dijous, 18 de novembre de 2021

2017 De Ponferrada a Santiago dia 7 Calvor - Ferreires

 

 


 

 

 

Dia 07/11/2017

Calvor - Ferreires

07:45 Sóc l'última en aixecar-me de l'alberg. Com que em pensava que no aniria gaire lluny he cregut que tan era.

08:15 El camí és paral·lel a la carretera, un xic més alt, com formant un terraple.  Fa molta boira tot i que no és espesa.  Un cotxe que ve de cara fa una frenada i una pitada amb el clàxon. Una cierva que volia creuar fa un saltirol, creu la carretera i també el camí, tot just davant meu. La senyora que conduia m'ha saludat amb la mà, conscient del regal que haviem presenciat.

09:00 Esmorsant en el primer bar que trobo obert a Sarria. Li demano, si us plau, que baixi el volum de la televisió, que estic fins els nassos de sentir mentides. M'expliquen que són catalans que van venir fa 15 anys, que encara tenen un fill a Barcelona, en un col·legi  treballant. Que han perdut clientela amb aquesta història, dels habituals. Que truquen al seu fill, el Lluís, que els diu que no creguin res del que diu a la televisió. 

Paso  per una botiga on compro enganxines. També sabó corporal perquè no en tindré prou, por poc, amb el que porto.

10:15 h M'estic al Pont de pedra, tot just sortint-ne de Sarria, esperant uns "Ohquemacu", càmara en mà, ara tiro cap endavant, ara tiro cap enrere, s'allunyin d'un cop per totes.

Barbadelo. Torno a comprar xuxes. Abdul, el depenent, m'aconsella parar en Morgada i demanar per Noelia, un xic abans de Ferreires. Una parella que diuen viure a Barcelona es queixen  que a la botiga no hi hagi cap banderola d'Uruguai. Em diverteixen. Aprofito per a recrear-me en la botiga de records. És estrany com aquestes botigues són idèntiques arreu, sigui Barcelona, sigui Cambrils, sigui a la sortida de Sarria.

11:15 Entro en un bar que també té alberg. I continuo amb el meu camí.

12:20 Altre bar-Taberna.

El lloc aquell que m'han aconsellat és tancat.

15:15 Una senyora, a la porta de casa seva, ofereix a canvi de la voluntat, productes propis.  M'espero a que dues panfiles acabin de cruspir-se la parada sencera. Segur que no han pagat ni el formatge ni res.  

15:30 Arrivo al bar de Ferreires que és on està la recepció per a l'alberg. Sóc afortunada, m'han donat un llit baix, l'últim que quedava. Falten encara 9 km fins Portomarin i no hagues arrivat de cap de les maneres  abans del capvespre..  El grup és massa nombròs. Dues amigues fan  i refan una de les motxilles. Hi ha un parell de matrimonis. Mitja habitació està ocupada per policies de "maniobres". Per la seva mala educació podrien ser "cortijeros" però tenen tots la mateixa alçada i el mateix tall de cabell així que són polis en jornades/maniobres  de germanor. 

20:00 h He sopat. El brou no era dolent però lluny del de O Cebreiro.  L'alberg hi té habitacións més petites, privades. La propera vegada m'ho plantejaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada