurant. Te bon aspecte. No tenen menú i els preus són elevats. Em regalan un mos d'amanida de cogombre. És la mena d'amanida més barata i la tapa que em portes només té un mos? Demano una tempura, servida amb una salsa massa "tradicional" pel meu gust. La tempura necessita salses fresques, estimulants. De segon, una variant de makis, i em serveixen un vaixell amb uns makis pobres, pobres. Molt de vaixell però on són els makis?
La meitat del makis eren d'aquests fregits. Sense farciment i amb un guarniment de crema amb maduixa. Un fàstic. Aquesta cuina de fusió, importada de sud-américa és una merda. El menjar va resultar molt feixuc i el preu escandalós. Merda de makis congelats.
Em torno a l'hotel. Vull descansar els peus. Em quedo adormida i surto que ja són passades les sis de la tarda . Vull visitar aquella papereria que recordo que té de tot.
Trobo la papereria. Totes dues en realitat. Però no compro res. Trobo uns petits records per a les nenes de la Lidia i finalment no compro res per a mi.
Tot just davant de les papereries hi ha dues, potser tres, botigues de productes asiàtics. Entro. Com no podria fer-ho? Reconec la majoria dels productes. A banda de les sopes i fideus que trobes a Tarragona, tenen patates amb sabors i llaminadures com les que venen per internet.
Faig unes quantes fotos per a recordar com són aquests supermercats i em torno cap a l'hotel . L'ambient del carrer comença a fastiguellar-me un xic.
A l'Hotel no faig res i acabo per cruspir-me un entrepà que he comprat prop d'aqui, on ahir havia berenat. És tard i encara no he fet una separació del què portaré i de què guardaré en la motxilla. Vull llençar el menjar que porto i és per això que al super vaig demanar una bossa d'anses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada