2022 de Ribadeo a Santiago dia 8: Castromaior - Villalba

 

27/04/2022

07:00 As Paredes. M'aixeco. Això d'anar-se'n al llit tan aviat ja ho té que t'aixeques aviat. L'altre ocupant de l'habitació també s'aixeca. Mentrestant ell està al bany jo m'estic a la cuina preparant-me un tea.

07:30 No he aconseguit menjar gaire. Un glop i  l'aboco tot a l'ampolla. Em vesteixo i sona el despertador.

08:05 Forta de la casa. Plou? No. Només està el terra mullat de la tormenta d'ahir.  Encara estic espesa. Trigo en marxar. No vull marxar. El camí és encisador. Tot pla. Sense pujades que bé que es camina encara que sigui amb pes. Tot és una pista amb el terra ferm rere una altra. Molt adequat per a quan ja t'aixeques cansada, com jo.

10:00 A Ponte Vella. Un venedor de bijuteria i un xic d'artesania  és assegut a un dels costats. Ha disposat d'un petit tenderete amb arrecades i polseres.  També hi ha penjolls tallats en diferents fustes. M'hagués agradat comprar-li un penjol però últimament  he decidit que no compraré allò que no em posaré.

Des del primer moment sabia que volia passar una estoneta amb ell i saber-ne de la seva vida. No entenc perquè al final no l'he preguntat per si tenia Instagram o alguna cosa. Li dono una de les meves polseres i li vaig comprar una de les seves. M'hagués quedat tot el matí. Però un cop ja havia passat el moment vaig marxar.

11:20 M'aturo a una casa que ofereix formatge i fruita. He pagat dos coses i només he agafat un plàtan. Aviat s'ha presentat un dels gossos i s'ha cruspit la meitat del plàtan. Ja m'anava bé perquè tot el plàtan no m'hagués menjat. Avui passa que estaria tota l'estona fent fotos.

12:20 ctra.634 a la recerca d'un bar. Estic a Gorric. Però no hi vaig a O Cristo. Agafo la carretera. Vull fer pipi. 

Es diu Restaurant Montero i és del mateix propietari del local de Mondoñedo. Agafar la carretera per fer via és una decisió que  he fet més d'un cop i que molta gent pren. Sóc saludada per una senyora que encuriosida vol xafardejar un xic. Parlem del temps.

13:14 Asseguda en el bar Montero amb una canya davant meu i una tapa de xorixo criollo amb patates fregides. Molt bó. Deu n'hi do! Quin parquing  per a vehicles privats  que hi té! 

Continuo per la carretera per l'esquerra però tal com em recorda un corredor he de creuar la carretera i ficar-me per on passava l'antiga carretera. Aviat em trobo al polígon on hi ha naus, la creu vermella, els bombers.  I com no, també hi és l'alberg oficial, el de la Xunta. On no volia anar.

Però com dins d'una maledicció, ha començat a ploure tal qual he posat el peu en l'entrada del polígon. Anava  bé de temps i vaig anar al centre de la vila, a fi d'estar-me a menys de 3 km. de la ruta de demà. Però amb la pluja que semblava obligar-me a quedar a l'alberg de la Xunta. Molt incòmode.

Els dormitoris són a la segona planta, dalt. Cada cop que baixes al lavabo és una planta que has de baixar. Cuina i rentadora és a la planta baixa. Les úniques taules són a la planta baixa. Jo ficaria unes taules a la planta del lavabo. 

No ho volia però m'he quedat. Aquí hi sóc. ràpidament deixo les coses dalt. No em cambio. No em dutxo. Surto a dinar aquí, al costat, al restaurant del polígon.  Fa 3 anys era ple a vesar de famílies i grups. Avui prima més les persones que en solitari ocupen una taula.

14:30 Villalba. Restaurant Revolta. Hi ha lloc de sobra. El menú escrit en una pissarra a la paret és complert. Demano amanida d'estiu, molt refrescant i pit de gall d'indi que e serveixen amb patates. De postre, pinya.

Torno a l'alberg després d'haver fotografiat la fita que tot just hi ha a la porta del restaurant. Aquest senyal  em va fer decidir abandonar el Camí a l'any 2019 perquè amb 121 km. aconseguiria la Compostela igualment. Ningú sabia llavors que tots els plans quedarien trucats per culpa d'uns laboratoris farmacèutics que volien fer el seu particular agost. 

16:10 Villalba. Em fico al llit perquè necessito estirar les cames. Em quedo adormida. No m'agrada dormit tant. La tormenta està virulenta i deixo que la pluja colpejant els vidres m'adormisca. 

19:30 Per fi he baixat. He intentat baixar amb el necessari però sempre em deixo alguna cosa. La meva intenció és posar una rentadora amb tota la roba que tinc i després l'eixugadora. M'aprofito de ser l'única ocupant de l'edifici. Em quedo en calces. 

Abans de les 21:00 El vigilant ha marxat. Aquí, en la planta baixa estic massa exposada. M'espanta un xic. Jo il·luminada dins d'una capsa de vidre al bell mig d'un polígon ple de naus. Em prenc un ta com a sopar perquè el dinar va ser abundant.

Recullo. Em prenc l'antiinflamatori i pujo als dormitoris que ja és hora.