24/04/2022
Tot i que sabia que l'etapa d'avui seria curta igualment m'he aixecat quan ha sonat el despertador.
09:00 Lourenza. Acabo d'esmorzar. M'han deixat preparats un parell de pastissos, llet i un suc. Em sap greu per la llet i decideixo no prendre'm el suc.
Però els pastissos me'ls prenc mentrestant xerro amb els tres hostes que s'estan a la cuina. No sé com és que la conversa ha derivat a parlar de malalties. L'home es queixa de que els antiinflamatoris orals no l'escauen.
- Utilitza antiinflamatoris tòpics - l'explica una de les dones joves que hi ha.
09:50. Lourenza. Surto de seguida a la plaça del poble, un parc amb Kiosk de música preciós i trobo indicacions però encara estic fent voltes com una tonta sense trobar la sortida real. He de consultar el Gronze. Em diu que si pujo per l'avinguda de Mondoñedo trobaré un carreró empinat.
El nom d'Avinguda de Mondoñedo no és enlloc però imagino que el carrer que sembla portar a la carretera de Mondoñedo deu ser l'avinguda de que parla Gronze. Poc després em trobo les dones joves tot fent-se una foto al costar de primera fita que hi ha a la sortida de la ciutat.
El Camí és agradable i tot fa pujada. Passa per boscos d'eucaliptus i regala precioses vistes. Fa un sol espatarrant.
11:15 Arasa. En una paret hi ha una pintura que ens recorda que estem en el Camí del Nord. Prop una casa sembla un alberg. Hi ha seients fora. Podria ser una casa de colònies. A partir d'ara gairebé tot es fa baixada. Massa i tot.
11:45 Durant uns metres el Camí va paral·lel a la carretera. Abans d'abandonar-la em desvio a l'altre costat passant per un pont s'accedeix al bar A Voltiña. I tant que m'aturo. Canya i pinxo de truita de patates.
12:05 Surto altre cop al Camí. Hi ha pujades però gairebé ja tot és baixada sense parar. Les petites poblacions hi són en alt però un cop les passes tot torna a ser baixada.
13:50 Pont de san Lorenzo. Consulto el Gronze. Prop d'aquí hi ha l'Hotel Montero que també ofereix Alberg. És un alberg molt coquetó amb habitacions semblants a l'Alberg Mondoñedo.
A la mateixa habitació hi ha dos més . Sorollosos. Es passes la vida a la dutxa. Quants cops s'ha de dutxar una persona?
14:40 Mondoñedo. Albergue Montero. Decideixo dinar al restaurant. Com que és diumenge no tenen menú. Demano amanida de formatge de cabra que es serveix amb un pernil dessecat que també em cruspeixo perquè no sap a pernil.
16:30 Asseguda a que, qui sigui, surti de la dutxa. És el mateix que abans ha estat planyent-se de que, com que és diumenge, no n'hi havia enlloc on anar a comprar menjar. L'ofereixo els fideus instantànis que refusa.
Em dutxo i per fi puc utilitzar la rentadora. No em refiava de rentar-ho a mà i estendre-ho fora. Al final no plou. Igualment jo, de moment, tiraré d'eixugadora sempre que pugui.
M'estic tanta estona que fins i tot la mà s'enganxa i he d'aturar-me una estona. No aconsegueixo concentrar-me amb tant de xivarri. Perquè tenen la ràdio tan alta?
Cap a les 22:00 intento anar al llit. Vull tenir els peus en alt i ja he anotat tot el que havia d'anotar. La conseqüència de no concentrar-me va ser que havia penjar el parte diari on no tocava: en el CAT. Rectifico en el llic mentrestant els veïns d'habitació acaben d'enllestir les andròmines per a l'endemà.
Jo també ho he fet tard perquè he esperat fins l'últim moment per a saber si el llit al costat meu seria ocupat. Acostumo a aprofitar aquests llits buits per a distribuir d'una manera ordenada tot el que porto a la motxilla.
La veritat és que el soroll, en general, es va acabar quan tocava. La ràdio la va apagar un senyor, em penso que el de manteniment, perquè ja no quedava ningú a la sala excepte jo. Els companys d'habitació semblava que s'estarien més estona però només que rentaven els plats utilitzats durant el dia. L'últim gest de recollir-ho per a l'endemà. Després de programar el despertador la meva intenció era quedar-me dormida. Però com casi sempre que estic massa cansada em vaig desvetllar i no va poder ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada