2024 Japó: Dia 1 Tarragona - Madrid

 

04/11/2024

08:00 Tarragona. M'aixeco aviat. Massa i tot.  Em truca el Manolo. Que em porta. No em fa cap gràcia perquè és massa aviat.  Tinc la sensació de no haver fet alguna cosa però no sé què pot ser. Anar tan precipitada no m'agrada. Potser hagués fet una última revisió de les coses. Però Manolo ho fa per a fer-me un favor. 

No hi ha cafeteria. 

Tot esperant el tren que em portará a Madrid.

L'estació del Camp de Tarragona mostra les conseqüències de les últimes pluges.

10:34 Estació del Camp. Sortida del tren. El tren va arribar puntual cap a quarts d'onze.  Anava tot atapeït, amb molta gent circulant, Molt asiàtics amb grans maletes vigilant el dipòsit d'equipatge. 

Fa molta calor i tot em destorba. No he fet bé l'equipatge. Hauria d'haver fet una passejada amb ell i comprovar si era còmode de portar. No ho és, gens ni mica.

13:21 Atocha.  L'arribada a Madrid va anar bé. No tenia presa, no feia cap enllaç amb altre tren. Tranquil·lament, i seguint les instruccions de Google Maps vaig arribar fins a la porta de l'Hotel on, tot i revisant la reserva, oh! Sorpresa  fins a les tres no obren. 

13:50 Madrid. Restaurant Xinès ChaChaMoon. Dos números més avall en el mateix carrer, un restaurant xinés m'ofereix un menú a un bon preu. I em va donar l'oportunitat d'esperar fins a les tres. 

15:00 Madrid. Hotel Metropolitan Atocha.  Quan vaig arribar a la habitació estava encara enfadada i amb el mòvil baix així que mentrestant esperava a que es carregues una mica em vaig quedar adormida. Tampoc es que tingues moltes ganes de fer res però amb el Reina Sofia tot just a l'altre costat del carrer...

Haviem quedat amb els que poguessin anar cap a quarts de nou al Bar Restaurant Salon Japón al carrer Echegaray, 29 molt a prop de on m'allotjava. Estava palplantada allà, arribant aviat un cop a la meva vida, quan va aparèixer un tipus, en la foscor del carrer i em diu:

- Carmen-

20:00 Farmacia per Ibuprofeno. Restaurant + Salon Japón.  I em saluda amb els dos petons. Però qui és aquest? Va resultar que era el inigualable Miruri San però jo no el vaig reconèixer. Poc  a poc es van afegint els altres membre del grup i vam poder gaudir d'unes servesetes i d'uns takoyaki boníssims. 

22:30 Restaurant Jinode. Com que encara estava de mal humor quan vam acabar, encara tenia gana i de camí a l'hotel em vaig quedar al restaurant Jinode  al carrer Atocha 10 on em vaig passar amb el menjar, i vaig acabar massa plena. 

Dutxada i al llit on vaig dormir bé però vaig suar i em va temer que pel de matí fes una pudor terrible.