17/04/2023
08:05 Santiago. M'aixeco. He tingut un malson, que m'ha aixecat abans però he aguantat fins ara. El dia serà llarg. Per la nit vaig recollir-ho tot, i només era fora de la motxilla la roba que m'havia de posar. Com que és tan aviat no vaig amb preses. Em maquillo. Encara no són les nou quan ja estic al forn on esmorzaré. No he anotat el nom.
08:50 Santiago. Caféllet i vegetal. Hi ha molts estudiants de segonària que aprofiten per a esmorzar aquí. La cua és llarga. Em sorpren lo bé que vesteixen les noietes galeges. També els nois. És com veure aquests videos xinesos, japonesos o coreans de gent molt elegant. Amb moda molt casual.
10:00 Santiago. Estació de tren. Comença la cua per a sortir a l'andana. És llargaruda. Avança molt lenta i no acabo d'entendre què és el que passa. Per fi arriba la màquina de l'escaner. No entenc perquè és obligat passar-ho tot per per la màquina si no hi ha ningú mirant-la. El vigilant passa un detector pel meu cos.
La comprovadora del billet m'exigeix veure la targeta daurada. Però com? Em van dir que no és necessària mai. M'ho va dir quan la vaig comprar. I m'ho va confirmar les vegades que he passat el billet pel comprovador. A la bossa porto un batibull de papers, paperassa,, mocadors i a la cartera m'és impossible saber-ne quin paper és la targeta daurada. És de cartulina i es queda pegada a altres carnets. Mentrestant estic desesperada perquè he provocat un tap la sento escridassar a una altra passatgera que no l'ha mostrat el carnet jove. La veig perseguit.la per l'andana tot cridant i xiulant, embojida. Sortosament això distreu l'atenció sobre mi i em dona temps a trobar la targeta daurada. Una targeta daurada que ni tan sols vol mirar quan li dic que ja la tinc.
10:20 Estació de Santiago. Ja estem al tren però el tren no es mou. Pels altaveus algú explica que hi ha problemes tecnics que obligaràn a sortir amb retard. La meitat dels seients són encara buits. Imagino sense dificultats quina és el problema técnic.
10:45 Finalment arranca el tren a bona velocitat. Per sort, però no més ràpid.
13:41 Segovia. Diu la veu de l'altaveu que portem 21 minutos de retard. no he anotat res revelant d'aquest trajecte.
14:00 Madrid. Arrivem a Chanartin. Passadissos llargaruts i cues interminables. Molts són els que van a València i han de fer trasbord i no saben cap on han d'anar. Una dona em pregunta, en la mateixa andana de sortida del tren, i em sap greu no poder-la ajudar.
Pujo a l'estació seguint les instruccions d'un cartell que diu Atocha i per poc que agafo el camí equivocat tot sortint al carrer quan em diuen que és al pis de dalt. Afortunadament trobo molt ràpid una persona que m'ajuda a treure'm el billet per anar a Atocha.
Efectivament en un minut ja ve el tren. Sembla un metro. Només quatre estacions.
14:20 Madrid. Sortim. Va mig buit. Quina diferència amb el metre. Lloc de sobres. Arribo a Atocha. I és aqui on realment s'em fa molt llarg arribar a l'estació. Encara tinc una hora. Tot és ara baixo, ara pujo. Afortunadament després de preguntar un parell de vegades aconsegueixo arribar al lloc, al vestíbul. Com era d'esperar encara no era apuntat la via de sortida. Són les tres, tinc temps de fer una passejada. Compro aigua i una xocolatina.
Només comprar, al vestíbul, ja tenen anotats l'andana i cap allà que hi vaig. com m'esperava, la revisora del billet no em demana la targeta daurada.
El cotxe fa una forta olor a detergent. Els seients són de material imitant pell. No m'agrada. Tot negre. Sóc incapaç de veure on porten els endolls. Molt abans de instal·lar-me la companya que es seu. Com que encara no m'havia instal"lat no faig més que molestar-la. Em sap greu.
15:30 Madrid. Surt el tren puntual. Només sortir el xilé del seient de davant inicia una conversa amb el mòvil a micro obert així que tot els passatgers del cotxe s'assabenta de la conversa que, com ell mateix presumeix, dura una hora i quaranta minuts. M'obliga a posar els auriculars molt alts per tal de no sentir-lo parlar ni a ell ni al seu interlocutor.
16:35 Saragossa. El xilé continua xerrant. L'aturada és Saragossa? Sortint del cotxe una senyora li recrimina la seva xerrameca a tot volum amb el movil obert. Sentir una conversa sencera la resta dels passatgers aplaudeixen la intervenció. Però la cosa després de Saragossa no va millorar. En la frontera de la provincia de Lleida el tren s'atura.
Em sorprèn el silenci. Com la gent accepta la desgràcia. Després de mitja hora la veu de l'altaveu diu que no avancem perquè el tren de davant també està aturat. L'explicació diu més o menys:
Aquest tren s'ha aturat perquè no pot avançar per la via i adelantar al tren previ. El tren previ camina tantejant la via perquè han sorgit problemes que no és detecten.
És esperançador i renovo la meva fe en els espanyols quan cap ni un demana explicacions al senyor que va passant pels diferents cotxes donant explicacions. La gent no crida, no insulta i això que al final estem dos hores i mitja tal com reconeix la mateixa Renfe quan m'envia un missatge demanant-me disculpes.
19:00 Encara aturats. El Manolo m'envia un wassapp tot dient que marxa a casa. Que quan hagi passat per Lleida l'enviï un missatge i així sabrà quan ha d'anar a buscar-me. Mira que li vaig dir que no anès a buscar-me. Ara es troba que porta més d'una hora esperant-me amb l'incòmode que deu ser per a ell.
19:40 Ens movem. Poc a poc. Pel camí de servei comencen a aparèixer furgonetes d'Adif. No avancem gaire però pel que sembla sortim del forat hom estavem atorats.
19:47 Una furgoneta d'Adif passa.
19:54 Una altra aturada. Encara no estem a Lleida.
20:00 Marxem? Pel que sembla si.
Lleida? Ni tan sols sé quan ens aturem en l'estació. Després de sortir de l'estació tot sembla haver tornat a la normalitat. La veu avisadora anuncia que l'arribada a Tarragona serà cap a les 21:00 h. I a Barcelona cap a les 21:30 h.
A l'arribada a Tarragona Manolo m'estava esperant. Afortunadament a casa hi havia prou menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada