2023 de Ferrol a Santiago dia 8: Sigüeiro - Santiago de Compostel·la

 

15/04/2023

08:00 Sigüeiro. He dormit bé. Vestint-me. 

09:05 Bar Boquete. He decidit continuar per la carretera. A la sortida de la localitat hi ha un desviament a la dreta i és per allà per on passa  el Camí. Hi veig una fita. Jo continuo per la nacional, per l'esquerra. Sento una cridadissa des d'una benzinera. Intento no fer-hi cas pero la cridadissa és cada cop més forta. De mala gana m'aturo i el miro. 

-Ep! el Camí és per aquí- em criden.

- Coofee - Contesto jo, cridant. 

Quina mania. Aquesta mena de situacions ja m'han causat més d'un problema. Encara estic resentida pel que va passar al camp de golf. 

Després de la cafeteria, que no tenen segells vaig continuar per la carretera, ara pel vial de l'esquerra, ara per una carretera de servei. Em pensava que com aquell qui diu ja estavem a Santiago hi hauria una vorera o un vial més ampli però no és així. Anar per la carretera ha sigut complicat en alguns moments però no impossible. Dia ennuvolat. 

Estic totalment cremada. En les zones descobertes com mans, cara, cames em fan mal i li poso crema perquè em pica la pell. Tinc por de que tot rascant-me em pugui fer mal. 

12:00 Surto del bar O Castro. Aquest bar té un menú del dia d'11:00€  M'ha sorprès perquè últimament d 12:00€ no baixa. Abans d'entrar, un home que porta una gosseta em saluda. Xarrem una miqueta. M'explica que és de Castellón però que viu ara amb la seva dona Venezolana, que treballa en Fene. També l'explico que si vol el paper conforme ha fet el camí ha de sortir de Ferrol i no de A Coruña. I és que em diu que   a la seva filla li fa il·lusió fer el  Camí amb ell. La filla de 25 anys. 

Aquí si que tenen segell. Per fi! No m'ho puc creure. El caféllet bé però l'entrepà de salchichón  no. El pa sense tomaca se'm va fer difícil. Boci a boci, amb els dit parteixo el pa per a menjar-ho i el salchichón  també. 

Continuo pel vial de l'esquerra. Sé que per allà coincideix el Camí amb la carretera. No faig cas. Continuo caminant molt bé. No fa pujada.

13:51 Santiago. A la Taberna da Feira. Un lloc molt agradable. No opto per quedar-me a dinar. Només demano un vi. L'únic que vull és seure. 

Metres abans el Camí es creuava amb la carretera. Quan continuo més enllà caminant em torno a trobar el Camí que segueixo sospitant que em portarà a l'Oficina d'Atenció al Pelegrí. Contemplo la ciutat. M'acomiado del Camí i aprofito que és dissabte al migdia i està tot molt tranquil. 

Com que no anava cansada i he pogut gaudir, en un tres i no res ja estava en l'oficina. I abans d'adonar-me estava amb el número 555 esperant la Compostela. M'ha atès un senyor estranger. Quina gràcia m'ha fet. Després directe cap a l'hotel. Quin edifici!

16:15 Santiago de Compostel·la. A l'habitació. La porta està tancada? Te taula on puc escriure. Habitació de primera. Em quedo dormida. Una bona migdiada. 

Aixecada cap a les 20<.00 em dutxo. Un cop he sabut com funciona la dutxa. Utilitzo les seves tovalloles perquè així ni mullo i embruto la meva que s'està penjada acabant d'eixugar-se. Aquest matí quan la guardava encara era húmida. Surto a sopar i m'apropo al lloc que m'han recomanat: restaurant Sakura, no gaire lluny.