Dia 02/11/2017
De Ponferrada a Pieros
M'he aixecat abans de les 7:00 h pero he tingut que esperar a les 7 per a poder sortir.
No he pogut dormir, no m'he pogut pujar a la llitera i m'han tingut que canviar el llit. Quan he arrivat he tingut que fer tots els endreços al passadís. Bé per l'alberg, molt amables les mestreses que ho porten, malament per l'experiència.
Què he après? Primer: No caminar de nit. No importa on, però a partir del capvespre ja has d'estar en destinació, sinò, agafa un taxi. Segón: No tens catorze anys, ja no saps ni pots dormir en la llitera de dalt. Encara que poguessis pujar tú t'aixeques un parell de vegades durant la nit a fer pipi. De debó pots estar a la llitera de dalt com una adolescent?
Només sortir he vist motxilles a la cafeteria Liebana i allà he parat. I m'ha anat d'allò més bé perquè a l'alberg no he parat a fer les meves coses.
08:00 h. Pontferrada. He esmorsat i ja frisaba per per començar. Tot i seguint les instruccions de Gronze he donat molta volta. Quan finalment he entrat en el primer senyal ja havien passat dues hores i estava reventada.
Nota: Des de el centre de Pontferrada hi ha 3 línies d'autobusos urbans que et deixen fora de la ciutat (Cementiri és la parada) on tot just comença el Camí.
10:30 h. Columbrera. Com que estava tan cansada vaig parar en un alberg-bar. A més em pensava que tenia ganes pero no he fet res.
12:00 h. Camponaraya. Més endavant torno a parar en Viñas del Bierzo i em prenc un vi amb tapa. No m'estic gaire. Ja és migdia i encara no he sortir de Pontferrada. Continuo però no segueixo recte sino que tiro cap a l'esquerra. Ja m'he perdut. Arrosego a una altra caminant que te el bon judici de recular i tornar al camí bó.
Jo no ho faig. Tiro cap a la dreta tot pensant que en algún moment trobaré el camí. El primer dia i ja estic reventada, morta de calor i perduda.
Continuo i remolonejo. En un racó, amagada rere unes branques, sec damunt unes pedrotes. Sento veus i un parell de caminants s'apropen per la meva esquerra. M'adelanten i els segueixo fins arrivar a Cacabelos, on he anat al lavabo perquè ja no podia més.
Em recordo de "El Hobbit" quan Bilbo a la cova de les Muntanyes Grises tot s'espera a que hi passi algú per a seguit-lo fins a la sortida (o és el Palau del Rei Elf a Bosc Negre?).
15:00 h. Cacabelos. He pensat que em quedaria al restaurant. L'ambient era fastigòs. He demanat una amanida i m'han servit una sopa de vinagre. Incomible. L'he deixat sencera i m'han clavat 10 euros.
Nota: "metedura de pata" com que he anat al lavabo he pensat quedar-me a dinar. Lloc: "La Moncloa" Preu del menú 25,00 € Ambient: fastigòs. Menjar: Cap ni un dels menjars ofertats és aceptable. Ni els gossos se'ls menjaria. l'escusa? M'ha enlluernat l'entrada, amb aquella botigueta tan coquetona i l'espai amb arbres. He de prendre el costum d'apuntar a quins llocs no de d'entrar quan preparo la nova jornada.
Comença a ploure. Fugint d'allà i a mig camí de Vilafranca del Bierzo m'he quedat a Pieros, un alberg coquetó però que està ple a vesar. Ocupo l'últim lloc lliure. No hi cap ningú més. LLitera de baix.
Sembla molt absurd que m'hagi quedat aci, a l'alberg, en xancles i pijama, pero podria ser que no hagues pogut donar cap ni un pas més.
Dec ser la més gran. Hi ha un basc, Iñaki, que és el tercer cop que ho fa. També han vingut els dos italians que aquest matí, quan estava perduda, han aparegut pel Camí i els he seguit.
Em sap greu per una xiqueta que hem coincidit al camí, semblava amb ganes de conversa. L'he dit que ens veuriem a Vilafranca pero he recordat que a Cacabelos, a l'alberg municipal deien que el de Pieros era obert.
Ha començat a ploure, no gran cosa, pero és capvespre i de l'últim que tenia ganes era d'arrivar a Vilafranca de nit.
Albergue Pieros
c/ del Pozo, 15
24547 Pieros (León)
Sopar:
Ous amb pebrots escalivats.
Cuscús amb esberginia, ceba, i diferents ingredients
Yogurt amb plàtan i mel
He dormit com una soca.
Nota: M'obliguen a deixar la motxilla a l'entrada, dins d'una bossa de la brossa. El motiu? Ves a saber on ha estar la motxilla i podria portar viatgers indessitjables que podrien infectar l'alberg. No m'acaba d'agradar aquests sistema. Acepto. Casa seva, normativa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada